25 de octubre de 2020
25.10.2020
Regió7

CATALUNYA CENTRAL VERSUS SILICON VALLEY

«La Catalunya Central (el rerepaís de Barcelona) té una gran tradició industrial i podem veure-hi una certa semblança»

24.10.2020 | 23:56
CATALUNYA CENTRAL VERSUS SILICON VALLEY

ASilicon Valley, a Califòrnia (EUA), hi ha el clúster (concentració d'empreses amb una mateixa activitat) més important del món de la informàtica. Es va generar i popularitzar a partir dels anys 80. Es va crear a partir del foment d'un clima d'emprenedoria al voltant de la indústria dels xips i les solucions innovadores de software i hardware. És a on es van crear empreses que encara avui són els líders mundials de la seva activitat. A partir de les primeres, que van actuar de motors, s'han creat milers d'empreses que aporten solucions en el camp tecnodigital, i proveeixen de components a les fundadores.

La Catalunya Central (el rerepaís de Barcelona) té una gran tradició industrial i podem veure-hi una certa semblança. Amb la diferència de les economies d'escala entre unes i altres. En el nostre cas, tal com han estudiat historiadors com en Lluís Virós, aquesta concentració s'ha produït en el transcurs de diversos segles. Des d'obres hidràuliques del segle XIII com la Sèquia fins als conglomerats industrials dels segles XIX (les colònies tèxtils, la més gran concentració mundial d'empreses que aprofitaven l'energia dels rius Cardener i Llobregat) i del XX (Bertrand i Serra fou la fàbrica més gran del món propietat d'una sola família o la fàbrica dels Panyos, considerada el primer edifici industrial de la Península en el seu temps). Era quan l'àrea es considerava la segona en importància de Catalunya, darrere de Barcelona i molt més endavant que les dues comarques vallesanes. Va ser quan el territori va adquirir una excel·lent expertesa i bones pràctiques de treball. La conseqüència fou que noves indústries van trobar l'indret ideal per implantar-s'hi. Són els casos d'Iberpotash, Pirelli, Lemmerz (Maxion), Metal·lúrgica Tèxtil, Maquinaria Industrial, Denso, Metalbages (Gestamp) i tantes altres.

Una prova de la nostra gran tradició industrial és que avui gaudim d'un extraordinari teixit d'empreses industrials petites i mitjanes (i no tan mitjanes), que exporten i han sabut consolidar-se fortament amb un producte propi. La majoria d'elles són líders del seu sector/nínxol de mercat. En clau de futur caldria preguntar-se si hi ha alguna cosa que no estem fent bé. Actualment no som coneguts com a «marca» de territori tal com passa amb la vall californiana dels xips i els bits.

La «marca» de territori molt apta per a la indústria no és coneguda arreu del món com abans. Manquen iniciatives valentes per tal que siguem un referent, un pol d'atracció a on sigui fàcil fabricar productes metall-mecànics de qualitat. Proposo crear un portal/newsletter, esponsoritzat per les organitzacions professionals a on es plasmi què som, quines solucions oferim, quin talent generem amb les magnífiques universitats i escoles de formació professional que acollim. Rotundament, ens falta una marca, que podria ser «MetallCat», «Cat-Metal» o amb la que tots ens trobem més identificats. Ens falta atreviment i ganes. Potser tampoc tenim suficient massa crítica. Malgrat que potser és cert, no és excusa per no intentar-ho. Tenim la tradició que ens convoca: Cambra de Comerç centenària, un centre tecnològic (EureCat), una potent Patronal Metal·lúrgica, un Centre de Formació Pràctica del Metall, sindicats amb elevada implicació en els projectes de territori, etc. Les comarques centrals i prepirinenques disposen d'una capacitat industrial remarcable. Hi ha un bon esperit emprenedor. Només falta crear les eines que facin créixer l'autoestima i les ganes de constituir grans projectes amb producte propi, trobar nous nínxols de mercat a la recerca de necessitats d'alt valor afegit.

Les idees a vegades no surten de l'armari per manca d'ajuda (financera i tècnica) que faci realitat un projecte. Cal fer perdre la por dels emprenedors potencials i de les noves microempreses que han de néixer. Els hem de donar el suport per fer que les seves idees siguin una realitat. No hem d'oblidar que cal fer realitat la creació d'un ecosistema industrial al sector del metall, promocionant els canals digitals, els seus avantatges (baix cost d'implantació, el ric substrat de talent i de professionals tècnics, qualitat de vida envejable, entorn natural, hospital d'alt nivell, etc.). Tot plegat aconseguirà captar noves iniciatives industrials de fora. No cal esperar que la conjuntura millori. Per obtenir els fruits, cal plantar primer l'arbre. Ara és el millor moment per crear els instruments esmentats. Quan sigui el moment propici, en el lloc i moment adequats i amb un clima econòmic més adient serà quan arribaran les inversions. Volem ser del millor Silicon Valley del metall del sud d'Europa, tal com van veure Pirelli, Lemmerz, Cremsa-Dayco, Magneti-Marelli (Situpsa), i fa pocs anys Raymond (Tecniacero), Denso (la filial d'una multinacional japonesa, més rendible de fora del Japó i amb un president que es l'únic no japonès de tot el grup), etc. Ells ho van intuir i en podrien venir moltes més si s'hagués aprofitat el moment per anar a vendre el nostre territori amb les eines ben esmolades. No ho vàrem fer.

La gran experiència d'una vall propera a San Francisco podria ser una inspiració si la sabem vendre com una zona atractiva per invertir, un lloc amb la millor tradició i innovació industrial, amb un economia molt equilibrada i una elevada qualitat de vida. Només cal posar-hi. I creure-s'ho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit