Avui no és un bon dia. El Govern ha anunciat que prorroga les mesures excepcionals com a mínim fins al dia 23 de novembre. Això vol dir tot el sector de la restauració i hoteleria tancat o sota mínims, i també totes aquelles activitats relacionades amb el món de l'esport i la cultura, seguir amb els confinaments perimetrals de cap de setmana i toc de queda, amb l'única excepció, però, que s'han aixecat les restriccions als centres d'estètica. Malgrat que els indicadors epidemiològics estan millorant, la qual cosa és mèrit de tots, jo em pregunto si algú mesura els indicadors de salut del nostre teixit empresarial, no els que ens indiquen si hi ha poca facturació, o aquells que ens diuen que els resultats no seran els esperats, sinó els que mesuren la salut física i emocional dels empresaris i empresàries dels sectors més afectats, i que a més han hagut de viure un espectacle ignominiós amb el tema de les ajudes. No m'estranya, doncs, que la gent es desesperi i faci actes tan poc dignes i condemnables com la d'atacar la façana del Palau de la Generalitat.

Tampoc entenc com al PROCICAT segueix sense haver-hi el conseller d'Empresa o la consellera de Cultura, que són qui reben les demandes desesperades dels més afectats. Que les empreses aixequin la persiana cada dia i que donin feina a la gent també és «fer salut». Cada dia, els que estem al capdavant d'institucions que representem les empreses i autònoms sentim aquesta pressió que no s'està fent prou per ajudar-los, i així ho transmetem en els nombrosos Zoom, Meet que fem setmanalment, on hi ha responsables polítics. Donem suport a les demandes de cada sector, perquè nosaltres també som empresa.

Les Cambres hem fet arribar als responsables de salut propostes per desconfinar encara amb més responsabilitat que la desescalada anterior, la majoria de cops són mesures consensuades amb el sector, però sembla que no es fa cas de res ni de ningú. La proposta que circula sobre la reobertura només d'unes hores de les terrasses a partir del dia 23 ens sembla una proposta poc seriosa. Per tant, hem d'exigir als nostres responsables polítics que si les restriccions segueixen d'aquesta manera, hauran de posar diners a la butxaca dels milers d'empresaris que no tenen cap més recurs que el seu treball diari per sobreviure, i no estem parlant dels 2.000 euros, sinó de propostes serioses com les que hem conegut que s'estan implantant a Alemanya, França o Gran Bretanya. Les ajudes que donen als empresaris d'aquests països són per fer front a les despeses reals: lloguers, subministraments, taxes..., i aquí les ajudes no són ni per a tots ni suficients.

La veritat és que cada dia arriba amb més insistència el que no ens agrada sentir als catalans: «Madrid sí que ho està fent bé». I potser sí que ho ha fet bé, perquè els resultats no són pas pitjors que aquí. Això vol dir que a la millora dels resultats en salut s'hi pot arribar de diverses maneres.

La propera setmana serà decisòria en molts camps. No volem fer passes enrere en cap cas, però si és que finalment el dia 23 han de passar coses, seria bo escoltar primer els que més saben de pandèmies i tenen totes les dades reals per protegir la salut col·lectiva de tots els ciutadans, però també els que representen les altres «saluts» per tal que el nostre teixit de petites i mitjanes empreses puguin aixecar la persiana i activar-se.