Abril de 1711. La Gran Bretanya abandona a la seva sort els territoris de l'antiga Corona Catalanoaragonesa. L'arxiduc Carles d'Àustria, nebot de l'últim Habsburg de la Corona espanyola, surt de Barcelona en direcció a Viena després de la mort de l'emperador Josep. El príncep Carles, que havia rebut dels jesuïtes una educació privilegiada -tenia formació en lògica, ètica, filosofia i música a més de dominar sis idiomes inclòs el castellà- deixa via lliure al duc d'Anjou, el futur Borbó Felip V -que no parlava ni el castellà- per accedir a la Corona d'Espanya. Tres anys i mig més tard, en una guerra desigual i impossible de guanyar, Barcelona cau i es rendeix a les tropes filipistes. Les conseqüències per als catalans van ser duríssimes.
Gener de 2021. Els laboratoris britànics Oxford-AstraZeneca, l'empresa que havia rebut finançament de la UE amb l'objectiu de desenvolupar la vacuna contra la covid-19, declara que no podrà complir els terminis ni proveir les dosis acordades per contracte. Boris Johnson, el primer ministre del Regne Unit, defensa que les vacunes desenvolupades per aquesta empresa britànica han de beneficiar en primer lloc els britànics. Les conseqüències, enmig del fragor de la tercera onada vírica, no es poden encara quantificar.
Són dues situacions que no són comparables ni guarden cap relació, tret del casual denominador comú britànic. En qualsevol cas, sí que és necessari fer una anàlisi d'aquesta darrera situació que tindrà, de ben segur, conseqüències greus per a molts ciutadans de la Unió Europea (UE). AstraZeneca, que comercialitza la vacuna d'Oxford, ha avisat que només podrà servir un 25% del que havia promès perquè les dues plantes que té a Europa estan produint a un ritme més baix del que s'esperava. La UE l'acusa d'incomplir el contracte i insinua que està venent vacunes fabricades a les plantes europees a tercers països que paguen un preu superior. La companyia britànica, en una resposta més pròpia d'humoristes com Rowan Atkinson o Benny Hill, ho nega i al·lega que el Govern britànic i altres països ho varen demanar primer. Tot fa pensar que la companyia no entregarà més vacunes ni les traurà d'altres fàbriques per entregar-les a Europa. Més aviat al contrari. Hi ha documentació duanera que confirma que la planta de Puurs (Bèlgica) ha exportat al Regne Unit les dosis produïdes en territori belga. Segons la Comissió Europea, AstraZeneca s'havia compromès a servir més de 100 milions de dosis tan bon punt s'autoritzés la seva vacuna i es comptava amb la producció de les dues plantes del continent (Bèlgica i Alemanya) més les dues del Regne Unit.
Les autoritats espanyoles havien promès que el 70% de la població adulta espanyola (entre 15 i 20 milions de persones) estaria vacunada abans o a finals de l'estiu. De moment, el sistema sanitari britànic ha aconseguit vacunar 2,6 milions de persones amb la primera dosi. En total, des de l'inici de la campanya, s'ha començat a immunitzar l'11% de la població anglesa. Les xifres a Espanya són molt més baixes. I també a Catalunya. A la regió sanitària de la Catalunya Central s'han administrat 14.461 dosis (2.083 persones han rebut les dues dosis). Seguint l'ordre del protocol, això significa el 80% dels usuaris de residències geriàtriques, el 78% dels professionals sanitaris de primera línia i el 71% dels professionals de les residències d'avis. En total, fins ara a Catalunya s'han administrat 217.000 vacunes fins a esgotar les reserves. Continuant a aquest mateix ritme, l'objectiu de vacunar el 70% de la població adulta catalana s'haurà assolit pels volts de Sant Jordi de l'any? 2022! Abans d'arribar a la immunitat de grup moltes persones s'hauran mort pel camí.
La vacuna contra la covid és un bé públic global i no hauria d'estar protegida per lleis de propietat intel·lectual com les patents. L'oligopoli en la producció de medicaments alenteix el ritme de producció i dificulta l'accés a les dosis tan necessàries. Al registrar una patent mèdica es concedeix al titular la possibilitat d'explotar el producte de manera exclusiva i excloent durant un termini de 20 anys. El que convé és eliminar els monopolis legals i establir llicències universals i no exclusives, compartint el coneixement necessari per expandir la producció global de vacunes, medicaments i diagnòstics. I una figura legislativa ho permet. Es tracta de les llicències obligatòries, un instrument que imposa als laboratoris la cessió de la fórmula de la vacuna. Una figura que comporta suspendre l'exclusivitat de l'ús d'una patent, obrint l'opció que la vacuna sigui explotada per altres companyies. Un rum-rum que ja comença a circular per Alemanya, Itàlia i França, i que a Espanya està perfectament previst a l'article 95 de la Llei de Patents (com l'expropiació ho està a l'art. 81). Els supòsits són plenament aplicables a la situació actual. En primer lloc, perquè l'explotació de la vacuna és de primordial importància per a la salut pública. En segon lloc, perquè la insuficiència de la quantitat de vacunes servides implica un greu perjudici per al país. I, finalment, perquè les necessitats de proveïment nacional així ho exigeixen. AstraZeneca ha estat finançada per la UE amb 2.700 milions d'euros i ara no distribueix les dosis pactades. Què estan esperant els governs per instar les llicències obligatòries?
