S'han aprovat els pressupostos a la Unió Europea, i amb ells els fons de recuperació Next Generation. Aquests fons de recuperació no tenen precedent ni en dimensions ni en voluntat transformadora, amb objectius tan lloables com augmentar la resiliència, modernitzar les estructures digitals i contribuir a la ràpida transformació del model energètic. A Espanya, hi toquen fins a 140.000 milions d'euros, en part a fons perdut i en part en forma de préstecs favorables.

Inicialment, es creia que les autonomies tindrien la capacitat de poder organitzar projectes orientats a l'obtenció d'aquests fons. Però el govern del país més descentralitzat del món i l'univers explorat ha deixat ben clar que, en gran mesura, aquestes no són les seves intencions. Els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), de col·laboració publicoprivada, es decidiran des de Madrid. Això implica, tal com explica l'economista Miquel Puig, que els recursos més específicament dedicats a la transformació del model productiu seran administrats pels ministeris. Per tant, a les autonomies els toca competir amb projectes potents, idealment en col·laboració amb altres territoris, per a obtenir fons per a aquests projectes transformadors.

A Catalunya s'estè posant treball i il·lusio per a poder preparar aquests projectes amb força, i així fer arribar aquesta «carta als Reis» a Madrid. I aquí, és on jo em pregunto, serà un procés competitiu? Es tractarà Catalunya de manera objectiva i neutral? I sincerament, tinc grans dubtes que, novament i en línia amb la manca d'inversió al territori, no en sortim discriminats. Que jo sàpiga, als ulls del l'Estat (ai, volia dir els Reis), no ens hem portat gaire bé. Els vots de Catalunya han permès aprovar els pressupostos, però ja fa anys que els governs socialistes necessiten els vots catalans, i se'ns pren el pèl igualment. I molts passaran el Nadal a la presó, després de més de 1.000 dies en captivitat.

En vistes de les eleccions que s'acosten, hi haurà grans promeses d'inversions multimilionàries que portaran treballs, sostenibilitat i futur a Catalunya. Potser sí que aquest cop passaran els Reis, però jo, que estic acostumada que el rei només reparteixi llenya i carbó, faré cagar el tió.