La crisi econòmica provocada pel coronavirus ataca amb força a les famílies espanyoles, ja molt castigades per la frenada de l'economia abans de l'esclat de la pandèmia, al març de 2020, com reflecteix la nova baixada de la riquesa de les llars.

Aquest indicador trimestral, que mesura la diferència entre els estalvis que guarden les famílies i entitats sense ànim de lucre i els deutes que tenen, es va situar en 1,558 bilions d'euros en finalitzar el passat mes de setembre, l'1,8% menys que tres mesos abans, a causa de la crisi i a la incertesa sobre l'evolució del virus, que entrava en la seva segona onada.

Segons les dades publicades ahir pel Banc d'Espanya, aquest indicador també va empitjorar en comparació amb el tercer trimestre de 2019, el 2%, enfront dels 1,590 bilions de llavors.

En relació amb el PIB, els actius financers nets de famílies i institucions sense finalitat de lucre al servei de les llars van representar el 135,9%, ràtio que és 7,1 punts percentuals superior al d'un any abans pel fet que el producte interior brut va retrocedir amb més intensitat que el valor d'aquests actius.

Els actius financers de les llars -diners en efectiu, accions, dipòsits i valors en renda- van baixar a tancament de setembre l'1,66% en comparació amb el mes de juny i l'1,8% en comparació amb un any abans, i van quedar en 2,313 bilions.

Aquesta caiguda, explica el Banc d'Espanya, es va deure sobretot a la baixada del preu dels actius en els mercats financers, principalment en el primer trimestre de l'any, mentre que les transaccions van ser positives, amb una adquisició neta d'actius financers de 75,9 milions d'euros en l'últim any.

Per components, el gruix dels actius financers de les llars es concentrava en efectiu i dipòsits (el 42% del total), seguit de participacions en el capital (24%), assegurances i fons de pensions (17%) i participacions en fons d'inversió (14%). Els diners en efectiu i els dipòsits va ser el component que més va incrementar el seu pes en els actius financers de les llars en taxa interanual, en 3,7 punts percentuals, mentre que el pes de les participacions en el capital va ser el que més va caure, 4 punts, per l'impacte negatiu de les revaloracions.