En l'any de la pandèmia no hi ha bones notícies, però n'hi ha de millors del que semblaven. És el cas de la indústria bagenca, que van tancar el 2020 amb uns resultats més positius del que feia preveure la primavera confinada, segons expliquen representants de patronals, associacions empresarials i la Cambra de Comerç de Manresa. Amb tot, segons coincideixen els mateixos consultats, aquest incipient 2021 no està seguint l'estela del darrer quadrimestre de l'any passat i ha arrancat al ralentí. Una tònica a la qual cal sumar els dubtes que genera una situació sanitària incerta, una vacunació que no sembla tenir un horitzó definit i unes restriccions de mobilitat que frenen el consum. I l'amenaça d'un empitjorament de la situació i un conseqüent confinament total que anorrearia qualsevol planificació.

La cosa va per sectors. Així, mentre l'automoció està patint encara els efectes de la doble crisi sectorial (especialment les companyies de la comarca depenents de Seat, amb problemes de subministrament) i la indústria vinculada als serveis avui restringits (restauració i comerç) n'hi ha, com és el cas del metall no relacionat amb l'automoció, que veuen amb una perspectiva més optimista (tot i que amb reserves) aquest any acabat d'estrenar.

Sílvia Gratacòs, presidenta de la Cambra de Manresa, assegura que l'inici d'any «està sent dur», en general. I alerta que empreses proveïdores habituals de Seat no descarten reduir contractes temporals i presentar ERTOs. «En la resta de la indústria, l'inici és irregular, perquè les exportacions al centre d'Europa estan patint per les restriccions en aquella regió, on s'afluixa la producció», diu Gratacòs. Amb tot, assegura que la situació «no és dramàtica, perquè no hi ha un confinament general i els sistemes organitzatius adaptats a la pandèmia ja estan molt estudiats». Gratacòs alerta de les dades de l'atur al Bages, una taxa del 14,6% que, avança, pot augmentar en els propers mesos.

El president de Pimec Catalunya Central, Esteve Pintó, coincideix que les indústries relacionades als serveis restrigits «estan patint molt». «Però la resta estem treballant a bon ritme», afegeix. Pintó destaca que també gremis com els d'instal·ladors estan en un bon moment, «perquè amb el confinament la gent ha valorat més la llar i hi està invertint. No donen a l'abast», assegura.

El sector clau bagenc del metall ha tancat el 2020 «entre el 15 i el 30% per sota respecte del 2019», explica el president de la Patronal Metal·lùrgica de la Catalunya Central, Xavier Perramon. «En algun cas, la caiguda ha estat deguda a la forta dependència en el proveïment d'equipament relacionat amb el serveis turístics. Aquestes empreses han tancat l'exercici per sota d'aquests percentatges», diu Perramon, que apunta que l'automoció, tot i que el ritme d'activitat, diu, «ha estat prou bo», no està encara en el moment econòmic del 2019.

El 2020 ha acabat a l'alça, «perquè alguns clients volien aprofitar compres abans del tancament de l'exercici fiscal». Quant al 2021, diu Perramon, «es veu encara amb molta incertesa, però es preveu un cert grau de recuperació si es compleixen les previsions de creixement del PIB del 6 o 7%». El president del sector del metall assegura que «a mit termini veiem que el creixement de l'activitat en general podria estar al voltant del 10% en relació al 2020, i si la situació sanitària es quasi normalitzés, en el segon semestre» es podria créixer per sobre».

Per la seva banda, Bernat Ladrón de Guevara, president de l'associació del polígon de Bufalvent, insisteix que l'enduriment de les restriccions són un handicap per a la producció, ja que ralenteixen el consum. El temporal Filomena, que ha aturat l'activitat en algunes parts de l'Estat i de Catalunya, també col·laboren en fer d'aquest gener un mes dolent. Amb tot, confia que si s'assoleix l'objectiu de tenir el 70% de la població vacunada a l'estiu el segon semestre «podem acabar millor que el 2020».

Ladrón de Guevara constata que en l'últim trimestre de l'any l'activitat al polígon ha estat de fins al 80%, una dada que considera molt positiva, tenint en compte que amb el tancament domiciliari de la primavera «les perspectives eren catastròfiques».