15 de desembre de 2020
15.12.2020
Regió7

El Col·legi d'Economistes
veu encertat apujar l'SMI

L'ens demana que les pensions estiguin en consonància amb el salari real i reclama un fons de solvència amb 30.000 milions d'euros per pimes i autònoms tal com s'ha fet amb grans empreses

15.12.2020 | 14:26
El Col·legi d'Economistes
veu encertat apujar l'SMI

El Col·legi d'Economistes de Catalunya creu que "fer el pas endavant d'anar actualitzant i incrementant el salari mínim interprofessional és encertat" per sanar les "ferides importants" que la pandèmia causarà a l'economia catalana. Així ho ha indicat el seu degà, Anton Gasol, en una roda de premsa aquest dimarts, el mateix dia que el govern espanyol reuneix els agents socials per tractar aquest increment del sou més baix. A més, ha considerat que les modificacions del sistema de pensions "haurien d'anar en consonància amb el salari real". A més, l'ens es pregunta "com pot ser" que no s'hagi creat un fons de solvència amb 30.000 milions d'euros per pimes i autònoms de la mateixa manera que s'ha fet amb les grans empreses a la SEPI.
Gasol ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa de presentació de l'Enquesta de Situació Econòmica Tardor 2020, realitzada pel Col·legi amb una mosta de més de 1.200 economistes, que mostra una desconfiança generalitzada en les previsions econòmiques del govern espanyol. Així, més del 70% dels enquestats creuen que el PIB caurà més de l'11% aquest 2020 pel coronavirus.


A favor d'incrementar l'SMI

Per remuntar aquest panorama complicat, l'entitat creu que la pujada del salari mínim que planteja el govern espanyol és un aspecte positiu. "No sembla exagerat que en un període d'una transició de no gaires anys es pugui arribar al 60% del salari mitjà", ha dit Gasol, que ha negat que aquest fet es pugui traduir en menys contractació juvenil i ha considerat que la millora de sou ha d'anar acompanyada més formació. "Si d'alguna cosa pateix l'estructura productiva espanyola i catalana és del poc valor afegit del factor treball", ha afegit.

A més, ha considerat que "és una mica cínic que es cobri una pensió en funció el que s'ha considerat que es voldria cotitzar a la Seguretat Social i això no estigui en consonància amb el salari real". "Si la teva pensió és la teva aportació al llarg de la vida laboral, té sentit que s'allarguin els períodes per tenir en compte el càlcul de la pensió", ha indicat.


Els economistes supenen totes les autoritats

L'índex de confiança en l'economia catalana marca un dels nivells més baixos amb un 3,54 però no s'enfonsa tant com a la crisi financera del 2008. Per territoris, els més optimistes són els economistes de Ponent. La menor presència del turisme –el sector més castigat per la covid–i la bona marxa del sector alimentari en comparació amb altres àmbits fan que el 70% dels experts de Lleida hagin contestat que preveuen que l'economia de la demarcació pateixi menys que la mitjana catalana a causa de la segona onada.

L'enquesta també posa de manifest el descontentament que ha generat la gestió de la crisi del coronavirus entre els economistes catalans. Segons l'estudi, cap de les autoritats examinades ha aconseguit l'aprovat. Les autoritats europees han obtingut la millor puntuació (4,6 punts sobre deu), seguides de les autoritats locals (3,8 punts) i de les autoritats catalanes (3,6 punts). Qui s'emporta la pitjor nota són les autoritats espanyoles, amb un 3,3 sobre deu.


Alerta sobre la burocràcia en els fons europeus

L'alta valoració de la política de la UE es basa, sobretot, en les mesures extraordinàries recollides als fons Next Generation, que els enquestats aproven amb un 5,7. A més, es mostren convençuts (amb un 6,3 sobre 10) que una bona aplicació dels recursos que arribin d'Europa serà decisiva per al futur econòmic de Catalunya dels propers anys. Tot i això dubten que l'Estat els gestioni de manera transparent, eficient i transversal, indicadors que reben una nota d'entre 3 i 4. "És legítim que els economistes catalans tinguin dubtes sobre la gestió", ha apuntat el director tècnic de l'Enquesta de Situació Econòmica del CEC Xavier Segura, que diu que de moment s'està seguint un criteri "marcadament centralista" que pot excloure projectes sòlids però més petits. Per això, el Col·legi ha reclamat que la burocràcia no freni l'accés als fons europeus i demana que la Generalitat pugui decidir com s'adjudiquen la meitat dels recursos.


Fons de solvència per pimes

A més, l'entitat ha alertat que després del flux de liquiditat que ha inundat l'economia amb crèdits com els ICO ara vindrà un problema de solvència pels sectors més afectats per la crisi. Gasol ha criticat que el pressupost de l'Estat no sigui prou expansiu i que també ha carregat contra el Govern però no haver ajudat prou els sectors que han deixat de treballar per les restriccions. Davant la situació de tensió de tresoreria d'alguns sectors, el degà del Col·legi s'ha preguntat "com pot ser que no s'hagi constituït un fons de solvència per les pimes i autònoms" però, en canvi, sí que s'ha habilitat un mecanisme per rescatar grans empreses a través de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI). Gasol ha xifrat en entre 30.000 i 40.000 milions d'euros els recursos que hauria de tenir aquest fons de solvència per salvar pimes i autònoms que siguin viables.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit