S'acaba de fer pública la Nota Trimestral del Departament d'Economia, on es mostra que el PIB intertrimestral de Catalunya creix el 15,7% el tercer trimestre. L'economia catalana modera la caiguda interanual fins al 9,1%, gràcies al relaxament de les mesures abans de l'estiu de contenció de la pandèmia. Ara bé, aquella relaxació, que a pilota passada ara molts consideren prematura, ens tornarà a portar a un quart trimestre que, si no es pot alliberar el desembre, tornarà a ser de baixada. De fet, els organismes internacionals estan avançant una baixada del PIB de més del 12% a Espanya, la més alta de la UE.
Mentrestant, l'impacte de la crisi sobre el mercat de treball s'ha traduït en un descens del nombre d'hores treballades. En comparació amb el tercer trimestre del 2019, s'ha produït un descens absolut de 138.500 persones ocupades. Aquí no s'hi compten els ERTO. El nombre de treballadors inclosos en ERTO s'ha anat reduint durant el tercer trimestre, i al final de setembre es va situar en 146.559 persones, que representaven aproximadament el 5,4% dels afiliats. Els ERTO amb l'estat d'alarma el març van arribar a afectar més de 700.000 persones, el 26% dels afiliats.
En una situació com aquesta que necessita el màxim suport dels governs, que s'estan endeutant fins a les celles, clama al cel el goteig de notícies que afecten la família Borbó després de l'afer Corinna: comissions per l'AVE de la Meca, targetes opaques de les quals xuclava tota la família, inclosa la reina, els fills i els nets, i la darrera, la utilització d'un coronel com a testaferro per amagar donacions fraudulentes d'un multimilionari mexicà. I espera't.
Mentrestant, també Brussel·les dona un ultimàtum a Espanya perquè combati l'elusió fiscal de les multinacionals que redueixen «artificialment» els impostos que haurien de pagar aprofitant les diferències entre els sistemes fiscals dels Estats membres de la UE i tercers països. Espanya, amb el Govern més «progressista» de la història continua fent com el d'Aznar i Rajoy: no aplicar les normes comunitàries per impedir a les multinacionals fer aquests tripijocs. La UE amenaça portar l'Estat espanyol davant dels Tribunals europeus si no trasllada a la seva legislació la directiva sobre asimetries híbrides de l'impost de societats.
Brussel·les vol obligar a fer públiques les seves dades fiscals a totes les multinacionals amb activitat a la UE. «Si Espanya no actua en els dos mesos següents, la Comissió podria elevar l'assumpte al Tribunal de Justícia de la UE (TUE) i demanar sancions», ha advertit l'executiu comunitari.
A aquesta pressió, hi podem afegir el risc cada cop més alt que Espanya s'afegeixi a la llista de Polònia i Hongria d'estats que no respecten la qualitat mínima de les democràcies amb divisió de poders i respecte als drets civils. En aquest cas es posarien en dubte els ajuts europeus per sortir de la crisi covid.
Vist el panorama, seria recomanable que al costat de les legítimes demandes dels sectors afectats als diversos nivells de les administracions, la gent ens anéssim organitzant i cooperant per trobar sortides de subsistència des dels cercles més propers de família i amistats, fins al barri o el municipi; des de l'empresa, on empresari i treballadors haurien de ser conscients que viatgen en el mateix vaixell, on els clients i els proveïdors ara ja no són només unes anelles del mercat sinó que haurien de ser anelles de solidaritat, i on les empreses que abans només competien haurien de sortir de l'aïllament per cooperar. El diner públic i els seus recursos són limitats, i tot i voler-ho fer bé, no arribaran arreu si això s'allarga uns mesos.
En aquest marc també és bo per a la salut mental, familiar o empresarial escoltar i seguir aquella gent que miren l'ampolla mig plena com ho fa habitualment el professor Oriol Amat, que fa poc va impartir una xerrada online per a Pimec de la Catalunya Central. Segons ell, la primera fase de la pandèmia ja ens ha deixat 10 lliçons que no podem ignorar. 1. La ciència aplicada és el millor pla de contingència. 2. Sense comptar amb les persones no hi ha respostes. 3. Només l'optimisme conscient pot tenir un impacte útil. 4. Cal flexibilitat industrial front a inèrcies sistèmiques. 5. Sense autoconeixement no sabrem cap on anar. 6. Cal més col·laboració publicoprivada. 7. L'aïllament ha estimulat el comerç electrònic. 8. Cal noves mirades postcovid per tal de resituar-se. 9. Necessitem adaptar-nos a una demanda transformada. 10. Aquesta crisi també acabarà com les anteriors. Uns ja no hi seran, d'altres s'hauran reorientat amb èxit i d'altres crearan noves empreses per als nous reptes.
