Aprofito, un cop més aquesta setmana, un dels nous costums que ens ha incorporat la pandèmia: les trobades a distància, que temps endarrere haguessin convocat presencialment amb escassa assistència. En aquest cas, una trobada organitzada aquest divendres per la sectorial d'energia d'Esquerra Republicana de Catalunya sobre el món local i la transició energètica.
S'hi van explicar diverses experiències molt interessants de com municipis petits i mitjans o bé comarques estaven impulsant l'eficiència energètica i el pas a les energies renovables i l'autoconsum. Vam escoltar l'alcalde de Saldes, Moisès Masanas, dibuixant la realitat d'un municipi envoltat de paisatges protegits però alhora posseïdor d'un passat industrial i miner que ha deixat rastre en espais que ara són de titularitat pública. L'objectiu que sempre mou una administració o una empresa a repensar el model energètic es el cost del consum; oimés en un estat on l'electricitat es de les mes cares d'Europa. Es comença, doncs, per invertir en canvis d'enllumenat o d'instal·lacions per a que s'estalviï consum.
A Saldes l'enllumenat nou estalvià el 52% i es va centralitzar dependències per concentrar la producció energètica en una caldera. El següent pas és com involucrar els ciutadans privats o les empreses en el canvi. En alguns llocs, com Osona, aquestes van impulsar grups de compra per rebaixar la factura i alhora prendre mesures d'estalvi. A Saldes es va valorar amb els habitants la possibilitat d'usar els antics sols miners per a la instal·lació de parcs solars. Amb una visió de col·laboració públic-privat i promoció del cooperativisme. L'Ajuntament té el terreny però no té els diners per invertir. Llavors cedeix els terrenys a una cooperativa de veïns que inverteixen en plaques solars i reben en compensació un consum gratuït i, fins i tot, en algun cas amb beneficis que es poden reinvertir pel bé comú. En paral·lel es va avançar en la constitució de la cooperativa i en la requalificació urbana del sol. Saldes produirà 600 KW i haurà creat una comunitat més compacta, l'haurà empoderat en la generació d'energia, serà sobirana en el seu territori, recuperarà espais obsolets i assolirà l'objectiu d'eficiència i sostenibilitat.
L'alcalde Mas Roca de Rocafort de Queralt explicà un cas similar que començà de la mateixa manera: primer l'eficiència. I després, progressivament, la instal·lació de fotovoltaica en instal·lacions públiques que garanteixen l'autoconsum. I finalment, la substitució de la comercialitzadora de l'Ibex per una de més propera; i l'ús d'espais de propietat municipal lliures per a instal·lació d'un miler de plaques que revertiran en la baixada de la factura elèctrica dels ciutadans en un 50%.
Isidre Pineda, alcalde de Caldes de Montbui, va explicar les accions realitzades en ordenances fiscals, canvis en instal·lacions, promoció de fotovoltaica per autoconsum etc. I especialment l'aposta per dues centrals de biomassa mantingudes per una empresa de proximitat de Breda que dona cobertura a importants instal·lacions municipals que han passat a reduir el cost energètic a la mínima expressió i estalviar unes 400 tones de CO2. Ara mateix tenen planificat un salt quantitatiu i qualitatiu. Després d'analitzar en un municipi amb moltes urbanitzacions, el sol municipal disponible erm, els hi han aparegut 70.000 m2 disponibles per a plaques solars que podrien produir fins a 18.000.000 kW any i que abastarien el 40% del consum d'un poble de prop de 30.000 habitants. Amb la incorporació de sostres industrials i particulars es podria arribar al 75% del consum. Com que l'ajuntament no té musculatura inversora per un projecte tant ambiciós, es treu un concurs on, a canvi de la concessió dels terrenys i un cànon important per l'ajuntament, i amb participació voluntària com a socis de particulars i empreses, una operadora d'energia assumeix la instal·lació.
En una línia d'un poble similar com Palafrugell, Jaume Palahí subratllà les dificultats legals que encara existeixen per avançar, com per exemple, que a diferència dels països nòrdics on l'energia sobrant que s'aboca a la xarxa, la pots recuperar quan la necessites, aquí t'obliguen a vendre-la a meitat de preu i comprar-la al preu oficial. Els oligopolis de les portes giratòries encara pesen molt.
Finalment, Margarida Feliu, de l'àrea d'energia del Consell Comarcal d'Osona i exalcadessa de Viladrau va explicar l'experiència d'èxit de l'Agència comarcal d'energia que dona suport a 50 municipis i els motiva i acompanya en tot allò que necessiten per anar fent tots els passos habituals en aquesta transició: primer, pagar menys gràcies a grups de compra i subhastes a proveïdors; segon, avaluació de l'eficiència i canvis en instal·lacions municipals per a l'estalvi, així com promoció d'això mateix entre empreses; tercer, plans de producció d'energia des dels més elementals als més ambiciosos com s'ha vist en els exemples anteriors.
En la clausura de l'acte la secretària d'Esquerra d'aquest àmbit Sílvia Cassola, feu una crida a replicar aquestes bones pràctiques en tots els municipis possibles i es comprometé a seguir lluitant per a l'aprovació d'un pla i un mapa d'energies renovables de Catalunya, així com per forçar l'homologació definitiva del marc legal espanyol a les democràcies més avançades d'Europa. Aquesta és la millor forma d'exercir el republicanisme i d'avançar efectivament cap a la independència i el progrés social i ambiental, va concloure.
