En temps tan convulsos i gasosos convé, quan es pot, obtenir reflexions que provenen de mirades més llargues sobre el nostre món. Això es el que he fet llegint el llibre de Raül Romeva: Ubuntu. La República del bé comú. Ubuntu és una paraula africana que vol dir nosaltres. Un nosaltres fruit del reconeixement mutu, de la constatació de la interdependència i de la necessitat de cooperació.
Romeva, seguint altres autors, ens indica que la globalització és la darrera etapa del paradigma capitalista i alhora l'eina que ens ha permès prendre consciència de la nostra dimensió global com a espècie i dels riscos que assumim. I alhora adonar-nos, després de la pandèmia més encara, del valor de la proximitat, de tot allò que tenim a km 0. Però aquest terratrèmol que estem vivint provoca resistències dels que es veuen beneficiats amb la situació actual i dels que no saben si el futur empitjorarà per a ells i tenen por.
En aquesta nova etapa es promouen conceptes com l'empatia, els drets col·lectius, la democràcia complexa, l'ètica, la responsabilitat intergeneracional, la consciència global i l'anomenat procomú, com a conjunt de recursos que es comparteixen en el si d'una comunitat. Xarxes com l'aigua, l'aire, les llavors, l'espai sideral, la diversitat cultural, la salut o el genoma humà. Béns que permeten alimentar-nos, comunicar-nos, educar-nos i moure'ns per assolir finalitats productives, reproductives o creatives. Cal enfocar la gestió d'aquests recursos comuns des de l'equitat en l'accés , el gaudi dels beneficis, la transparència i democràcia en les decisions i la corresponsabilitat i reciprocitat.
A aquesta necessitat humana se li presenten importants obstacles per part del capitalisme sense ànima que prioritza els beneficis dineraris sense importar el mecanisme d'obtenir-los. Aquesta temptació cruel i mancada d'ètica pot arribar a ser temible quan té repercussions en el subministrament alimentari, el control de l'aigua o de l'energia, la indústria de la salut. La tendència al monopoli o oligopoli en molts d'aquests àmbits té dues víctimes: la llibertat de mercat real i el segrest de les necessitats bàsiques de la població per finalitats de lucre abusiu.
Davant dels desequilibris socials, econòmics i culturals que seran accelerats pel canvi climàtic, Romeva i altres teòrics proposen la via Ubuntu, que consistiria a girar com un mitjó alguns dels conceptes imperants. Es tractaria de compartir més que no pas posseir; de buscar la felicitat abans que la riquesa; de repartir més que de créixer; de cultivar l'empatia i cooperar abans que competir; i, sobretot, d'actuar amb responsabilitat per corregir errors en lloc de culpar sempre els altres dels nostres mals. Aquest darrer argument es troba tan lluny de la pràctica habitual entre els partits polítics i la ciutadania que costarà que arreli. La culpa sempre és dels altres i mai es valoren els obstacles que pot haver-hi hagut a l'hora de portar a terme un objectiu. Cal dir, però, que mentre no superem aquesta malaltia infantil de la humanitat, de la qual ara mateix Catalunya està contagiada, no serem capaços d'abordar de forma adulta i corresponsable tots els reptes que tenim al davant.
Una altra de les maneres d'actuar freqüent és considerar la identitat pròpia o de l'altre com un paquet tancat i monolític, quan tots som una suma d'identitats múltiples i variants. I fer-ho prèviament a la valoració dels possibles objectius o necessitats compartides amb la gent que perceps d'identitat diferent de la teva. Romeva ens recorda que la ciència ha demostrat que l'ésser humà progressa quan redueix el seu egoisme i amplia la seva empatia. Els neurocientífics han descobert neurones mirall anomenades «de l'empatia» que permeten als humans sentir i experimentar situacions alienes com si fossin pròpies. Entendre que jo només puc ser si et reconec a tu, i que allò que faig o deixo de fer, té conseqüències sobre la comunitat i sobre el medi, és la millor vacuna contra el virus de l'egoisme, de la insolidaritat i del nacionalisme supremacista.
La violència i l'odi, fins i tot les atiades des de l'Estat, molts cops són fruit de la por. Els populismes de tota mena tenen aquest origen. I solen aplicar un mecanisme de rellotgeria: primer s'estigmatitza un col·lectiu, després se'l relaciona amb suposats comportaments rebutjables i es promou l'odi cap a ell. I quan hi ha l'Estat al darrere, es legitimen els abusos legals en nom d'objectius superiors. En sabem bastant d'això com a víctimes i per això, seria bo no caure-hi tampoc com a inductors.
Ubuntu conté moltes més reflexions de plena actualitat però amb l'eix conductor del republicanisme cívic, d'acord amb Philip Pettit: la llibertat republicana consisteix en el fet que ningú estigui en disposició de dominar algú altre. En un moment d'incerteses, pors i ràbies per tot el que està passant i al davant d'unes eleccions properes, no és aconsellable cap visceralitat en el vot. Les vísceres estalvien a l'elector haver de fer l'exercici intel·lectual d'avaluar els pros i contres de cada opció. I les conseqüències per a un mateix i per als altres. Però això, no té res d'Ubuntu.
