Plagues d'insectes, períodes de sequera cada vegada més llargs, onades de calor més freqüents o pluges més torrencials tenen més incidència en l'agricultura, especialment per als productors de petites explotacions a les zones més vulnerables del món. Són llocs on l'estrès hídric o els efectes del canvi climàtic ja no són advertiments científics: són la realitat del dia a dia. Per això l'última cimera del comerç just, celebrada a Lima a finals del 2019, va posar el focus en la lluita contra l'emergència climàtica com a gran desafiament per encarar el futur amb garanties.
La solidaritat entre les primeres potències mundials i els països en via de desenvolupament, amb un pagament just per la matèria produïda i unes bones condicions per als treballadors, van marcar el naixement del comerç just. La sensibilització ambiental inicial va donar pas, dècades després, a una preocupació creixent per l'impacte de l'escalfament global, ja que l'augment de les temperatures, o els fenòmens meteorològics extrems, tenen una especial incidència en el sector agrícola. En molts punts de Colòmbia, per exemple, les plantacions de cafè han hagut de desplaçar-se a zones més altes i més propícies.
Transformar l'economia
En aquesta cita a Lima hi van participar més de tres-centes persones entre representants d'organitzacions de comerç just, acadèmics, activistes o institucions governamentals, entre d'altres. Tots hi van anar a la recerca de noves col·laboracions entre entitats per donar resposta al repte de transformar l'economia global a través del comerç just, mantenint relacions harmòniques entre productors, consumidors i el medi ambient. És un objectiu gens senzill, especialment ara en plena crisi sanitària per l'expansió del coronavirus.
El cafè, el cacau, el te o la fusta són alguns dels productes més reconeguts dins dels canals de comerç just. Per a això necessiten sistemes de certificació que garanteixin que es compleixen criteris d'igualtat i ambientals, així com la legalitat de la procedència. En el cas de la fusta, cal demostrar que hi ha una reducció d'emissions de gasos efecte d'hivernacle i que la gestió de les muntanyes és sostenible, especialment amb la desforestació creixent que hi ha sobretot a la zona de l'Amazònia.
Responsables d'Intermón Oxfam recorden que els seus productes Terra Mare serveixen per recordar «que tot allò que es menja prové de la terra i que cal posar en valor la qualitat de les matèries primeres naturals amb la qual s'elaboren els productes». «Es conreen de manera natural i tradicional», assenyalen, i posen l'accent principalment que estan lliures d'«intermediaris innecessaris, de desigualtat de gènere, d'explotació infantil, que suposa un benefici per a les comunitats on es produeix i no genera agressions a la terra, i per això és molt respectuosa amb el medi ambient».
Sense mesures d'adaptació
«Els països menys desenvolupats, d'on venen els productes de comerç just, com poden ser l'Índia, el Perú, Uganda, Nicaragua o Guatemala, estan igual d'exposats que nosaltres al canvi climàtic; la diferència és que nosaltres podem disposar de més mesurades d'adaptació i mitigació», explica Paco Juan, responsable de l'Àrea Màrqueting i Vendes de Comerç Just Oxfam Intermón a la Comunitat Valenciana i Múrcia.
«Davant l'escassetat d'aigua, als països més desenvolupats tenim més mitjans per a aconseguir aigua neta. Això, per exemple, no és possible a Guatemala. Allà, l'increment de períodes de sequera motivats pel canvi climàtic fa que la producció local d'aliments s'hagi reduït, la qual cosa ha generat més atur i més fam», assenyala Juan. «Això provoca més emigració cap als Estats Units i més problemes de seguretat», argumenta Juan.
L'Organització Mundial del Comerç Just (WFTO), de fet, ha aprovat la incorporació d'un principi de treball sota el lema «Protecció del planeta i lluita contra el canvi climàtic», per combatre l'emergència climàtica, que s'ha convertit en un element fonamental d'aquest moviment. El 86% dels grups productors amb els quals treballa Oxfam també tenen certificació de producció ecològica.
«Hem fet costat a algunes cooperatives per ser més resilients i optem per organitzacions de productors i productores amb explotacions agràries de petita escala», assenyala Juan. «Millorem els embalatges dels productes i apostem per materials 100% reciclables o compostables, així com utilitzar únicament energia 100% procedent de fonts renovables», explica.
Però el comerç just no pot circumscriure's als productes procedents de l'altre extrem del planeta. Col·lectius ambientalistes advoquen per mirar cap als porductes locals, cap al més pròxim. Primer, per qualitat alimentària, però també perquè es redueixen els marges per evitar que grans signatures o multinacionals facin negoci a costa dels petits productors. A més, es disminueixen les emissions pel transport, el tipus d'embalatge i el posterior repartiment.
«Comprar productes de temporada que es conreen al costat de la nostra casa contribueixen a conservar el medi rural i a reduir els efectes del canvi climàtic. Cada vegada és més comú trobar taronges que venen de grans plantacions de Sud-àfrica o el Brasil, quan molts camps valencians es queden sense recollir perquè el preu de compra no cobreix el cost de recol·lecció», comenta Paco Juan.
Per a Greenpeace la manera com es consumeix és la causa i la conseqüència de molts problemes ambientals que afronta el planeta. Alguns, no menors, com la desforestació, la invasió dels plàstics, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Per aquest motiu les petites decisions diàries compten per combatre l'emergència climàtica.
A Espanya es compra molt comerç just?
En termes relatius i comparat amb altres punts d'Europa, no, però és cert que els dos últims anys hem passat de facturar 40 milions a l'any a 140 milions. Encara que, és clar, Anglaterra o Alemanya estan en 1.100 milions.
A què ho atribueix?
Aquí no va haver-hi en el seu moment un impuls per part d'actors clau. Això dels dos últims anys ha estat reacció a una demanda més exigent de gent que vol productes sostenibles, o que no tinguin plàstic, per exemple.
Per què recomanaria aquest tipus de comerç?
Perquè darrere seu hi ha gent que pot viure dignament de la seva feina i a més produeixen de manera respectuosa amb el medi natural. A nosaltres ens agrada que ens tractin bé a les nostres feines.
Què ens aporta com a societat consumir tots aquests productes?
Són d'una qualitat superior a la mitjana per la manera com s'han conreat, molts, a més, procedents de l'agricultura ecològica. I el preu no és gaire més elevat. És cert que procedeixen de països tropicals i cal transportar-los des de molt lluny, però es tracta en la majoria dels casos de productes per als quals no hi ha alternativa als nostres països.
Els productes de comerç just són més sostenibles, més respectuosos amb el medi ambient. Per tant, entenc que el canvi climàtic ha d'afectar més aquestes zones vulnerables afectades per l'estrès hídric o les onades de calor acusades.
El canvi climàtic té molt més impacte als països de la franja tropical que a Europa, els Estats Units, Austràlia o Sud-àfrica. Les condicions més extremes o la disminució de la pluja és dramàtica i té molta influència en els productes com el cafè o el te. Hi ha cooperatives més afectades que altres, però totes ho estaran aviat perquè les alteracions del canvi climàtic venen per quedar-se. Hi ha plagues que abans no existien. Algunes, com l'oïdi, va a més des de fa set anys en els cafetars.
