Si hi ha un sector que ha aconseguit posar-se de perfil i esquivar la crisi econòmica desencadenada per la covid aquest és el tecnològic. Les últimes dades de l'Epa, referents als tres primers trimestres de l'any, mostren que les empreses digitals catalanes van augmentar les seves plantilles en un 18,3%, fins als 128.700 treballadors. Tot i que és difícil discernir quina part d'aquest creixement de l'ocupació correspon a companyies digitals consolidades i quina part a start-ups -les dades no estan desglossades-, és clar que bona part dels nous llocs de treball es concentren en empreses emergents.

No obstant això, la sort de cada start-up també està molt lligada al sector en el qual desenvolupa la seva activitat. Un altre estudi, en aquest cas elaborat per Ctecno, indica que només el 40% de les empreses digitals preveuen augmentar la seva facturació aquest any, davant un 72% que pronosticaven un increment del negoci el 2019.

La digitalització, una mina

L'auge del teletreball ha suposat que les empreses especialitzades a digitalitzar processos empresarials -especialment els dirigits a les pimes- hagin vist com la demanda dels seus serveis es disparava. «Registrem un creixement molt intens durant els primers mesos de confinament: entre els mesos de març i maig la nostra activitat va augmentar un 271% en comparació amb el mateix període del 2019», asseguren des de Signaturit, una companyia especialitzada en signatura electrònica. Factorial, una plataforma de gestió de recursos humans, afirma haver captat més de 1.000 nous clients des que es va iniciar la crisi. «En aquest període hem ajudat a gestionar molts ERTOs i expedients de cessament d'activitat», apunta la companyia. Des de principis d'any l'empresa ha doblat la seva plantilla fins als 100 treballadors, un creixement que ja estava previst i que s'ha recolzat en la ronda de finançament de 15 milions que la firma va tancar a l'abril.

«El mesos de març i abril vam registrar moltes més baixes d'usuaris del que és habitual, especialment perquè molts autònoms van haver de deixar de treballar, però passat aquest període el negoci està creixent per sobre de l'esperat, especialment en el segment d'assessories», explica un portaveu de Quipu, una eina digital de comptabilitat. «Afortunadament, operem en una de les indústries menys afectades per la covid. El nostre negoci ha continuat creixent durant aquest any, tant pel que fa a facturació com a usuaris, i la nostra plantilla ha augmentat un 50% aquest any, fins als 70 treballadors», exposa Felipe Tunnell, vicepresident de finances de Holded, empresa que ha desenvolupat i comercialitza un software de gestió de negocis.

Pujada del comerç electrònic

La impossibilitat d'acudir a les botigues en primera instància i la cautela d'una part de la població per no freqüentar els comerços per evitar contagiar-se també han impulsat les firmes que venen productes per internet. «Durant el confinament estricte multipliquem la nostra operativa per 20, i arriben a entregar 600 comandes al dia. Més enllà del repunt circumstancial, el nostre volum de treball s'ha mantingut molt per sobre dels nivells prepandèmia, fins i tot durant l'estiu quan gairebé no hi havia restriccions», assegura Eva Tomás, fundadora i directora de Manzaning, un marketplace que permet comprar en mercats i comerços. Per donar resposta a l'increment de clients es va doblar la plantilla i es va reforçar la flota de transportistes.

Des de Platanomelón, un e-commerce de joguines eròtiques, afirmen que durant els primers compassos del primer estat d'alarma no van notar cap variació en l'activitat. «No obstant això, quan la situació es va estabilitzar una mica, les nostres vendes van créixer un 100%. Aquesta tendència es va mantenir durant uns mesos fins que, al juny, amb l'entrada en la nova normalitat, es va desaccelerar el creixement», relata Laura Castro, portaveu de l' start-up.

Colvin, empresa de venda de flors a través d'internet, també va experimentar un «pic de demanda brutal» que es va estabilitzar després del confinament . «Actualment els ingressos es mantenen per sobre de la mitjana pre-covid», assenyala el responsable principal i fundador de la firma, Andrés Cester. L'epidèmia no ha variat els plans de creixement de Colvin, que ha incrementat la seva plantilla fins als 130 treballadors -un 20% més- des que va començar l'any i ha llançat una nova línia de negoci centrada en plantes d'interior.

El confinament afecta les 'fintech'

Les dues companyies fintech -tecnologia financera- especialitzades en finançament alternatiu consultades coincideixen en el fet que el confinament i els ajuts públics no han afavorit els seus negocis. «El Govern, a través de l'ICO, va inundar les empreses amb liquiditat, i això va provocar que els nostres serveis es convertissin en un recurs menys atractiu», analitza Paco Foret, director de màrqueting de NoviCap, una empresa emergent de facturatge i confirming de factures per a companyies. «Vam detectar una disminució entorn del 25% en l'import dels préstecs sol·licitats pels nostres clients durant els mesos del confinament. Probablement va ser fruit de la reducció de despeses mensuals derivades de suprimir la mobilitat combinat amb els ajuts del Govern, que, d'altra banda, eren completament necessàries», explica Alexander Dunaev, cofundador de l'empresa de préstecs personals ID Finance. No obstant, les dues companyies preveuen registrar creixements robustos en el còmput general de l'exercici.

Housfy, una start-up que ofereix serveis d'intermediació immobiliària i hipotecària, també ha recuperat la seva taxa de creixement anual després de la caiguda soferta a l'inici del primer estat d'alarma. «El negoci es va ressentir durant el confinament i els ingressos van disminuir un 80%», confirma Alfred Bosch, fundador i primer executiu de Housfy. «No obstant, al juny vam recuperar el volum de vendes», assegura.