La transició energètica serà la palanca del creixement socioeconòmic de la Unió Europea, en general, i d'Espanya, en particular, durant la pròxima dècada. Així ho van manifestar els experts convocats a la taula de debat en línia Espanya i el repte de la transició energètica, celebrada per Prensa Ibérica amb la collaboració de Heineken España i Aldro Energía l'11 de novembre passat.

El debat, moderat per Fausto Oviedo, assessor delegat de l'Associació d'Empreses d'Energies Renovables a Balears, va posar de rellevància les enormes possibilitats per a Espanya en aquesta revolució energètica però també la necessitat de comprometre tots els agents amb el canvi.

El Pacte Verd Europeu representa l'estratègia de creixement de la Unió Europea per als pròxims anys, el full de ruta per a una economia sostenible fins a aconseguir l'anhelada neutralitat climàtica el 2050 gràcies a la descarbonització de l'economia i un marc normatiu, polític, jurídic i financer adequat a aquest objectiu. Europa ja és líder tecnològic mundial en energia renovable.

Tots els països membres, inclòs Espanya, han adaptat l'estratègia europea a plans nacionals amb els quals encarrilar el seu particular camí cap a la neutralitat climàtica que suposi la descarbonització de l'economia, una senda de la qual tampoc la pandèmia ens ha allu- nyat, segons va introduir en el debat Juan González Mellizo, analista polític de la Representació a Espanyade la Comissió Europea. "La prioritat a curt termini per a les institucions europees i nacionals és vèncer la pandèmia i les seves repercussions econòmiques i socials, però la transició energètica serà una important palanca per fer-ho", va dir.

De fet, els Estats membres hauran de dedicar el 37% del pressupost del fons de recuperació a generar creixement i ocupació a través de la transició ecològica. En concret, Espanya rebrà 140.000 milions d'euros.

Amb l'objectiu d'aconseguir un percentatge del 30% de fonts renovables en l'electrificació, duplicar la taxa de renovació en edificis, fer que siguin el 24% del transport, reduir a un terç el consum de petroli i a un quart el de gas, la UE ha dotat els seus estats del Mecanisme per a una Transició Justa, una eina que facilitarà suport financer i a mida per ajudar els treballadors i generar les inversions necessàries en aquells països amb abundant vent i sol, com Espanya.

La Unió Europea també s'ha fixat el recent objectiu de reduir un 55% els gasos d'efecte hivernacle per a l'any 2030. "Objectiu ambiciós però viable", en paraules de Juan González Mellizo. "Per assolir-lo, treballarem diplomàticament amb altres països buscant la conciliació però la Unió Europea imposarà així mateix un impost en frontera a la importació de CO2", va avançar l'analista de la Comissió Europea. "Estem davant una revolució industrial que afecta tots els sectors de l'economia", va contextualitzar. "L'energètic es colloca al centre però el transport, la biodiversitat, l'agricultura, el consum, l'economia circular, i el transport estan íntimament lligades".

L'Espanya buidada

Una transició que Capital Energy vol aprofitar per contribuir a resoldre els problemes de l'Espanya buidada. El director de Digital i Sostenibilitat de la companyia, Víctor Gimeno Granda, va defensar l'estratègia de sostenibilitat de la firma de renovables, lligada a la creació de riquesa i ocupació en el món rural. "Tenim plans per a 1.000 municipis de 40 províncies, fonamentalment afectades per la desaparició de la mineria del carbó i la indústria cimentera, on localitzarem projectes estratègics que impulsin l'ocupació i redueixin la bretxa de desigualtat que pateixen aquests territoris", va detallar.

"La idea no és només salvar el planeta sinó generar al mateix temps llocs de treball, assegurar el proveïment d'energia i augmentar la competitivitat de les empreses", va coincidir al seu torn Antonio Colino, director general d'Aldro Energía. "Aquest objectiu requereix canvis molt profunds en la manera com vivim i consumim, i funcionen empreses i indústries", va apuntar el responsable de la comercialitzadora en consonància amb la resta del grup i, en particular, amb el director de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de Heineken España, Mauricio Domínguez Adame, que va aprofitar l'ocasió per explicar els plans de sostenibilitat de la compa- nyia sota el comandament de la seva estratègia Green Over the World.

Aposta pel verd

Com a consumidor d'energia, Heineken España s'ha compromès a reduir l'empremta de carboni en tot el seu procés productiu, començant per l'agricultor, per continuar amb el consum d'electricitat, l'envasat i el transport. Per això, i entre altres mesures, com va explicar el seu director de RSC, la cervesera i Iberdrola han firmat un PPA (Power Purchase Agreement) per a la posada en marxa d'una planta fotovoltaica de 100 hectàrees, suficient per subministrar electricitat a la ciutat de Cadis com a exemple, i que evita l'emissió de 15.000 tones de CO2. "Volíem anar al cent per cent de l'energia elèctrica renovable i sostenible i ho vam fer amb aquesta opció innovadora a Espanya", reconeix.

Els experts també van posar el focus en el consumidor final i, sobretot, en aquell més vulnerable i amb dificultats per fer front a la factura energètica. Tant Juan González Mellizo com la resta de participants van incidir en la importància de donar prioritat a aquests ciutadans a l'hora d'accedir a vivendes eficients. Antonio Colino, d'Aldro Energía, va introduir a més la necessitat de moderar oferta i demanda, conscienciant el consumidor final d'adaptar-se als moments d'alta i baixa producció.

Com a intermediari en la producció d'energies renovables, Gabriel Leal, director general de Signus, una fundació sense ànim de lucre dedicada al reciclatge de pneumàtics per a la producció d'energia, va posar en valor el cautxú natural com a combustible per a la producció d'energia en indústries cimenteres i de generació. La Fundació, que treballa amb una xarxa de 36 gestors i recupera 200.000 tones anuals de pneumàtics en 25.000 punts d'Espanya, mesura des del 2018 l'empremta de carboni produïda pels seus agents amb la intenció de reduir-la al màxim. Una política compassada amb la voluntat de fer real tard o d'hora la necessària transició energètica.