06 de gener de 2021
06.01.2021
Regió7

La Catalunya central tanca el 2020 amb el 26% més d'aturats que un any abans

El territori va sumar el desembre 1.580 nous registrats a l'atur, en el pitjor darrer mes de l'any des del 2008

05.01.2021 | 21:15
Protesta dels treballadors de Faurecia per l'ERO presentat per l'empresa

El Govern central no plantejarà als agents socials canvis radicals ni «nuclears» en la nova pròrroga dels diferents Expedients de Regulació d'Ocupació (ERTO) que comporten exoneracions a la Seguretat Social.

La taula del Diàleg Social compost per patronal i sindicats i representants del Ministeri de Treball i Economia Social i del Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social reinicia les negociacions dels ERTO aquest divendres per pactar una nova pròrroga que s'adapti a les circumstàncies econòmiques.

El secretari d'Estat de Seguretat Social, Israel Arroyo, va avançar ahir en roda de premsa que els possibles canvis en les diferents figures dels ERTO (per impediment d'activitat, limitació de la mateixa o dirigits a sectors ultraprotegidos com el turisme i l'hostaleria) seran «paramètrics o de matís». «La comissió analitzarà la situació econòmica i la previsible evolució de la pandèmia i de l'ocupació en els pròxims mesos i en funció d'aquestes conclusions s'adaptarà el mecanisme, que en cap cas serà un canvi radical», va dir després de recordar que els actuals ERTO són un model que tendeix a la focalització pel que «en aquesta línia treballarem».

Per part seva, el secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, va assenyalar que el model dels ERTO està ja «molt assajat i s'ha anat adaptant a l'evolució de la pandèmia» pel que «les peces clau del model estan ja molt consolidades». «No són esperables enormes canvis», va reiterar després d'avançar que el Diàleg Social treballarà en la «simplicitat i en la fàcil gestió» d'aquests instruments. «En els seus models centrals no serà causa de revisió perquè està constatat el seu bon funcionament els mesos que portem», va asseverar.

Arroyo també va negar l'existència que algunes empreses estiguin retornant exoneracions de quotes a la Seguretat Social per poder acomiadar treballadors, tal com assenyala la clàusula de salvaguarda que contemplen els ERTO per la covid-19, i va dir no tenir constància de la situació.

El 2020 no podia acabar bé de cap manera i tampoc ho ha fet en les dades de l'atur a la Catalunya central. Després de tres mesos consecutius de retallades de les xifres d'inscrits a les llistes de Treball, el desembre el nombre d'aturats va tornar a créixer, el 5,07%, i deixa el nombre total de persones sense feina al territori en 32.766, 6.821 més que el desembre del 2019. Respecte del mes de novembre del 2020, l'augment de persones registrades a l'atur ha estat de 1.580, el que suposa aquest 5,07% més. Respecte del desembre del 2019, l'increment percentual ha estat del 26,29%.

El desembre ha comportat registres molt negatius per a les dades de l'atur registrat del territori central. Així, el 5,07% d'increment ha estat el segon pitjor d'aquest any horrorós per al mercat de treball només per darrera de l'abril, just en ple confinament total. A més, des del passat agost no es registrava un mes amb totes les comarques incrementant el seu nombre d'aturats com ha passat aquest desembre. Tot plegat dona com a resultat un balanç de desembre molt per sota del ja de per si dolent del conjunt de Catalunya, on el nombre d'aturats va créixer el 2,65%. Amb tot, al territori central han estat més de dos punts més d'increment, una diferència desfavorable per a les comarques interiors que no s'experimentava des de l'agost.

Per comarques, destaca l'increment d'aturats al Baix Llobregat Nord, el 10,66% més que un mes abans, després de les crisis laborals a indústries com les abrerenques Faurecia i Doga Metalparts. En nombres totals, el Baix Llobregat suma en un mes 622 persones a l'atur. En xifra absoluta, la següent comarca amb un major increment ha estat el Bages, amb 494 aturats més, un augment del 4,32%. On menys ha crescut el nombre de persones sense feina al conjunt del territori ha estat al Berguedà, l'1,89%.

En termes interanuals, el nombre d'aturats creix espectacularment a la Cerdanya (77,31%) i també ho fa de manera molt per sobre de la mitjana (28,21%) a l'Alt Urgell (42,47%) i al Moianès (41,68%). Per sota de la mitjana se situen les tres zones més industrials del territori: la subcomarca del Baix Llobregat Nord (24,1%), el Bages (24,28%) i l'Anoia (24,48%). Aquestes dues últimes figuren entre les comarques on menys ha augmentat l'atur de tot el país, només per darrera d'Osona (21,93%), el Vallès Oriental (22,42%), el Baix Ebre (22,51%), l'Alt Camp (22,74%), el Vallès Occidental (22,86%), el Maresme (23,16%) i el Pallars Jussà (23,69%).

En contrapunt, l'increment a la Cerdanya ha estat el tercer més elevat del país, després del de l'Aran i l'Alta Ribagorça. També se situen entre les primeres posicions de l'increment interanual l'Alt Urgell i el Moianès, cinquena i sisena comarques del país on més ha pujat el nombre d'aturats en termes percentuals respecte del desembre del 2019.

El conseller de Treball, Chakir El Homrani, va avisar ahir les dades de l'atur registrat del 2020 mostren que l'ocupació ha patit un retrocés de cinc anys i va qualificar el darrer any de «molt dur» per al mercat de treball a Catalunya. Segons les dades publicades ahir pel Ministeri de Treball, Catalunya va tancar el 2020 amb 497.611 aturats, xifra que suposa un augment de 12.863 persones més que al novembre (+2,6%) i 109.487 més que al desembre del 2019 (+28,2%). El conseller va recordar que el sector més afectat ha estat el del serveis i més concretament en els serveis de menjar i beguda, comerç al detall i activitats relacionades amb l'ocupació (ETT). El conseller atribueix l'increment a l'exposició a la internacionalització de l'economia i a les restriccions sanitàries.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook