El primer festiu de la campanya de Nadal en què el comerç manresà podia obrir portes va complir a mitges les expectatives, encara que avui cap expectativa és prou generosa. Després de dilluns, en què per primera vegada en molt temps tornava a haver veritable ambient comercial als carrers, les esperances del comerç eren elevades i es confiava que s'acabaria de reblar el clau d'aquests primers dies d'impuls nadalenc. Amb tot, els comerciants consultats coincidien que la jornada no havia estat tan satisfactòria com la precedent, potser perquè en els temps de la covid, acostumats a tantes abstinències, es precisa tornar a la normalitat a poc a poc.

El matí, assolellat, va seguir la tònica de dilluns, i calia confiar que a la tarda se seguiria el mateix ritme de vendes. Però el segon tram de la jornada comercial no va ser el que s'esperava, i als carrer Guimerà, Born i Nou hi havia més ganes de passejar que de comprar, confirmaven professionals del sector. Hi havia curtes cues en algun establiment, potser ja al límit de clients permesos per metre quadrat, però no era la tònica general. Passades les set de la tarda, l'afluència va davallar i aquest breu eix comercial de la capital del Bages va començar a adquirir el to desèrtic de la resta de la ciutat, sumida durant tota la tarda en un trist toc de queda previ al toc de queda.

Tanmateix, avui qualsevol bona notícia és una grandíssima notícia per al comerç, encaixonat per la pandèmia i la crisi econòmica que se'n deriva. I pel confinament municipal, que ha rebaixat encara més (si això és possible) l'activitat durant el cap de setmana. Els dissabtes com els coneixien les botigues han passat a la història, sentenciaven ahir els responsables d'un establiment. Des de fa setmanes que els dies intensos per al comerç local són el dilluns o el dijous; ja no els divendres i dissabtes. Una conseqüència força lògica de la restricció als potencials consumidors de la comarca de desplaçar-se a Manresa a comprar. Els comerciants coincideixen en la crítica a aquest confinament perimetral municipal, que sembla concebut per a grans territoris com l'àrea metropolitana, però que perd el seu sentit en comarques amb municipis tant interdependents, i amb una capital que ho és no només administrativament, sinó en tots els serveis.

Durant la pandèmia, també el comerç, com tants altres àmbits de la vida, s'ha adonat que qualsevol temps passat va ser millor. Es confia en «passar el tràngol» dels mesos que venen i «salvar els mobles», com insisteix Tània Infante, la presidenta de la UBIC. Aquests dos dies han donat certa idea del que pot ser aquest mes que en anys precedents culminava tot un any de facturació. Enguany, res no hi ajuda, tampoc el fet que, amb menys reunions familiars permeses/recomanades, els comerciants preveuen menys necessitat de vestits de festa i de regals. Però qualsevol oportunitat és bona per fer petites passes endavant. Ahir, malgrat que no va ser tot el que podia esperar-se'n, la conclusió era que s'havia treballat. Que s'havia fet calaix. Que la gent ja no entra només a mirar i remenar, sinó que ja estan fent les compres que preveuen per a un Nadal que serà tan desolat com es vulgui, però que continuarà sent Nadal. Amb tot el que això comporta per al comerç.

El vicepresident del Govern en funcions de president, Pere Aragonès, va fer ahir una crida a la «responsabilitat» de la ciutadania per evitar que es repeteixin les aglomeracions viscudes als eixos comercials de les grans ciutats durant aquest pont de la Puríssima.