La diabetis afecta a Espanya 5,3 milions de persones i és la responsable de 25.000 morts cada any, a més d'estar darrere de set de cada deu amputacions no traumàtiques de les extremitats inferiors i ser la responsable del 16 % dels casos de ceguesa, en dades recollides en l'estudi di@bet.es, de la Sociedad Europea de Diabetis.
La diabetis tipus 2, la forma més comuna de diabetis, es dona quan el cos no produeix suficient insulina o les cèl·lules no en fan ús. Amb la intenció d'acostar-nos a la realitat de gairebé sis milions de persones a Espanya, familiars i cos sanitari que s'enfronten dia a dia a aquesta malaltia crònica, Prensa Ibérica i Grup Zeta van organitzar amb la col·laboració de Novo Nordisk la taula d'experts Diabetis tipus 2 i les seves complicacions. En la trobada hi van participar Sonia Mirabet, metge de família de l'EAP de Martorell a Barcelona, experta en diabetis i membre de la fundació redGDPS, Antonio Pérez, president de la Societat Espanyola de Diabetis, i Nicolás Manito, cap Clínic de la Unitat d'Insuficiència Cardíaca Avançada i Trasplantament Cardíac de l'Hospital Universitari de Bellvitge i president de la Societat Catalana de Cardiologia.
Durant el debat, els experts van subratllar la importància de l'educació sanitària dels pacients en l'autocura, van reclamar més recursos i van insistir en la coordinació entre els diferents professionals de la salut com a clau en la lluita contra la malaltia.
En una època en què el terme pandèmia ha envaït la nostra quotidianitat, la diabetis té aires de propagar-se sense control per tot el planeta. Ho constaten les xifres: amb un índex de prevalença mundial (un de cada onze adults) que supera el de la Covid-19 (un de cada 1.500). "Dotze nous pacients cada any per cada 1.000 persones deixa 400.000 nous pacients de diabetis 2 a l'any a Espanya", va concretar Antonio Pérez, director d'Unitat del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
Amb aquestes dades i els factors de risc com ara obesitat i falta d'exercici també en augment, els experts adverteixen de greus conseqüències si no s'actua immediatament en tres àmbits: prevenció, educació sanitària i recursos.
"Això serà un cost per a la sanitat pública difícil d'assumir si no actuem aviat", va advertir Antonio Pérez, també acadèmic del postgrau en Tractament de la Diabetis Mellitus tipus 2 a la Universitat Autònoma de Barcelona. "La diabetis absorbeix el 8,2% de la despesa sanitària pública; 5.800 milions d'euros anuals. D'aquesta inversió, només el 15% corresponia a fàrmacs antidiabètics i gairebé el 40% al cost per la gestió de les complicacions d'aquesta patologia: especialment Malaltia cardiovascular (ECV) però també el pes i les hipoglucèmies contribueixen enormement a aquesta xifra", va precisar Nicolás Manito després de la intervenció del seu col·lega. Un aspecte, el pressupostari, que la malaltia amenaça de desequilibrar. "Com a cardiòleg", va afegir el cap Clínic de la Unitat d'Insuficiència Cardíaca Avançada i Trasplantament Cardíac de l'Hospital Universitari de Bellvitge, "aquestes xifres resulten molt preocupants", va dir. "L'augment de la insuficiència cardíaca té una relació directa amb la diabetis", va apuntar. Un de cada tres pacients cardíacs és diabètic i la insuficiència cardíaca és el primer motiu d'ingrés dels més grans de 65 anys. "Afrontar aquest repte és un esforç monumental per part del sistema públic", va insistir el doctor que així mateix presideix la Societat Catalana de Cardiologia.
Prevenció: vida saludable
Acusada de mal pandèmic, la prevenció en diabetis tipus 2 sempre és, no obstant, possible. "El 90% dels casos a Espanya estan relacionats amb un mal control metabòlic", va incidir Nicolás Manito. "Tal és així", va apuntar Antonio Pérez, "que el 80% de la diabetis 2 no existiria sense obesitat". A judici d'aquest expert, "precocitat i intervenció nivell multifactorial són claus per invertir la corba". Com a metge de família, Sonia Mirabet té un paper fonamental en la prevenció, tant de la prediabetis com de la diabetis. "Modificar els hàbits d'estil de vida no és gens senzill", va exculpar, "no obstant està a les nostres mans ser més actius a l'hora de prescriure dietes a més del tractament farmacològic adequat".
Coincidents, els tres experts van assenyalar la insuficient formació dels professionals en endocrinologia i altres factors substancials a la prevenció de la malaltia com a causes del repunt dels últims anys, cosa que Nicolás Manito, des de Bellvitge, va coronar amb la demanda de més suport per part de l'Administració, "ja que els metges no tenim capacitat de regular".
"Més del 50% dels ingressos hospitalaris a Espanya correspon a malalts de diabetis". La dada la proporciona Nicolás Manito per cridar l'atenció immediatament sobre les traumàtiques complicacions de la malaltia. "El 16% dels pacients diabètics pateixen afectació renal, un 20% disfunció renal, un 5,9% de retinopatia, l'11% de cardiopatia isquèmica, un 6,5% pateix algun accident vascular cerebral i un 3% és víctima de la malaltia arterial perifèrica", distingeix. La diabetis és l'origen de patologies cardiovasculars importants. A Espanya, un terç dels pacients diabètics pateixen a més algun tipus d'afectació cardiovascular. Aquest és, a més, el país europeu amb un nombre més alt d'amputacions de membre inferior, en dades que els experts qüestionen. "La bona feina de prevenció secundària davant d'aquesta complicació i la multiplicació d'unitats de peu diabètic en els centres hospitalaris nacionals fan que cada vegada vegem menys casos", reconeix Sonia Mirabet.
Optimització terapèutica i adherència
"Hem de ser insistents en l'optimització terapèutica", va avisar Nicolás Manito. "Els Estats Units han aconseguit rebaixar un 68% la seva taxa d'infarts vinculats a la diabetis, un 53% la d'ictus, un 29% la d'insuficiència renal i un 52% les amputacions els últims 20 anys", va enumerar. "Torno a passar la pilota a l'Administració: els professionals exigim eines, que els pacients tinguin les millors opcions". "La Covid-19 ha posat de manifest limitacions del sistema que s'han d'abordar", va coincidir al seu torn Antonio Pérez, des de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. "La medicina ha canviat i no som compartiments estancs", va dir. "Procurar que la telemedicina sigui eficient i portar a terme una coordinació sanitària efectiva entre professionals contribuirà a reduir la diabetis tipus 2 i a millorar la qualitat de vida dels seus malalts", va afegir el president de la Societat Espanyola de Diabetis. Concordant amb Sonia Mirabet, membre també de la fundació redGDPS, per a qui el repte de l'atenció primària davant d'aquesta malaltia és definir la línia entre les seves competències i les de l'atenció secundària que, va dir, "és molt estreta". "Cal coordinar-nos amb els nostres companys especialistes hospitalaris per donar-los la millor atenció".
Frenar la progressió de la malaltia està, precisament, en mans de la prevenció secundària, on a més els pacients tornen a tenir un paper importantíssim. Més de la meitat dels malalts de diabetis tipus 2 ignoren la medicació. Els experts incideixen en la necessitat de millorar l'autocura, per a la qual cosa urgeixen a donar als malalts una bona educació sanitària que actuï com a dic de contenció contra aquesta pandèmia.
Malgrat la insuficient adherència dels infermers a la farmacologia, els experts reconeixen avenços significatius en els tractaments contra la diabetis. "El marge de millora és espectacular quan ni tan sols un 20% dels diabètics tipus 2 compleixen els objectius terapèutics", va ressaltar Antonio Pérez.
"Com a cardiòleg, he de reconèixer que estem entusiasmats amb la quantitat de tractaments per tractar la diabetis. El quid és com millorar l'adherència", va respondre al seu torn Nicolás Manito. "I en això", va afegir, "la clau són medicaments amb cada vegada menys efectes secundaris". A parer seu, noves medicacions com els iSGLT2 i els anàlegs GLP-1 han demostrat una reducció important de la mortalitat cardiovascular i les hospitalitzacions, a més de millores des del punt de vista de protecció renal. Per tant, i en opinió dels tres experts, "pel que fa a medicaments, ens trobem en el millor moment per al tractament de la diabetis tipus 2".
Aquestes noves medicacions coadjuven en la cura de la diabetis, que la majoria de vegades requereix un mix de fàrmacs. "Amb la qual cosa", incideix Antonio Pérez, "l'estratègia passa per evitar l'obesitat de la població, que té com a assignatura pendent establir subvencions per a medicaments per a aquesta obesitat, poques vegades entesa com a malaltia".
Els experts van demanar més i millors eines per empoderar el pacient i fer-lo responsable de la seva malaltia, facilitant a més l'accés al cos mèdic en la seva dimensió multidisciplinària. "És una espècie de cercle de qualitat", va definir Nicolás Manito, des de Bellvitge, que va posar en valor la figura del pacient expert com a transmissor de la informació de pacient a pacient i influència per al canvi d'hàbits.
Sobre això i com a conclusió, els tres especialistes van coincidir a acusar falta d'impuls públic al tractament de la malaltia, la coordinació entre professionals de diferents nivells d''atenció i reforçar el diagnòstic precoç i l'atenció primària.
