El temps passa i els problemes queden. Qui ho havia de dir que aquest any 2020 ens trobaríem davant d'un sobrevingut tan perjudicial per a la nostra salut i la nostra economia com la covid-19. Després de set mesos molt durs, en què hem de lamentar la pèrdua de molta gent i en què hem passat per tota mena de situacions, cal fer memòria i, sobretot, encoratjar a prendre noves i importants decisions. No parlaré, per desconeixement, de qüestions sanitàries, només miraré de posar un altaveu als milers i milers de petits negocis que estem lluitant contra tots els factors adversos que ha desencadenat el maleït virus.

Remuntem-nos al mes de març d'enguany, quan davant d'una situació molt crítica es decideix tancar tota l'activitat econòmica i se'ns fa confinar als nostres domicilis. Durant aquell període, llarg, en què vàrem descobrir les reunions virtuals, la solitud de l'empresari, el desconcert del treballador, el desconeixement de la situació, la incertesa d'un futur pròxim, etc., podíem llegir molta literatura que ens feia veure un canvi de cicle, un canvi d'hàbits. Mirarem de veure'n alguns resultats.

En relació amb els horaris, es va assumir que calia fer-hi alguna cosa per millorar la qualitat de vida de la gent amb una distribució horària diferent en benefici de la conciliació de la vida laboral i la familiar. Aquests canvis havien de comportar més facilitat per poder operar comercialment en els nuclis urbans i, en conseqüència, valorar més la proximitat, la confiança i el servei, tot intentant competir amb les vendes online.

Sobre el model comercial, la covid-19 ens ha ensenyat que un punt fort ha estat el servei. En aquest sentit, hem vist moltes iniciatives, totes elles lloables, que han fet prosperar negocis que, d'altra manera, ho haurien tingut complicat: serveis innovadors, adaptació, contactes virtuals amb els clients... D'altra banda, hem vist un govern espanyol que improvisava amb els ajuts econòmics i això ha conduït les empreses a incerteses, les quals des de PIMEC estem intentant resoldre definitivament per evitar que aquestes mesures suposin un endeutament posterior per a les pimes. Calen més ajuts, com, per exemple, reduir els lloguers dels locals comercials o els impostos.

Sincerament, el futur preocupa, però no per això l'hem de veure amb pessimisme. Nosaltres, el comerç, tenim la clau de volta del moment perquè som els encarregats de mantenir viva la flama de la vida als nostres carrers, als nostres municipis; som els encarregats de donar llum al nostre voltant i som els garants d'una qualitat de vida que, com hem vist, estàvem perdent. Tenim molta feina, segur, però la farem, ja que som gent acostumada a treballar i no abaixarem els braços; ara bé, necessitem ajuda, i la necessitem amb urgència. Per això, ens caldrà la confiança dels nostres veïns i el compromís dels nostres governants.

Nosaltres, els botiguers, som l'empresa més gran del nostre país. Donem feina a molta gent, paguem molts impostos i donem vida a tots i cadascun dels municipis. Conscients que som davant d'una crisi que ens ha de fer mirar més enllà, progressar i evolucionar, hem de saber aprofitar l'oportunitat i no permetre que es buidin les ciutats. Fem del nostre ofici el benefici de tots perquè, tot i que venen temps complicats, junts els hem de superar.