Catalunya tancarà aquest 2020 amb més de 484.000 aturats i 200.000 treballadors en una mena de coma laboral induït pels ERTO, l'eina utilitzada per afrontar la covid-19, a l'espera que les vacunes ressuscitin l'activitat l'any que ve en àmbits clau com el turisme.

La crisi ha sacsejat el mercat laboral català, que ha vist com la desocupació creixia en taxa anual fins al novembre un 24% -gairebé 95.000 treballadors més-, quan encara falta conèixer l'atur registrat el desembre, que tot apunta que pujarà encara més. Aquesta xifra no inclou els afectats per Expedients de Regulació d'Ocupació Temporal (ERTO), que no consten com a aturats perquè cotitzen.

Així, a la llista de damnificats de la covid-19 caldria afegir-hi els 196.359 treballadors que es trobaven al novembre en aquesta espècie d'atur temporal i que els sindicats asseguren que s'elevaran unes quantes desenes de milers per sobre dels 200.000 en acabar aquest mes.

Després del daltabaix dels primers mesos i la millora que va arribar amb la desescalada de la primera onada de la covid-19, la segona ha tornat a impactar amb força en sectors com la restauració, el comerç i les activitats turístiques per les restriccions imposades pel Govern per contenir la propagació del virus. Com a conseqüència, la xifra d'afectats per un ERTO va créixer només d'octubre a novembre en 72.000 persones i ara se situa en aquests gairebé 200.000.

La secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado, estima, en declaracions a Efe, que les restriccions en la restauració i comerços aprovades aquest desembre provocaran un repunt de l'atur i dels afectats per ERTO. «Amb les franges horàries imposades en bars i restaurants la meitat de les plantilles ja no seran necessàries», va advertir. Segons les dades de l'afiliació a la Seguretat Social, a Catalunya ja s'han destruït fins al novembre en relació al mateix mes de l'any anterior 83.933 llocs de treball. Darrere de les xifres s'hi amaguen circumstàncies que empenyen a la precarietat milers de treballadors com són els retards en el cobrament de les prestacions d'atur pel col·lapse del SEPE, un servei que depèn del Govern central.

Una dada que dona idea de l'allau de feina del SEPE des de l'abril a Catalunya s'han tramitat més d'1,1 milions d'altes inicials de prestacions contributives vinculades a la covid-19. Malgrat que la situació ha millorat molt des de la primavera i l'estiu, quan eren molts milers els treballadors que no cobraven les prestacions, Gilgado va insistir que hi ha persones que encara no han rebut ni un euro del seu ERTO des del juny o el juliol, i és gairebé impossible accedir al SEPE per telèfon o de manera presencial. «Abans la situació era catastròfica. Ara ha millorat però encara no està normalitzada», va comentar.

Una mica més de 169.000 treballadors estaven al novembre amb un ERTO des del principi de la pandèmia, i la majoria formava part de plantilles d'hotels i establiments que no han pogut obrir.

Una altra mostra de la desesperació en què viu una part del teixit productiu català és la tromba d'autònoms que van sol·licitar la primera ajuda dissenyada per a ells per la Generalitat i que va col·lapsar un sistema no preparat per a una gestió d'aquestes dimensions.