Després del dur cop inicial provocat per la pandèmia, el sector turístic espanyol s'enfronta ara als seus mesos més durs, a la fase final d'una travessia del desert, amb l'esperança que la vacuna permeti aixecar el més aviat possible la llosa que limita la seva activitat. El sector és conscient que, després d'afrontar el repte de sobreviure, vindrà el d'una ineludible transformació, envernissada per la digitalització i l'economia verda. Encara que també per a la mobilitat segura, així com per altres canvis socials i econòmics que han vingut amb el coronavirus i que deixaran la seva empremta després de la pandèmia.

El primer repte serà la supervivència de les empreses, mentre esperen una coordinació normativa entre països que torni la confiança als viatgers i, per tant, augmenti les reserves. Mentrestant, hi ha fons d'inversió que han posat l'ull en hotels que ara s'ofereixen a preu de saldo; hi ha més hotels que estan reformulant les seves propostes per aconseguir una nova vida; i s'alimenta el ressò de fusions i adquisicions en hotels i aerolínies, al mateix temps que les agències busquen «reinventar-se».

Enmig d'aquest desert, les vacunes es perceben com la llum al final d'un túnel que el sector espera començar a travessar a partir de Setmana Santa, per agafar un ritme «lent» però «estable» durant l'estiu i posar, així, fi a la pitjor catàstrofe que es recorda. Tot i que les xifres de 2019 no es recuperaran fins d'aquí a dos, tres, quatre o cinc anys. Espanya tancarà el 2020 amb prop de 20 milions de turistes internacionals, molt lluny dels 83,7 milions de fa un any, l'últim dels set rècords consecutius.

Segons un informe d'American Express i el lobby turístic mundial World Travel & Tourism Council (WTTC), l'aportació al PIB espanyol del turisme va ser del 15% el 2018 (191.000 milions), el triple que l'automoció. Segons el lobby espanyol Exceltur, el 67% de la caiguda de l'economia prevista per a aquest any pel Banc d'Espanya, correspon a l'activitat turística. Per tant, d'ella dependrà en bona mesura la recuperació. «Sense el turisme serà molt complicat que Espanya superi aquesta crisi», assegurava la presidenta de Consell de Turisme de la CEOE, Marta Blanco, durant un fòrum a Deusto Business School celebrat la setmana passada.

El president de Govern, Pedro Sánchez, qualificava fa dos anys el turisme de «salvavides» de l'anterior crisi econòmica. «Gràcies per agafar la responsabilitat en moments de dificultat extrema», va arribar a dir. Ara aquest salvavides plora perquè l'ajudin. Gairebé sense ingressos i amb les despeses fixes restant, hotels, agències de viatges, línies aèries, taxis, bars o restaurants, de totes les mides, demanen ajudes directes abans que arribi gener, febrer i març, els mesos de menys demanda.

«Amb una caiguda del 80% en vendes i sent importants estratègicament, rebrem moltes menys ajudes que altres sectors, no sé per què», lamentava el conseller delegat de Barceló, Raúl González, al fòrum de Deusto. Entre les seves propostes: revitalitzar la demanda amb bons o reduir despeses municipals com l'IBI, IAE o la taxa d'escombraries. «Perquè hem de pagar aquest impost si no hem tingut escombraries?», va exclamar.

La ministra Reyes Maroto va prometre aprovar un pla específic abans que acabi l'any, però el sector no es mostra molt convençut de la seva efectivitat. «Caldrà veure-ho, perquè estem en un escenari en què té prioritat el mediàtic sobre el contingut. Turisme no és només bars i restaurants», va avisar el vicepresident d'Exceltur, José Luis Zoreda. Tan importants són les ajudes com «el missatge», segons va explicar el director general de Turespaña, Miguel Sanz Castedo.

El 82% dels turistes internacionals que van arribar el 2019 ho va fer en avió. Per això, el sector demana una «harmonització de les mesures» a nivell europeu, per donar confiança al turista i poder definir quin serà l'element que regeixi els viatges: la vacuna contra el coronavirus, els tests o la incidència acumulada?.