La covid està tenint un impacte menor a la Catalunya central que al conjunt del país, segons les dades agregades dels tres primers trimestres de l´any. Així ho va explicar ahir l´economista Josep Oliver, catedràtic emèrit de la UAB i autor de l´Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, que ahir va desgranar telemàticament per al territori central.
Oliver pronostica que, en el conjunt de l´any, la caiguda de l´activitat serà inferior en aquest territori que al conjunt català. L´afiliació agregada dels primers nou mesos hi posa llum: mentre a Catalunya ha caigut el 4%, al territori central ho ha fet escassament l´1%.
Si bé en el sector de la manufactura i també de la construcció, la caiguda a les comarques centrals és més pronunciada, en els serveis és just al contrari: cau el 5% al conjunt català i al territori repunta el 0,5%. Per a Oliver, la menor caiguda de l´hosteleria i el lleuger creixement del comerç local cal atribuir-los a la «menor exposició al turisme internacional i al comerç que s´hi vincula». Segons el catedràtic, les comarques centrals van tenir un plus de demanda turística després del confinament, en detriment dels territoris del turisme de masses.
En conjunt, doncs, Oliver avança que el cop de la crisi actual «serà més sever a les costes de Tarragona i Girona que a la Catalunya central, perquè allà la concentració turística ha generat caigudes de la contractació de fins al 80%». Al territori interior, en canvi, el pes rellevant de la indústria, tot i l´impacte de la crisi, garanteix uns bons fonaments per a la represa. «Com més industrial, més capacitat de resistència té un territori, tot i que la competència global sigui elevada», va apuntar l´autor de l´estudi del BBVA.
Oliver pronostica que, al conjunt del país, la caiguda del VAB serà enguany d´entre el 9% i l´11%, però serà molt menor quant a l´ocupació, un fet no freqüent en crisis precedents. Aquest és un bon símptoma, apunta Oliver, que considera que el futur depèn del que passi «fins al març o l´abril». Si no hi ha una nova onada que trenqui aquesta tendència, cal esperar que, un cop la vacuna ja estigui en marxa, la recuperació sigui un fet en la segona meitat de l´any que ve. «I pot ser ràpida si canvien les baixes expectatives actuals del consumidor, perquè l´estalvi de les famílies està com mai, en el 20%». Amb tot, Oliver apunta que «les ferides» que deixarà la covid seran un llast que pot frenar la recuperació total. El professor va recordar que les expectatives ocupacionals que fan els organismes internacionals apunten que es tornarà als nivells precovid el 2023 o el 2024. Amb tot, recorda Oliver, «encara faltarà un any o dos per recuperar els del 2007».
I és que encara no havíem sortit del tot de la crisi financera quan va arribar la covid. El darrer Anuari Comarcal del BBVA presenta dades del 2019, amb un entorn molt marcat pel Brexit i la guerra comercial xino-americana, entre d´altres factors negatius. Un fet que ha provocat una terciarització de l´economia, sobretot en l´ocupació; per això l´impacte de la covid ha deixat, en conjunt, més desprotegit el país, va dir Oliver. L´any passat, Catalunya estava creixent en sectors de baixa productivitat, tot i que la inversió en béns d´equip (el 12% superior a la del 2007) demostrava una bona salut de la indústria. Les exportacions feien rècords, malgrat que es mantenia la tendència iniciada el 2014 de relleu tractor de la demanda interna en detriment de l´externa. En l´agregat 2007-2013, al saldo del PIB català era positiu, del 7,2%.
En el sector industrial, van caure sectors com el tèxtil i va créixer moderadament l´alimentari. En conjunt, el sector estava el 18% pe sota del 2007 en valors d´ocupació.
Al territori central, l´augment poc significatiu del sector alimentari (on aquí representa el 25% del total sectorial) va ser un llast. També van recular la indústria del paper i les arts gràfiques, molt rellevants (com el tèxtil) a l´Anoia. Així, el VAB industrial només va experimentar un millor registre que a l´àmbit metropolità.
Mentre l´habitatge continua l´evolució de formiga (al Bages es va passar de 51 habitatges iniciats el 2018 a 190 el 2019, però en el conjunt del territori el nombre va ser de 538, pels més de 14.000 d´abans de la crisi financera), els serveis van incrementar la seva aportació al VAB per sobre de la mitjana catalana. Així doncs, el creixement global del territori només va estar per sota de l´Eix Metropolità i de Ponent, però per sobre de la mitjana nacional.
En el balanç 2013-2019, la indústria continua encara per sota dels valors del 2007, tot i experimentar un registre millor que la mitjana catalana. Als serveis, el nombre d´afiliats està ja el 20% per sobre dels del 2007, en una prova, va dir Oliver, «que en el sector la crisi ja estava superada». L´afiliació agregada del territori revela un molt lleuger descens, impulsat sobretot per la recuperació al terciari. Amb tot, en el VAB la Catalunya central està encara el 3,5% per sota del valor del 2007, mentre a Catalunya aquesta xifra ja és el 7% positiu. Una tardança que Oliver atribueix al pes més elevat de la indústria en l´economia local, un fet que, malgrat tot, és un element per consolidar un creixement a llarg termini, va apuntar el professor.
En termes d´eixos territorials, si abans de la crisi era la llesca Pirineus-Tarragona la que creixia significativament per sobre de la mitjana, en els últims anys ha estat la que envolta l´AP-7. I aquí s´hi inclou el Moianès.
