Feia 10.000 anys que el planeta no veia res igual. El ritme d´extinció d´espècies en la Terra ha crescut tant, a causa de la pressió de l´home sobre els ecosistemes, que actualment hi ha ni més ni menys que un milió d´espècies a la vora de desaparèixer per sempre, algunes d´elles abans fins i tot d´haver estat adequadament estudiades. I, tanmateix, no hi ha res d´estrany en això. Els canvis d´usos del sòl i de la mar (urbanització, industrialització, desforestació...), l´explotació directa de moltes espècies concretes, la crisi climàtica, la contaminació i la propagació d´espècies invasores són alguns dels principals motius. Darrere de tots ells, no obstant això, hi ha la mà de l´home.

Fa un any es va donar a conèixer l´escruixidor informe del panel científic de l´ONU sobre el tema de la biodiversitat, que posava xifres concretes a aquesta tragèdia planetària, i des de llavors les mesures dels governs adoptades per resoldre aquesta situació continuen sent irrellevants, segons denuncien les entitats ecologistes.

L´informe revela que l´abundància total de biodiversitat en la major part dels hàbitats ha caigut el 20% des del 1900. Més del 40% de les espècies d´amfibis, gairebé el 33% dels esculls de corall i més d´un terç de tots els mamífers marins estan amenaçats. I, a més, ho estan a curt termini. «Queden molt pocs anys» per evitar que es faci realitat tan funest panorama, adverteix l´informe.

La presidenta del panel intergovernamental IPBES, autor del document, la colombiana Ana María Hernández, ha admès que les conclusions «donen una perspectiva realment trista». «Estem malament, i això cal dir-ho clarament», assenyala. També recorda que quan desapareix una espècie no sols es perd per sempre un tresor biològic patrimoni de tota la humanitat, sinó que això suposa també un impacte sobre la qualitat de vida de l´ésser humà. «Si no fem res, continuarem perdent biodiversitat, per tant, benestar humà i, per tant, anirem cap a l´extinció de la mateixa espècie humana», alerta.

No és una exageració. Avui, el 41% de les espècies d´insectes estan en declivi i es calcula que almenys el 10% de totes elles estan en perill d´extinció. El problema és que, «sense insectes, no hi ha menjar per a les persones», adverteixen des de Greenpeace. «La humanitat depèn dels insectes per sobreviure per diversos motius. D´una banda, 87 dels principals cultius a tot el món (el 75%) depenen d´insectes i altres animals pol·linitzadors. A més, els insectes predadors controlen les poblacions d´altres insectes, evitant plagues en els cultius», explica Paloma Nuche, de l´esmentada organització conservacionista.

Fracassar en la protecció de la biodiversitat abocarà el planeta a un fracàs generalitzat en la llarga llista d´Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que s´han fixat des de l´ONU per al 2030. L´informe de l´IPBES alerta que aquesta falta d´avanços en la conservació de la biodiversitat impedirà aconseguir les 20 Metes de Aichi en 2020, acordades per l´ONU per frenar la pèrdua de biodiversitat. Si no s´aconseguissin tampoc el 2030 suposaria a més incomplir el 80% dels Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats amb la pobresa, la fam, la salut, l´aigua, les ciutats, el clima, els oceans i l´ús de la terra. És, per tant, un problema que va més enllà de la mera pèrdua de riquesa biològica.

L´autor principal de l´informe, David Cooper, ha alertat que no n´hi ha prou amb frenar la desforestació o la contaminació per plàstic per detenir aquesta catàstrofe natural. «Per doblegar la corba hem d´invertir en conservació i restauració, però també cal adoptar mesures serioses quant a producció i consum de béns. Necessitem acció en tota l´economia», assenyala. Per exemple, Cooper al·ludeix a la necessitat d´eliminar els subsidis que atorguen els governo a determinats sectors i empreses que causen greus danys al medi ambient, uns subsidis que aconsegueixen els 500.000 milions de dòlars l´any.

I, no obstant això, «allí on s´han pres mesures es veuen avanços», assenyala l´autor principal de l´informe, que al·ludeix a la reducció de la desforestació global experimentada en aquesta dècada respecte a l´anterior (s´ha alentit un terç), o a la millora de les espècies marines allí on es protegeixen àrees determinades.

És una amenaça global, que a Espanya afecta una llista en la qual es troben tresors de la nostra fauna com l´os bru, el linx ibèric, el trencalòs i l´àguila imperial. Unes quantes dècades han bastat per posar en perill mil·lennis de presència en la península Ibèrica.

OS BRU. La caça de l´os bru va ser legal fins a la dècada de 1960, la qual cosa va causar grans estralls en aquesta espècie emblemàtica de la península. Des de fa anys es lluita per augmentar els seus efectius

trencalòs. Només hi ha una única població a la serralada pirinenca, que també és la més gran de tot Europa. La seva recuperació té com a repte principal la seva dificultat per colonitzar nous territoris.

granota pirinenca. Aquest petit amfibi, d´uns pocs centímetres de longitud, pot trobar-se únicament en els rius i rierols d´aigües pristines als Pirineus i en unes certes zones de Navarra. La pràctica massiva d´esports de risc en aquestes àrees la posa en perill.

CIGONYA NEGRA. La degradació dels aiguamolls d´Espanya, la contaminació i la pressió urbanística en els seus hàbitats ha posat la cigonya negra en una situació molt delicada. Figura també en la llista d´espècies en extinció.

foca monjo. La foca del Mediterrani, que encara podia veure´s en les costes espanyoles a principis del segle XX, ja només té uns pocs centenars d´exemplars en tot el Mediterrani. S´estudia la seva reintroducció.

LINX IBÈRIC. Encara que la seva situació ha millorat gràcies a grans esforços des de fa anys, continua sent una de les espècies més amenaçades d´Espanya. La destrucció dels seus hàbitats amenaça la seva supervivència.

Espanya constitueix un autèntic tresor per als ocells, per la varietat i abundància d´espècies, però l´assetjament humà als seus hàbitats està fent mossa en les seves poblacions. El 7% de totes les espècies d´ocells que hi ha al nostre país està amenaçat d´extinció en tot el planeta, alerten des de la Societat Espanyola d´Orntiología (SEU). El canvi climàtic altera el seu comportament i és un dels principals factors que comprometen la seva supervivència.