La pandèmia de covid-19 ha provocat una gran crisi per al sector turístic, que a Espanya tancarà el 2020 amb les pitjors xifres des de fa dècades. El 2019 va ser el setè any consecutiu de creixement per al turisme espanyol, amb més de 83,7 milions de turistes i una despesa total de 92.278 milions d'euros, a pesar que el sector es va veure afectat per la fallida de l'operador turístic Thomas Cook.

Amb tot, el coronavirus ha trencat la línia ascendent. A l'abril, pel tancament de fronteres per evitar la propagació del virus, el turisme va caure el 100% respecte a l'any anterior. Les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), de l'evolució fins a l'octubre, mostren que Espanya va rebre els deu primers mesos de l'any 17,9 milions de turistes internacionals, amb una caiguda de la despesa del 77,3%. Els mesos següents, els països de la Unió Europea han tornat a endurir les restriccions a la mobilitat i Espanya, amb un nou estat d'alarma i l'aprovació de diversos confinaments, el 23 de novembre va introduir l'obligatorietat de presentar PCR negativa per accedir al país, que el sector considera una «dissuasió» per al turisme. Per tot això, els agents turístics consideren que en tot l'any no se superaran els 20 milions de visitants internacionals.

En les seves últimes estimacions, de l'octubre, Exceltur considerava que els nivells de PIB turístic i ingressos per turisme estranger del 2020 seran equivalents als de fa 25 anys, amb una caiguda de l'activitat de 106.159 milions. Així, l'activitat directa i indirecta del sector el 2020 seria de 46.431 milions d'euros, com el 1995.

Al juny, el Govern va aprovar un pla d'impuls al sector turístic dotat amb 4.262 milions, que busca la transició cap a un model econòmic «més sostenible i inclusiu aprofitant el posicionament del sector com a indústria estratègica». Al juliol, l'Executiu va nomenar Fernando Valdés nou secretari d'Estat de Turisme en substitució d'Isabel Oliver.

El transport aeri cataloga aquesta crisi com «la pitjor de la història de l'aviació» després de la Segona Guerra Mundial. L'Associació Internacional de Transport Aeri considera que el 2020 ha estat un any «desastrós». Segons les seves previsions, el trànsit de tot el 2020 serà un 66% més baix que el del 2019 i no espera que es recuperi fins d'aquí a un lustre. Les aerolínies de tot el món s'han vist obligades a sol·licitar ajuts governamentals per garantir la seva supervivència davant pèrdues de milers de milions. Al maig, Iberia i Vueling van tancar préstecs sindicats per 750 i 260 milions d'euros, respectivament, mentre que l'hòlding al qual pertanyen, IAG, va aprovar al setembre una ampliació de capital per 2.570 milions.

IAG, a més, ha viscut enguany un canvi en la cúpula directiva. La junta d'accionistes, feta a l'agost, va aprovar el nomenament de Luis Gallego, fins avui conseller delegat d'Iberia, com a conseller delegat d'IAG en substitució de Willie Walsh. Aquest canvi organitzatiu va provocar el nomenament de Javier Sánchez-Prieto com a conseller delegat d'Ibèria i de Marco Sansavini de Vueling.

Al novembre, el Consell de Ministres va donar llum verda al rescat públic de l'aerolínia Air Europa per valor de 475 milions a través de dos préstecs amb sis anys com a termini màxim d'amortització. Per això, la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) ha nomenat José Ángel Partearroyo i Juan Manuel Bujía com a vocals del consell d'administració d'Air Europa. La crisi també ha truncat el procés d'adquisició d'Air Europa per Iberia. Al novembre del 2019, l'aerolínia del grup IAG i Globalia van signar un acord perquè la primera comprés la segona per 1.000 milions, pendent de l'aprovació de competència. La caiguda del trànsit i els problemes econòmics de totes dues companyies van derivar en una renegociació per convertir l'acord precovid en un postcovid, ja que la situació va canviar «radicalment». Amb tot, IAG ha mantingut la convicció que l'operació és beneficiosa estratègicament perquè permet la creació d'un gran hub a Madrid i suma rutes i capacitats.

D'altra banda, l'altre gran acord de Globalia per al 2020, la fusió de les seves activitats de viatges amb el grup Barceló, va ser ratificat el 18 de desembre, després de l'aprovació que ja tenia de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Com tots els agents del sector, les agències de viatges han estat els altres grans afectats per la pandèmia, problema agreujat per l'obligació de retornar al client l'import dels bitllets aeris encara que no l'haguessin rebut per part de les aerolínies. Aquesta obligació, recollida en la Llei de Viatges Combinats, ha provocat que les agències expressin el seu descontentament i reivindiquin la «necessitat» de modificar la llei. El sector, compost principalment per pimes, ha estat reclamant mesures concretes davant la seva «catàstrofe», segons ho va definir la Confederació Espanyola d'Agències de Viatges (CEAV).

Amb la caiguda de l'activitat, les companyies turístiques van iniciar procediments d'expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) per reduir despeses. Les branques d'activitat turística han estat les que han inclòs a més nombre de treballadors en ERTO. Fins al 22 de desembre estaven en ERTO el 45% dels afiliats a la Seguretat Social del sector del transport aeri, el 59% dels de serveis d'allotjament i el 64% d'agències de viatges i turisme, segons va informar el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. La màxima reivindicació en aquest aspecte ha estat l'extensió temporal d'aquest instrument, vigents en aquest moment fins al 31 de gener. El secretari d'Estat de Turisme, Fernando Valdés, va assegurar el mes passat en el Congrés dels Diputats els ERTO del sector s'ampliaran fins al mes de juny «si és necessari».