Per fer front a la crisi derivada de la pandèmia cal que les administracions públiques hi aboquin el sac, però també és necessari que les empreses (i les persones de les organitzacions) siguin solidàries amb els seus «actius estratègics» (com els proveïdors) i que busquin noves oportunitats de negoci en un entorn econòmic en plena transformació. A més, és necessària una bona dosi d'optimisme. Aquesta és la recepta del reconegut economista Oriol Amat per sobreviure als temps de covid, tal com va explicar ahir al matí en una jornada virtual organitzada per Pimec Catalunya Central amb la col·laboració de Regió7.

Amat, vicedegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya i catedràtic de la UPF, va iniciar la seva intervenció, que va introduir el president de la territorial de la patronal, Esteve Pintó, i va moderar el director de Regió7, Marc Marcè, amb una diagnosi de la situació actual. L'economista va assegurar que hi ha signes de recuperació global, però no en els casos de països com Espanya. Segons Amat, la recuperació total arribarà a l'Estat el 2022, tot i que l'any que ve (en funció de com evolucioni la batalla sanitària contra el coronavirus) ja se'n poden notar símptomes.

Per al conferenciant, avui és necessària una inversió pública «eficient i racional», que sigui més profitosa que la del pla E de la crisi financera del 2008. Amat reclama subvencions i ajuts a fons perdut per als sectors més castigats, però les empreses també han d'allargar la cadena de solidaritat, en la mesura del possible, cap als seus proveïdors, i els individus, cap al consum de proximitat. «Milers de petites ajudes és una gran ajuda», va sentenciar Amat».

L'objectiu conjunt és «salvar el màxim d'empreses», organismes que un cop destruïts (com ha passat ja amb 20.000 empreses, va recordar, des de l'inici de la pandèmia) són difícils de reconstruir. Amat va centrar l'atenció en el sector hoteler, que ha vist caure en picat la seva rendibilitat amb una ocupació trenta punts per sota del que va anomenar el seu «nivell d'equilibri» i amb uns ingressos per habitació que han caigut 50 euros en aquests mesos. «S'ha de rescatar l'economia i incrementar el deute públic», tot i que ja estigui desfermat. Salvar empreses és l'objectiu d'una economia que, en el futur, també vulgui persones jurídiques per pagar impostos.

Amat va insistir que el context en què es desenvolupa la pandèmia és el d'una nova revolució industrial, i que el sector TIC està sabent encaixar en aquest nou paradigma econòmic. De fet, va recordar Amat, els fons europeus per a la recuperació prioritzaran projectes per a la transformació energètica, sanitària, mediambiental i tecnològica, els nous nínxols de negoci que deixa la pandèmia.

En aquest sentit, l'economista va enumerar algunes de les fórmules de les empreses que han sabut trobar el seu lloc de progrés en ple coronavirus: prioritzen les persones, protegeixen els seus «actius estratègics» i pensen créixer i no fer retallades de despesa. Amat va demanar a les empreses locals que estiguin molt preparades per als temps que corren, financerament, en avaluació dels riscos, a garantir la liquiditat. També a revisar el model de negoci, a deixar de fer definitivament allò de què s'ha prescindit durant la pandèmia i que no era necessari.

En la recta final de la seva intervenció, Amat va enumerar una desena de lliçons extretes de la crisi del coronavirus: la ciència és el millor pla de contingència, sense persones no hi ha respostes, cal optimisme «conscient», és necesari avançar cap a models més flexibles en la producció, l'autoconeixement permet gestionar millor les emocions, és imprescindible més col·laboració publicoprivada, l'economia d'aïllament estimula el comerç electrònic, una nova forma de lideratge (més horitzontal) es fa imprescindible, no hi ha crisis eternes i l'adaptació al nou entorn és un eix inexcusable de la recuperació.

Després de la intervenció d'Amat, el president de la patronal, Esteve Pintó, va animar els participants a «ser solidaris fomentant el consum de productes i serveis de proximitat», i va reclamar un règim sancionador de la morositat. També va intervenir el president de Pimec Comerç Catalunya Central, Joan Vila, que va reivindicar el comerç de quilòmetre zero, amenaçat per l'entorn digital. Carles Pons, president de PIMEC Joves al territori, va demanar atenció per als emprenedors, mentre que Josep Maria Vinyeta, gerent d'AICO Instal·ladors d'Osona, va incidir en la problemàtica del seu sector.