Quan l'any 2007, des de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa hom va promoure l'elaboració del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació, el primer que es va fer va ser analitzar antecedents en altres països més avançats. Com sempre, l'àmbit dels països nòrdics era el que portava més temps d'avantatge.
Llavors, quan aquí s'insistia només en la necessitat de millorar la transferència des del món de la recerca a l'empresa, de millorar la innovació en el món empresarial, ens vam adonar que al nord d'Europa, alguns ja havien fet un pas més. Al nord constataven que és inviable un avenç substancial i sostingut del progrés tecnoindustrial sense apostar clarament per la innovació social. Innovació que afecta tant la gestió de l'administració i les polítiques públiques, com la innovació de les entitats amb o sense afany de lucre que oferien serveis sociosanitaris o culturals. Sense innovació social, la tecnològica tenia els peus de fang.
Aquestes reflexions em venien al cap quan fa pocs dies, organitzat per la regidoria d'Acció i inclusió social de Manresa, responsabilitat de Mariona Homs, va tenir lloc una trobada entre responsable públics, d'entitats sense afany de lucre de Manresa i de la Universitat de la Catalunya Central per debatre temes d'innovació en l'àmbit de la inclusió social. Allà es va partir de la necessitat de compartir dades sobre accions i usuaris de les diverses entitats i administracions que intervenen en l'àmbit de la inclusió per tal d'intercanviar experiències, evitar duplicitats; i evitar tant el possible abús del serveis per part d'alguns com la manca d'accés als serveis per part d'altres. Es va constatar la urgència de disposar, com a Salut, d'una base de dades integrades dels usuaris d'algun tipus de servei social, en una primera fase, al menys per part de qualsevol administració; i en una segona fase, per part d'entitats o empreses que tenen concertat algun tipus de suport públic a la seva tasca. Cal compartir la llista de gent i els indicadors bàsics amb els quals es qualifiquen. Aquests també són passos necessaris per fer realitat un emblema d'aquesta àrea: posar al centre les persones, i no decidir en funció dels propis recursos o dels projectes predeterminats per l'organisme prestador de serveis.
Hom va fer una reflexió sobre la necessitat més que mai de transparència en aquesta àrea per la multiplicació de casos d'exclusió degut a la crisi econòmica i social fruit de la pandèmia. L'empobriment relatiu de segments de població que fins fa pocs mesos eren assalariats o treballadors autònoms al davant de microempreses és un fenomen que no hauria de passar desapercebut per tots els qui treballen en les exclusions més tradicionals.
Hi ha tres vectors que es marcaven com a essencials en la innovació social: l'empoderament, l'ús de la tecnologia i la inclusivitat cultural. Cal allunyar-se tant com sigui possible de l'assistencialisme i enfocar el suport cap a l'emancipació dels necessitats, en la línia tant vella de no donar peix, sinó canya de pescar. Cal l'ús de les noves tecnologies tant per l'eficiència del sector com a possibilitats de desenvolupar nous serveis més apropiats als temps que venen. I cal que la inclusivitat no sigui només socioeconòmica sinó cultural, amb la capacitat integradora que pot tenir la cultura, la cultura popular i l'esport popular.
Per tal de poder innovar en aquest àmbit caldria que les administracions permetessin saltar-se la rigidesa burocràtica, almenys en aquells projectes pilot que s'implantessin en un territori o àmbit concret. En aquest sentit es va oferir el Bages i Manresa com a espai per experimentar noves formes d'actuació que poguessin superar les fronteres de les actuals. Es va parlar del concepte d'ecosistema social, de provar si calia estar tothom en la mateixa barca o remar en paral·lel des de barques coordinades, d'incentivar la creativitat compartint reptes entre àmbits que ara mateix no es parlen ni es coneixen. També de la necessitat de col·laboració públic privat.
El model d'èxit està comprovat en països avançats. Posar un repte, en aquest cas, social. Reunir administracions, entitats, empreses, experts i creatius. D'aquesta promiscuïtat sortiran projectes innovadors que es podran desenvolupar en cooperació de qui sigui. En aquest sentit, els representants de la FUB van presentar el projecte eHealthinking per donar respostes als reptes socials i de salut, per desenvolupar un ecosistema innovador i per retenir talent per tal de desenvolupar socialment i empresarial Manresa i el Bages. El programa previst conté l'acompanyament en endegar projectes, en recerca d'inversors i desenvolupament de productes i metodologies i testeig. I també la possibilitat d'oferir una incubadora on començar a caminar els que siguin actors de nova creació en aquest àmbit.
Que el 2021 vegi arrancar tots aquests propòsits!
