El Consell General d´Economistes ha advertit d´un estancament el 2019 de la competitivitat a Catalunya, que no se situa entre els tres territoris líders a l´Estat en aquest terreny, encapçalats per la Comunitat de Madrid, Navarra i el País Basc, d´acord amb l´«Informe de la Competitivitat Regional del 2019». Catalunya es troba en quart lloc, seguida de La Rioja.

En la roda de premsa de presentació, el coordinador de l´estudi, Patricio Rosas Martínez, va assenyalar que en el cas de Catalunya es confirma «l´atonia competitiva» que ja es va iniciar el 2018 i que contrasta amb el «dinamisme de Madrid i del País Basc i l´intens creixement de Navarra». L´estudi conclou que la competitivitat de les comunitats va créixer el 3,2% respecte al 2018.

Rosas va recordar que Catalunya continua integrant part del «triangle competitiu» que forma part junt amb la Comunitat de Madrid i el País Basc i Navarra, però que es troba un nivell per sota (mitjà-alt) d´aquests tres territoris i que, tot i que no cau, no varia respecte a les dades del 2018. En canvi, aquest triangle s´enforteix per La Rioja i es debilita per la part d´Aragó, que junt amb el Principat d´Astúries va perdre competitivitat el 2019, segons estudi. El diagnòstic recollit a l´Índex de Competitivitat Regional (ICREG) s´elabora per a cada comunitat a partir de 53 variables estructurades en set eixos que permeten identificar les fortaleses i debilitats en matèria de competitivitat. Concretament, es tracta de l´entorn econòmic, el capital humà, el mercat de treball, l´entorn institucional, les infraestructures bàsiques, l´eficiència empresarial i la innovació. En el cas de Catalunya, es registra un descens en els entorns econòmic, institucional, infraestructures bàsiques i eficiència empresarial, i obté una millora clara en mercat de treball i capital humà. A banda, quant a les variables, l´informe observa una evolució negativa en la variació del PIB, l´abandó prematur del sistema educatiu; en desigualtat, delictes i dèficit públic i costos laborals unitaris, entre d´altres; i percep una evolució favorable en l´atur de llarga durada, les dones ocupadores i l´ús d´Internet els darrers tres mesos, entre d´altres. De mitjana, la competitivitat global ha augmentat el 3,2% el 2019, un creixement agregat superior a l´increment mitjà del període 2009-2019 però inferior a l´assolit a l´etapa de recuperació i del 2018.

En general, segons el director tècnic de l´estudi, José Carlos Sánchez de la Vega, «la fotografia no varia respecte a anys anteriors» però també va dir que veu «preocupant la bretxa entre comunicats», amb comunitats amb un «dinamisme considerables» com la basca, navarresa i catalana, mentre d´altres com Extremadura s´estanquen a la cua.

D´altra banda, el director tècnic de l´estudi va situar Catalunya com una de les comunitats més afectades per l´impacte de la pandèmia, juntament amb les Illes Balears, les Illes Canàries, el País Basc i Navarra. No obstant això, Sánchez de la Vega va considerar que, d´acord amb aquestes dades encara provisionals i que segurament tindran impacte en l´informe de l´any que ve, no comportarà una «reestructuració global del panorama competitiu entre les comunitats autònomes» com a conseqüències de les bretxes entre territoris «molt significatives i persistents».