M'agradaria poder escriure un article en clau més positiva, amb missatges engrescadors. Sempre he sigut optimista, però la veritat és que estic molt preocupat, decebut i empipat, també, per com s'està gestionant aquesta greu situació. Hi ha molts temes que, des de fa setmanes, em fan pensar molt en tot el que ens està passant.

Des del teixit empresarial demanem a les administracions públiques mesures específiques per a cada sector d'activitat econòmica. El comerç, la restauració, el lleure i la cultura requereixen propostes més enllà d'una subvenció puntual. El sector productiu, d'altra banda, també necessita que es dissenyin i implementin unes mesures adequades a la situació actual. Les empreses demanem ser escoltades, especialment des de les seves bases: els autònoms, les micro, les petites i les mitjanes empreses que aixequem la persiana cada dia i que suposem el 99,8% del teixit econòmic del país. Amb aquesta dada ja ens podem fer una idea de la importància i el pes que tenen les pimes.

A la premsa, cada dia, es fa sentir la veu de l'empresariat: reunions amb les diferents administracions públiques, reivindicacions sectorials i sovint entrevistes a empresaris amb noms i cognoms que relaten unes situacions realment preocupants. Des del teixit empresarial estem molt preocupats per les greus conseqüències que suposa aquesta pandèmia sanitària i, pendents en tot moment de la salut dels nostres treballadors i de l'evolució dels mercats, veiem que les decisions del món polític sovint es prenen sense cap consens amb el món productiu, el qual espera la publicació d'aquestes al DOGC per aplicar-les a correcuita.

Fa uns dies, i en col·laboració amb aquest mitjà de comunicació, vam poder compartir reflexions amb el reconegut economista Oriol Amat i m'ha quedat al cap una frase que va sortir durant la trobada: «El pitjor problema no és el deute públic, és la supervivència de les empreses». En aquest sentit, Amat va assegurar que calen més subvencions a fons perdut i ajudes de liquiditat per salvar-les, i també va dir que cal reduir la burocràcia perquè els ajuts arribin abans i al destinatari final de forma directa.

Vivim una pandèmia sanitària molt greu que, sens dubte, també està provocant una pandèmia econòmica. Arran dels diferents confinaments, tancaments i restriccions que estem patint, apreciem com som d'importants tots els sectors econòmics, des d'una gran empresa del sector d'automoció fins a l'autònom que té un quiosc de diaris i llaminadures. Tots estem al mateix bàndol, al de la lluita constant i sovint aferrissada per passar un dia més, per començar a veure una llum al final del túnel. I malgrat que estem acostumats a passar cíclicament per situacions de crisi, aquesta vegada les conseqüències estan sent molt demolidores. Tot el que es faci ara repercutirà en el futur de la salut de la societat i de la nostra economia.