El president del Govern espa-nyol, Pedro Sánchez, va prometre ahir als presidents autonòmics que les comunitats executaran la meitat dels projectes finançats pel fons de recuperació europeu.
Sánchez també va demanar a les comunitats el seu suport davant aquest nou estat d'alarma, que vol perllongar fins al maig, i durant el qual els presidents són les autoritats delegades en els seus respectius territoris.
Ahir es va celebrar la Conferència de Presidents, que aquesta vegada va se telemàtica i va tenir la presència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. I mentre Von der Leyen va demanar a les regions ser part activa de la transformació europea i Sánchez va apel·lar a la cogovernança per gestionar aquesta nova etapa, els presidents autonòmics van coincidir a reclamar objectivitat, transparència i criteris justos per a l'elecció dels projectes i el repartiment dels fons.
Habitatge, educació, polítiques socials i medi ambient van ser algunes de les àrees citades per Sánchez sobre les quals les comunitats podran executar directament els projectes i programes que presentin, un cop siguin aprovats, segons els ha explicat Sánchez. També els va donar algunes xifres i va apuntar que es destinaran 7.000 milions a polítiques d'educació, 4.350 milions a la rehabilitació sostenible d'habitatges, 2.500 milions a polítiques mediambientals, 2.000 a l'«economia de les cures» o 600 milions per a digitalització de les administracions en comunitats i ajuntaments. També els va exposar el Pla Justícia 2030, que implica la creació de noves oficines de justícia en municipis i digitals.
La ministra de Política Territorial, Carolina Darias, va subratllar en roda de premsa després de la conferència que l'èxit del pla de recuperació dependrà de la «qualitat» de les inversions i per això va apel·lar a la unitat i la cooperació de les comunitats autònomes, que són les que donaran vida a bona part dels projectes que financi el fons europeu. A més, va destacar que les comunitats tindran una «interlocució directa» amb Europa, perquè els tècnics de la Comissió Europea estaran en comunicació amb els consellers autonòmics que s'encarreguin a cada territori de la gestió dels fons.
«Aquesta és la vostra oportunitat, aquesta és la manera com podem sortir d'aquesta crisi: inversió europea, reformes valentes i idees audaces per al futur de l'economia espanyola», va dir, per la seva banda, als presidents autonòmics Ursula von der Leyen.
La presidenta de la Comissió va subratllar l'enorme esforç inversor que farà la UE per reactivar l'economia segons paràmetres ecològics, digitals i inclusius. I va subratllar la importància que les autoritats locals i autonòmiques s'hi involucrin des del primer moment i siguin capaces de proposar i dur a terme projectes innovadors que suposin una transformació i modernització de les ciutats i regions.
Els criteris del repartiment
El repartiment dels fons i els criteris que es tindran en compte va tornar a ser la qüestió sobre la qual més inquietuds van expressar els presidents autonòmics. Criteris «transparents i objectius» i per a projectes «viables i de futur» és el que va demanar, per exemple, el gallec Alberto Núñez Feijóo, després de recordar que la seva comunitat ja ha preparat un centenar de projectes que suposariena una mobilització de més de 9.400 milions d'euros.
En la mateixa línia es va expressar el president andalús, Juanma Moreno, que espera que no hi hagi «discrecionalitat» per part de l'Executiu. L'envelliment o la despoblació van ser criteris reclamats per l'asturià Adrián Barbón, que va aprofitar la presència de Von der Leyen per traslladar-li la «urgent necessitat» d'establir un aranzel ambiental que protegeixi la producció siderúrgica davant «l'acer brut» procedent de tercers països.
El lehendakari, Iñigo Urkullu, va celebrar la presència de la presidenta de la CE, perquè suposa en la seva opinió un reconeixement del «paper clau» de les autonomies en la sortida de la crisi. «Els estats membres són la porta d'entrada als fons Next Generation. Els governs autònoms som el pilot d'aquesta recuperació enganxada a la realitat territorial», va afirmar.
