Espanya s'enfronta el repte de l'eficiència energètica amb un parc d'habitatges envellit. Aproximadament quatre de cada cinc compravendes són de cases de segona mà, amb una antiguitat mitjana de 45 anys, per la qual cosa és habitual que s'hagin d'escometre obres per a millorar el confort i el nivell d'eficiència de les llars. Es calcula que 26 milions d'habitatges a Espanya perden cada any més de 12.000 milions d'euros pel mal condicionament energètic, cosa que, segons un estudi de la Unió de Crèdits Immobiliaris (UCI), podria evitar-se amb solucions de rehabilitació. Quins criteris cal tenir en compte a l'hora de comprar un habitatge per a valorar la seva certificació energètica, quant costen de mitjana les reformes per a condicionar una casa de segona mà o quin estalvi proporcionen a llarg termini. I podríem resumir els punts més destacats:
A l'hora de verificar l'aïllament tèrmic d'un habitatge és important tenir en compte tres elements: el terra, les parets i les finestres. El millor és disposar d'una base d'aïllant tèrmic o un terra de fusta. En parets i sostres, és recomanable verificar si l'habitatge té aïllants com poliestirè, llana mineral, planxes d'EPS panells de fibra de fusta. Quant a les finestres, l'ideal és que siguin de tancament hermètic, doble cristall i permetin el pas de la llum natural.
I què passa si l'habitatge no disposa de tots aquests condicionants? En aquest cas, la recomanació és realitzar una reforma, el cost de la qual suposaria aproximadament entre 2.000 i 3.000 euros i que, no obstant això, suposaria un estalvi en les factures a llarg termini. Segons estudis fets, «un habitatge amb bones finestres i sistemes d'aïllament permet estalviar fins a un 30%. Per a les parets i sostres, també s'aconsegueix millorar fins a un 25% l'aïllament amb l'ús de pintures tèrmiques».
Cal recorda que els sistemes de calefacció de carbó o gasoil no són òptims per a l'eficiència energètica. En el seu lloc, és aconsellable l'ús del gas o d'energies renovables com l'aerotèrmia (una bomba de calor que utilitza aire i depèn de les condicions climàtiques exteriors) o la geotèrmia (una bomba de calor d'aigua que ve de l'interior del subsol).
Aquesta última alternativa suposa un cost major, ja que oscil·la entre els 15.000 i els 25.000 euros, però el seu rendiment i amortització és eficient a llarg termini i pot suposar un estalvi d'entre un 40-70% en la factura. Per la seva banda, l'aerotèrmia permet estalviar fins a un 75% dels recursos. En qualsevol cas, l'elecció d'un sistema o un altre depèn en gran manera de la ubicació i tipologia de l'immoble.
En tots dos casos, l'ideal és que l'habitatge disposa de terra radiant, un sistema amb una temperatura d'impulsió d'aigua molt baixa (30-45 °C) respecte als sistemes tradicionals de radiadors (70-75 °C), la qual cosa contribueix estalvi perquè funcionen amb aerotèrmia o geotèrmia.
Per a augmentar l'eficiència energètica de l'habitatge és recomanable disposar d'energies renovables. L'opció més habitual són els panells solars fotovoltaics, que són viables en la gran majoria dels immobles espanyols i que contribueixen a un important estalvi en la factura elèctrica. A més d'aquesta alternativa, els de tipus tèrmics també permeten l'absorció de l'escalfor i són aptes sobretot per a immobles situats en zones d'impacte directe del sol o altes temperatures. L'ús d'aquestes plaques solars ajuda a reduir fins a 18 tones a l'any de gasos contaminants en un sol habitatge.
Els estudis que s'han fet insisteixen que un immoble «amb una instal·lació elèctrica molt antiga és font de malbaratament d'energia i diners. De fet, la il·luminació representa aproximadament el 15% del consum mundial d'electricitat i el 5% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle».
Així doncs, es recomana instal·lar un sistema d'electricitat modern, la qual cosa en un habitatge de 100 m?2; pot suposar entre 2.000 i 3.000 euros. Incloure un sistema domòtic per a l'encesa i apagat de llums i aparells elèctrics és una altra de les principals recomanacions. I, sobretot, a l'hora d'adquirir un habitatge, és important fixar-se en l'orientació per a treure el màxim partit de l'entrada de llum natural.
Disposar d'aigua calenta suposa aproximadament una inversió de la quarta part del consum total de les llars. Per a tenir una llar sostenible és recomanable evitar calderes elèctriques per a disposar d'aigua calenta.
La millor opció en edificis d'habitatges és un sistema central d'aigua calenta o, en immobles independents, l'ús de plaques solars o un sistema l'aerotèrmia. A més, per a l'eficiència energètica, una bona pràctica és utilitzar reductors de cabal i aixetes de monocomandaments amb termòstat, que no només beneficien el medi ambient sinó que ajuden a estalviar entre 30 i 200 euros en la factura de l'aigua.
