El BBVA va guanyar 1.305 milions d'euros l'any passat, el 62,9% menys que els 3.512 milions del 2019. El fort descens es deu en part al fet que en el primer trimestre va haver d'aflorar unes pèrdues de 2.084 milions per la devaluació d'entorn d'un 55% del fons de comerç de la seva filial estatunidenca (la segona en pocs mesos del valor dels actius intangibles d'aquesta unitat), la qual cosa només es va veure compensada en part pels 304 milions de plusvàlues per la venda de la meitat del seu negoci d'assegurances a Allianz. Sense aquests efectes, el descens hauria estat del 32,2%.

L'altra causa de la forta reculada del benefici són les provisions extraordinàries que ha fet per protegir-se de les futures pèrdues que li provocarà la crisi del coronavirus quan comenci a augmentar la morositat. En l'exercici han ascendit a uns 2.200 milions, si bé en el quart trimestre no va portar a terme dotacions addicionals, malgrat les advertències del Banc d'Espanya al sector. L'entitat argumenta que ja va fer la major part de l'esforç necessari el primer semestre.

El seu conseller delegat, Onur Genç, va aprofitar la presentació dels resultats per anunciar que el banc està estudiant una nova retallada substancial de despeses en la seva xarxa a Espanya i en els serveis centrals que decidirà i començarà a aplicar en el primer semestre d'enguany. «Estem explorant totes les alternatives», va afirmar. Es tracta d'un canvi de discurs, ja que fa tres mesos va descartar fer un ERO i va assegurar que tenia previst mantenir el ritme habitual d'unes 3.800 sortides d'empleats a l'any al grup.

El segon banc espanyol també va concretar la recompra d'accions que va anunciar que planejava fer gràcies al fort guany de capital que li suposarà l'anunciada venda de la seva filial estatunidenca. Ascendirà al 10% dels títols, un percentatge similar a l'aportació de la unitat nord-americana al benefici del grup. El seu president, Carlos Torres Vila, va indicar que se hi podrien destinar uns 3.000 milions d'euros, amb una forquilla d'entre 2.500 i 3.200 milions en funció de la cotització de l'acció a partir de finals d'any.

És llavors quan l'entitat espera que el Banc Central Europeu (BCE) aprovi l'operació, que s'executaria progressivament al llarg dels següents mesos. De les quantitats apuntades per l'executiu es desprèn un preu mitjà de les recompres d'entre 3,75 i 4,8 euros per títol.