L'Institut Català de Finances (ICF) ha finançat enguany amb 35 milions d'euros un total de 58 empreses de la Catalunya Central des del començament de març i fins al setembre. Es tracta de fons de les línies extraordinàries covid impulsades per l'ICF perquè les empreses «facin front a necessitats de liquiditat i per assegurar llocs de treball», segons explica la delegada de l'institut a la Catalu-nya Central, la manresana Mercè Finestres, la primera persona que ocupa aquest càrrec, creat ara fa cinc anys.

El Bages ha estat la comarca en què més empreses han recorregut al finançament de l'ICF, 29, que han captat un total de 14 milions d'euros. En el cas de l'Anoia, han estat 9 empreses i 10,5 milions. A Osona, 16 empreses i 7,4 milions; al Berguedà, 3 empreses i 1 milió d'euros; i al Solsonès, una empresa i 0,4 milions, completen la llista de les inversions extraordinàries de l'institut al territori central durant la pandèmia. Es tracta de crèdits sense comissions d'obertura, a cinc anys i amb un de carència, amb un interès que varia, diu Finestres, en funció del ràting de l'empresa. S'adrecen a empreses que puguin acreditar que han entrat en crisi durant la covid i lliures de morositat, apunta Mercè Finestres.

Els 35 milions d'euros són una petita porció dels mil que l'ICF ha posat a disposició enguany de les empreses per afrontar la pandèmia. De moment, explica Finestres, se n'han concedit uns 600 a un total de 965 empreses, amb dades de final de setembre.

El sector més finançat a la Catalunya Central ha estat la indústria, amb 13,9 milions d'euros i 23 empreses, seguit del comerç, turisme i transport, amb 7,6 milions i 18 empreses. Des de l'esclat de la covid, explica l'ICF, s'han rebut 86 peticions al territori, de les quals se n'han formalitzat 58 i n'hi ha 9 més «en una fase molt avançada d'estudi». Per accedir als préstecs, diu la delegada, cal adreçar-se al correu electrònic mfinestres@icf.cat.

L'ICF, una entitat que depèn de la Generalitat, es finança amb fons propis i europeus, al marge dels pressupostos públics catalans. Habitualment, l'ICF treballa en tres línies bàsiques d'actuació: el finançament directe amb préstecs; els préstecs participatius per impulsar start-ups; i l'activitat com a partner amb entitats bancàries per finançar projectes. El seu àmbit d'actuació preferencial, recorda Mercè Finestres, són els projectes d'economia social, innovadors i d'economia verda, «projectes pels quals a la banca convencional li costa més apostar». Tot i que l'ICF posa finançament a disposició de qualsevol empresa amb la seva seu social a Catalunya, el perfil bàsic de client de l'institut són pimes. A més de Barcelona, l'ICF opera des de diferents delegacions provincials i des de la delegació de la Catalu-nya Central, amb seu a Manresa, que dona servei a les empreses del Bages, Anoia, Berguedà, Osona, Solsonès i Moianès.

Des del 2016 fins al 2019, la delegació territorial de l'ICF ha finançat 654 empreses per un import total de 138,4 milions d'euros. Aquestes xifres, apunta l'institut, inclouen tant l'activitat de l'ICF com l'activitat d'Avalis de Catalunya (la societat de garantia recíproca que forma part del mateix grup i que està orientada a operacions de menor import amb micropimes i autònoms).

El 2019, l'ICF va concedir en global 662 milions d'euros (el 10,5% més que un any abans) a 1.564 empreses catalanes, el que va suposar «crear o mantenir 77.000 llocs de treball», assegura la delegada de l'institut al territori central.

«L'objectiu de l'ICF no és posar obstacles a les empreses, sinó col·laborar-hi», diu Mercè Finestres, que explica que durant aquests mesos també s'han reestructurat crèdits concedits anteriorment per facilitar el retorn a les empreses amb problemes associats a la covid.

«L'objectiu és dinamitzar l'activitat empresarial i fomentar l'ocupació», conclou Finestres.