Com cada final d'any, era polèmica la pujada del salari mínim interprofessional. Quan aquest escrit es publiqui ja estarà decidit què passarà amb la puja per al 2021. Fins fa uns dies era tan probable que passés dels 950 euros actuals als 960 per catorze pagues en un any natural com que quedés congelat. Sembla, però, que de la polèmica passarem, vergonyosament, a la novetat i que la decisió serà no decidir res i que es prengui més endavant si la situació econòmica millora.
La novetat històrica d'ajornar la decisió durant mesos, que penalitza precisament els salaris més baixos, esdevindrà, si queda confirmada, una perillosa aturada en el full de ruta iniciat en els darrers anys per assolir el compliment de la Carta Social Europea i una concessió als sectors conservadors polítics -dins i fora del Govern central- i econòmics.
Entre la proposta de CEOE de congelar el seu import, o fer-ho al voltant del 0,2%, i la sindical d'incrementar-lo l'1,9%, com per a la mitjana dels convenis col·lectius del 2020, el Govern central sembla que vol quedar-se en el 0,9% de l'indicador d'IPC previst per al 2021, el mateix que la pujada als empleats públics i els pensionistes. La decisió d'ajornament és realment una reducció per l'efecte de la inflació sobre la quantitat nominal.
Cada cop que arriba el moment de la discussió i intent de concertació entre l'administració de l'Estat, les organitzacions empresarials i les sindicals, es reprodueixen les crítiques tant a l'increment de l'SMI com a la seva mateixa existència. Dels 186 estats membres de l'OIT, el 92% tenen establert algun sistema de SMI. Es produeixen molts incompliments, sí, que són els que generen els problemes, però no és la seva existència el que dificulta el desenvolupament econòmic.
Cal recordar que l'SMI va afectar al 2019, segons l'AIReF, un 7% dels assalariats amb retribucions més baixes, entre les quals les pertanyents als nombrosos col·lectius d'empleades de la llar i del règim agrari. Una proporció sobre una població ocupada de més de vint milions de persones. La immensa majoria de treballadors i treballadores tenen un conveni col·lectiu de sector o d'empresa que regula les seves condicions laborals i quan treballen a través d'una empresa de treball temporal el salari a aplicar és el de l'empresa on es presten efectivament els serveis. A moltíssims convenis no els va afectar i a alguns va suposar petits increments per a les categories més baixes.
Precisament, destruir aquest alt grau de cobertura dels convenis col·lectius era l'objectiu principal de les reformes laborals i especialment la del Partit Popular del 2012 amb el govern Rajoy, que volia -i ho va aconseguir parcialment- devaluar els salaris i que va congelar uns quants anys l'SMI i les pensions.
L'import de l'SMI no se suma a l'increment d'un conveni col·lectiu, per tant, només actua com a nivell salarial mínim general i en conseqüència no buida de contingut la negociació col·lectiva. Un valor baix dels salaris -SMI o no- el que incentiva és un sistema econòmic de baixa productivitat basat en la utilització intensiva d'un treball de baixa qualificació o un baix reconeixement social de treballs d'alt valor social -com els relacionats amb les cures, sociosanitaris, assistencials...
Cada cop que s'incrementa l'SMI alguns anuncien una catàstrofe econòmica per aquest sol fet. Després, si hi ha crisi econòmica, queda ben palès que no té per causa aquell increment. També va passar el mateix quan a l'any 1998 va desaparèixer l'SMI de menors de 18 anys que existia des de l'inici del general al 1963. És cert que l'increment, des de l'inici, ha estat molt gran en tant per cent, però el nivell de partida del 1963 -franquisme- o el de 1975 -transició- ja eren escandalosament baixos.
L'increment del valor del treball i el seu reconeixement tant per la via de la negociació col·lectiva com de l'SMI és una constant de l'acció sindical. Si perquè afecta poques persones -aquesta és la situació actual- haguéssim deixat aparcat el tema de l'SMI, el seu valor seria de 10,8 euros mensuals -1.800 pessetes- del 1963 i actualitzats amb els IPC acumulats seria de 354 ,56 euros i no els 960 euros que sembla que podria ser la xifra final per al 2021.
Des de CCOO fa dècades que reivindiquem quin ha de ser l'SMI: el 60% del salari mitjà en compliment de la Carta Social Europea, que actualment seria d'uns 1.200 euros, i ens veiem obligats a discutir cada any la seva quantitat perquè cap govern, fins ara, s'ha compromès amb un calendari de compliment progressiu amb data clara de finalització.
Aquest calendari es paralitza amb la decisió anunciada i fa molt més difícil el seu compliment en aquesta legislatura, sobretot, si es fa dependre del fet que la situació econòmica millori.
