El 12 de desembre, es va complir el 5è aniversari de l´Acord de París sobre el canvi climàtic. Amb aquest motiu, divendres passat es va fer una jornada sobre «El rol de Catalunya en la lluita contra el canvi climàtic», organitzada per Diplocat i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Van presentar l´acte Marta Subirà, secretària de Medi ambient, Miquel Royo, director general d´Afers Globals, i Laura Foraster, secretària general de Diplocat, que va reivindicar el paper d´aquesta institució, que sota el lema «Diàleg internacional, connectar, projectar, capacitar», treballa per construir ponts entre Catalunya i el món des de la societat civil; i per això fomenta la participació de Catalunya en debats internacionals com ara el del canvi climàtic, el populisme i la xenofòbia, la 3a revolució de Jeremy Rifkin, el sistema alimentari sostenible o el diàleg cultural intermediterrani. En la presentació, també s´ha subratllat el paper precursor de Catalunya a promoure el reconeixement de les administracions subestatals fins a l´acord de París i els documents de l´ONU, amb la posada en marxa de portals i xarxes que arriben a reunir fins a 250 regions i 11.000 ciutats.

Josep A. Garí, assessor de les Nacions Unides en l´àmbit del desenvolupament sostenible, va desenvolupar la ponència bàsica de la jornada, amb el títol «L´Acord de París: abast i reptes». Per Garí, l´acord de París és el més important i transformador del segle XXI perquè aborda el canvi climàtic i exigeix la cooperació. La crisi climàtica no és un tema aïllat sinó que connecta amb l´economia i la societat. Afecta el compromís d´empreses i d´administracions que han d´assumir que s´han d´alliberar dels combustibles fòssils; i cal apostar per una nova ordenació del territori amb una agricultura més sostenible i la protecció dels boscos. L´acord de París dona idees per acompanyar les societats més dèbils en els canvis. Es proclama l´emergència climàtica, ja que es preveuen pujades d´oceans, pluges i secades extremes, alteracions dels ecosistemes i dels sistemes agrícoles. París proposa mesures polítiques i instruments financers cap a la transició energètica i territorial.

Els precedents de l´acord de París son la Convenció de Rio de Janeiro del 1992, on es van acordar convenis per protegir la biodiversitat, contra la desertificació i el canvi climàtic. Era un conveni marc, amb diagnosi i criteris però que no concretava accions. El primer acord real va ser el protocol de Kyoto amb mesures concretes per reduir emissions de carboni en les nacions més desenvolupades. Finalment, l´acord de París fa un pas més: és universal, afecta tots els estats, va més enllà i s´adreça a particulars i subestats, proposa compromisos públics i mancomunar accions, i admet l´avaluació internacional, però no imposa sancions. Cada estat ha de xifrar el seu compromís i cada 5 anys ha de valorar-lo. En el preàmbul de l´acord s´afirma que les responsabilitats són generalitzades i van relacionades també amb el respecte dels drets humans, els pobles indígenes, la seguretat alimentaria i la igualtat d´homes i dones. Un compromís molt clar es el de no superar en més de dos graus l´increment de temperatura abans del 2050. I el carboni es pren com a mesura internacional del nivell de sostenibilitat.

Després de la intervenció de Garí van participar en la jornada experts com Pep Canadell, Alba Cañadas, Marta Torres i Lucas Barrero. Han constatat la caiguda del 7% en les emissions en el moment culminant de la pandèmia que ja venia precedida per l´alentiment i l´estancament del 2015 al 2019. També, que els principals estats emissors (65% del total) de fòssils, Xina, EUA (amb l´arribada de Biden), Europa, Índia, Rússia, Japó i Corea s´han compromès a l´emissió zero el 2050. Per altra banda, s´ha constatat que el carbó va deixant de ser el rei després del pic del 2013. Que l´estimulació de l´economia postcrisi pot ser una oportunitat per accelerar tecnologies i descarbonització. I que es nota un increment de la implicació creixent de les empreses que al 2003 només involucrava uns quants sectors industrials tradicionals, mentre que ara afecta tots els sectors, incloent-hi sectors clau com assegurances i financer.

Com a conclusió de la jornada es podria parlar d´un balanç positiu de les tendències internacionals i d´una valoració alta del paper precursor en la definició de polítiques i acords per part de Catalunya. En el balanç negatiu hi ha la manca de concreció i retard en la presa de mesures executives al nostre país, la manca d´un full de ruta consensuat amb tots els actors que hagin d´intervenir en la transició; de manera que es pugui garantir una certa compensació a aquells que se sentin perjudicats, però cercant sempre sortides en que hi guanyi tothom. Tenim, doncs, bones lletres i sona la música però ens falten bons intèrprets.