10 de novembre de 2020
10.11.2020
Regió7

Les entitats d'habitatge alerten del risc d'exclusió del mercat de 315.000 llars

L'ICAB i Cohabitac reclamen «mobilitzar» sòl per construir, «reforçar» les subvencions i millores fiscals

09.11.2020 | 21:15
Les entitats d'habitatge reclamen més esforç públic per abordar el problema

Les entitats d'habitatge han alertat que, en els pròxims quinze anys, 315.000 llars quedaran «excloses» del mercat i no podran fer front al pagament del lloguer. D'aquestes, el 41% hauria de ser atesa amb lloguer social, un total de 131.000 habitatges. Aquest lloguer social podria resultar en un 40% d'habitatges de nova construcció, és a dir, un total de 52.000 immobles a raó de 3.500 habitatges per any. «És un repte majúscul com a societat», va advertir ahir la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, en la presentació de l'estudi de Cohabitac sobre els «Reptes i limitacions de la promoció i la gestió d'habitatges de lloguer social a Catalunya».

L'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i l'associació de les fundacions promotores i gestores d'habitatges de lloguer social a Catalunya, Cohabitac, reclamen «mobilitzar» el sòl per construir nou habitatge. Així mateix, proposen «reforçar de forma important» les subvencions actuals i millores fiscals, com una reducció de l'IVA per als promotors de lloguer social.

Un parc «molt reduït»

La presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, assegura que el parc de lloguer social a Catalunya és «molt reduït», de l'1,6% del total. Els habitatges de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, conjuntament amb els de lloguer municipal, els de Cohabitac i els de la xarxa d'inclusió sumen un total de 35.000 immobles, l'1,2% del total. Si a aquests s'hi afegeixen els de cessió de particulars a l'agència o en programes de mediació o cessió, la xifra s'eleva fins a l'1,6%, amb 47.000 habitatges. En qualsevol cas, aquesta dada és una de les més baixes de la Unió Europea i representa «una de les principals mancances» del sector a Catalunya. A aquesta s'hi suma l'escàs pressupost públic destinat a les polítiques d'habitatge, el 0,1% del PIB a Catalunya en contraposició amb el 0,6% de la mitjana de la Unió Europea. «Va pujar fortament en el període del 'boom' immobiliari i va caure en picat coincidint amb l'etapa de la crisi, que no es va veure compensada per un augment del pressupost públic», va lamentar Trilla.

Actualment, el 43% de les llars que viuen de lloguer a preu de mercat a Espanya destinen més del 40% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge, una de les taxes més elevades de la Unió Europea. Així mateix, destaca «amb especial dramatisme» la situació de les persones amb discapacitat, que veuen agreujat el problema per «l'ínfima» proporció d'habitatges accessibles en el mercat.

En concret, només el 0,6% dels habitatges compleixen els criteris d'accessibilitat universal i un 63% dels immobles no són accessibles del carrer al portal.

Població envellida

Per altra banda, es preveu que entre 2015 i 2030 la població de Catalunya de més de 65 anys arribi a 1,8 milions de persones i passi de suposar el 18% al 23,5%. Actualment, un 80% d'aquestes llars tenen l'habitatge totalment pagat, un percentatge que es preveu que disminueixi considerablement en els pròxims anys. Aquestes llars s'enfronten a un horitzó marcat pel descens de llars amb l'habitatge totalment pagat, un augment dels habitatges de compra però amb pagaments pendents, un augment dels habitatges de lloguer a preus de mercat, i un descens dels habitatges de lloguer amb rendes antigues i controlades. «El descens del nombre de llars amb l'habitatge totalment pagat es traduirà en un increment de la fragilitat i la vulnerabilitat residencial», alerta Trilla.

Davant aquesta situació, les entitats de l'habitatge proposen la compra d'habitatges buits per part de les administracions públiques o entitats socials; la promoció de nous habitatges amb noves edificacions, amb rehabilitació o amb la reconversió d'edificis existents, i la construcció d'edificis dotacionals per a allotjaments en sòls d'equipaments.

En els últims anys, gràcies a l'exercici del dret de tanteig i retracte s'han adquirit més de 4.000 habitatges d'entitats financeres per part de la Generalitat, ajuntament i entitats i promotors socials a Catalunya. Aquesta xifra representa un 15% del parc de lloguer social actual, però «no és suficient» per impulsar un «gir radical» en el volum d'aquest parc.

Les fundacions de Cohabitac tenen capacitat per produir 1.000 habitatges de lloguer social a l'any, però destaquen la necessitat d'un model de col·laboració públicoprivada per fer front a aquest «repte».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit