Aquest 2020, l'empresa privada del Bages tancarà amb números molt per sota dels de l'any passat. Òbviament, la pandèmia ha fet estralls. A l'inici del desastre econòmic, la Cambra de Comerç de Manresa va fer una previsió de quina podria ser la caiguda del Valor Afegit Brutr (VAB) comarcal aquest any i va pronosticar un -25%. L'embranzida del darrer trimestre sembla haver retallat una mica aquestes expectatives tan negatives, segons apunten ara els seus responsables, però, en qualsevol cas, la incidència de la crisi pel coronavirus serà intensa. Una dada que repercuteix en l'ànim d'un territori que estava ressorgint de les cendres de l'anterior debacle econòmica, com demostren, precisament, les dades del darrer informe sobre dinamisme empresarial elaborat per l'ens cameral manresà, en col·laboració amb l'Ajuntament de Manresa, corresponent al període 2014-2018.
I és que amb les dades de l'últim any d'aquest quinquenni, el VAB de l'empresa privada local estava ja consolidant un millor comportament respecte de la mitjana catalana. Amb un però, que enguany (i no només per la covid) s'ha fet especialment rellevant: la seva dependència de la indústria dels components de l'automoció. En un moment de transició del sector, en fase cap a un nou model energètic (amb la renovació implícita de components) i pendent de resoldre la mobilitat global, la indústria comarcal hi té una preocupant dependència. Una problemàtica agreujada pel fet que la cadena de valor sectorial té els llocs de decisió molt lluny del territori.
L'altre element que genera inquietud és l'elevat deute de fins al 25% d'empreses del territori, igual o superior al 80%. Una dada neguitejant (tot i que, en conjunt, la mitjana comarcal s'ha reduït), atesa la situació, enguany, ja que el palancament de les empreses, en general, s'haurà incrementat (a falta de dades que ho explicitin) per la manca de liquiditat forçada pel tancament global.
El 2% català
En qualsevol cas, el 2018, l'economia del sector empresarial del Bages es mantenia en prop del 2% de la del conjunt de Catalunya en les seves principals magnituds; 2,16% del nombre d'empreses, el 2,06% de l'ocupació i l'1,79% del VAB del sector empresarial. En general, el Bages va registrar en el període 2014-2018 millor indicadors que el conjunt català. No quant a a l'increment del nombre d'empreses (menor al Bages), però sí quant a la productivitat (que decreix per sota de la mitjana nacional) i a l'ocupació. Així, en aquest període, la riquesa generada al Bages augmenta de forma més intensa que al conjunt de Catalunya, fet que implica que el pes de la riquesa generada pel sector privat comarcal sobre el conjunt de Catalunya hagi passat de representar l'1,74% el 2014 a representar l'1,79% el 2018, segons revela l'informe.
L'Índex de Dinamisme Empresarial de la comarca (elaborat en base al nombre d'empreses, la dimensió empresarial i la productivitat) posa de manifest que l'augment del VAB l'exercici 2018 en relació al 2017 (+3,07%) va tenir lloc a partir de l'augment de la dimensió de les empreses (+1,9%) i l'increment del nombre d'empreses (+1,2%), ja que la productivitat es va mantenir, amb un molt lleuger descens del 0,03%. Per tant, conclou l'estudi, el Bages va experimentar un millor dinamisme que la mitjana catalana per un major creixement de la dimensió empresarial, un menor augment del nombre d'empreses i una caiguda més petita de la productivitat per ocupat que la registrada al conjunt de Catalunya.
Exportació i concentració
Una dada que convida a l'optimisme és l'increment (encara que sigui mínim) de les empreses comarcals que exporten (10,7%), una mica per sobre de la mitjana catalana. (10,5%). En el sector industrial, el percentatge se situa en el 26,1%, a l'entorn de la mitjana sectorial catalana (27,0%).
L'informe també insisteix, com en anteriors edicions, en la forta concentració de l'activitat productiva que presenten els sectors d'activitat industrial i algun dels de l'activitat de serveis. Així, diu l'estudi, el pes de les cinc primeres empreses amb més VAB sectorial arriba a assolir el 77,3% del total en el cas de l'energia, gas, aigua i reciclatge, el 62,5% en el cas dels serveis financers, asseguradores i lloguers, el 59,2% en el cas del cautxú, fusta i altres indústries i el 53,9% en el cas del material de transport.
La indústria, el pal de paller de la recuperació
La Cambra de Manresa preveu que el nombre d'empreses de la comarca es vegi reduït enguany, respecte de l'anterior, en el 10%, i que les caigudes de vendes siguin inferiors al 30% que es comptava el juliol. L'entitat cameral alerta que un dels «grans reptes post-covid» per a l'economia bagenca serà la «diversificació cap a sectors de futur per reduir la dependència de l'automoció». En aquest sentit, els fons europeus Next Generation EU han de ser claus.
La institució preveu que l'elevat component industrial de l'economia bagenca ha d'ajudar a la recuperació, com ho va fer en l'anterior crisi. Però hi haurà sectors que tindran un impacte molt negatiu en el balanç global de l'any, com ho és l'hostaleria, diu Jaume Ferrer, autor de l'estudi i tècnic en comerç internacional de la Cambra de Manresa.
Per a Ferrer, la dependència de l'automoció és preocupant perquè «no decidim. Depenem dels alemanys i també en part dels francesos. El cotxe elèctric modificarà les cadenes de valor», augura Ferrer. Per al tècnic, és rellevant el fet que fins al 40% del VAB en sectors com el material de transport «prové de capital internacional». També és molt elevada aquesta incidència en el sector de la indústria extractiva i la química. Amb tot, hi ha sectors d'ampli capital autòcton, com el metall i la maquinària. També en l'alimentari i el tèxtil, diu Ferrer.
Per a l'autor de l'estudi, la gràfica d'endeutament de les empreses revela que «en les que estan millor ja és del 28%, una xifra que podria ser ja una animalada des d'una mentalitat conservadora. Però hi ha el 25% que el 2008 presentaven un 85% d'endeutament i que el 2018 estaven encara al 80%. I aquest ha estat un any «d'ICOs i préstecs, encara que hagin estat en condicions preferents», apunta Ferrer.
«Anàvem bé», diu Ferrer, respecte de les conclusions del període 2014-2018. «La tendència era positiva, més dinàmica que al conjunt català, sobretot per la indústria». En aquest context, Ferrer alerta sobre el futur de l'automoció. «El manteniment de Seat és vital, sí, però el cotxe elèctric té una cadena de subministrament diferent de la del motor de combustió. Tenim empreses ben posicionades per a aquesta nova cadena. Però d'altres no», diu.
La presidenta de la Cambra, Sílvia Gratacòs, reforça l'optimisme. «Quan puguem analitzar les dades del 2020», augura, «veurem que la recuperació de la crisi de la covid haurà estat millor al Bages que en altres comarques amb més turisme». Segons Gratacòs, el fet d'estar «enganxats a la indústria de l'automoció ens obre també moltes portes, perquè estem en el corrent de la transformació del vehicle tradicional, i fa que les nostres empreses hagin d'estar en primera línia per seguir el canvi de tendència. L'ADN de la comarca és industrial i això obre oportunitats. Tenim la UPC, Eurecat, el Centre de Formació Pràctica, empreses tractores que donen milers d'ocupacions: Denso, Gates, Pirelli, Metalbages... Podem ser beneficiaris de futures implantacions. Hi ha moltes comarques que no poder dir-ho», afegeix.
Per a Gratacòs en aquest 2020 cauran més les vendes que el VAB, perquè s'han reduït les despeses, gràcies als ERTO i al teletreball. «A més, els treballadors hi han posat molt esforç», apunta. «Quan comenci a haver un impacte positiu de les vacunes, estarem en una bona posició per començar la recuperació amb força», conclou.
