La incorporació de les tecnologies digitals, en canvi constant, ha estat una revolució en el desenvolupament de la societat on sens dubte l'enginyer hi ha tingut un paper important. Però no és d'això del què vull parlar, sinó de fer un modest pas pel temps de com aquestes tecnologies han incidit en la nostra professió. No era la prehistòria...o sí, quan al l'Escola dibuixàvem els plànols de l'assignatura de dibuix tècnic sobre paper vegetal, emprant aquells fantàstics Rotring que van apartar del mercat l'infaust tiralínies i el fart de rascar el paper que t'havies de fer amb la fulla d'afaitar, preferentment marca Filomatic o La Sevillana, per esborrar les taques de tinta xina, disculpeu, tinta xinesa. Respecte a les còpies dels plànols i documents, a mi ja em va agafar els inicis de la impressora, però encara hi vaig ser a temps de veure i tocar aquells plànols impresos amb un original sistema d'impressió per contacte emprant amoníac ««còpies heliogràfiques», amb el corresponent flaire que desprenien. Les memòries dels projectes es feien amb la màquina d'escriure tradicional, és a dir, la que per accionar les tecles no n'hi havia prou amb un esmorzar de croissant. En aquest punt, també em puc considerar un privilegiat perquè ja vaig poder emprar la fantàstica màquina d'escriure elèctrica. Un altre element indispensable pels tècnics, i en moltes altres activitats, era el paper carbó per a les còpies.

Sempre he pensat que qui va inventar el paper carbó, sembla ser un tal Pellegrino Turri allà al 1800, era ben mereixedor d'un premi Nobel, ni que fos a títol pòstum. Aquests procediments, que ens semblen tan llunyans, foren habituals fins deu fer uns 30-35 anys. La gran revolució tecnològica per als despatxos tècnics, com en molts d'altres àmbits, van ser els ordinadors, els PC, i els seus diferents programaris, que van canviar radicalment el procés, i permetien redactar memòries i escrits, dibuixar, refer els dibuixos, fer còpies a l'instant, etc. També, esborrar i fer canvis es va convertir en més senzill. Els primers ordinadors eren voluminosos i les primeres impressores matricials, amb uns preus molt elevats. Ràpidament els ordinadors han anat evolucionant, cada cop més petits i més potents com les impressores, que ara et permeten imprimir fins i tot elements sòlids. Les comunicacions amb els clients es basaven en la telefonia fixa. S'utilitzaven els telegrames, el correu postal o el certificat. Perquè et localitzessin deixaves senyalat on anaves, amb qui et reunies, on feies el cafè o dinaves. D'aquesta manera eres localitzable, i, tot i que ara sembla mentida, més tard o més d'hora t'acabaven trobant. Els mapes de paper i el demanar orientacions als veïns eren els GPS de l'època. Un altre avenç important que ja no recordem va ser l'aparició del fax, una altra revolució per a la comunicació, ja que es podien enviar documents escrits i dibuixos. Encara que sembli anacrònic, l'Administració de Justícia encara l'utilitza per a comunicar-se amb els professionals. No podem oblidar la popularització dels aparells de telefonia mòbil, inicialment de mida tipus «llambordí», que només, i ja era molt, servien per a fer trucades. A finals dels 90 va començar l'acceleració de l'era digital, amb l'accés popular a Internet, la comunicació per correu electrònic, els mòbils amb tota mena d'aplicacions: correu, serveis de missatgeria com Whatsapp i Telegram, xarxes socials com Twitter, Facebook i Instagram, i càmeres fotogràfiques d'alta definició, vídeo, aplicacions per fer quasi de tot i més, que permeten la connexió i comunicació instantània a qualsevol racó de món. Els programes com l'Excel, Word, Autocad, Arxicad... la tecnologia BIM... han millorat exponencialment les tècniques professionals. El senyor Google també ha permès tenir a l'abast una informació que no fa gaires anys era impensable. Era normal esperar uns dies que t'arribés per correu una norma tècnica o un catàleg que havies demanat o desplaçar-te a un arxiu o biblioteca per a consultar una documentació tècnica.

En definitiva, les noves tecnologies, de la mà de l'enginyeria, han millorat i continuaran millorant l'eficiència de la societat i de les professions tècniques en particular. De totes passades, val a dir que agafar el PDA «Paper d'Apuntar» i un llapis i poder fer un croquis a peu de taller o d'obra per explicar com ha de ser una determinada solució tècnica encara és un bé molt preuat en el nostre món... i que duri.