Enmig del neguit provocat pels efectes d'una pandèmia que sembla no tenir final, hi ha una llum, a més de les tan necessitades i esperades vacunes -l'enorme importància de les quals no hem d'oblidar-, i és la posada en marxa de l'històric programa de recuperació Next Generation que va ser aprovat al juliol per la Unió Europea.

L'esmentat pla de recuperació suposa una oportunitat històrica per a la nostra economia, tant per l'impuls a la recuperació que pot suposar a curt termini, com per l'efecte de palanca transformadora de la nostra economia que podria representar a llarg termini mitjançant la col·laboració publicoprivada.

Espanya està, per tant, davant l'importantíssim repte d'aprofitar aquesta oportunitat per aconseguir una transformació en el nostre model econòmic accelerant la transició digital i ecològica i portant a terme reformes de pes en les grans debilitats de la nostra economia (mercat de treball, pensions, formació...).

Desaprofitar aquesta oportunitat històrica significaria no només la pèrdua de la nostra credibilitat com a país, sinó també retardar la nostra recuperació amb els greus efectes socials que això comportaria.

L'arribada de la vacuna havia obert l'horitzó del començament de la recuperació, però l'alentiment de la seva distribució està posant en seriós dubte aquestes previsions i està contribuint a fer persistir pors i incerteses.

Si això es recondueix, soc de l'opinió, i el nostre servei d'estudis així ho corrobora, que començarem a veure signes de recuperació durant la segona meitat de l'any i que podrem tancar aquest exercici amb un augment del PIB del 5,7%, i fins i tot superior, fet que donaria lloc a una fase de creixement sostingut a llarg termini.

La demanda interna, sempre depenent de l'evolució de la pandèmia, serà el motor de la nostra economia gràcies a aquesta reducció de la incertesa sanitària. Les menors restriccions a la mobilitat i a l'activitat comercial permetrien que part de l'estalvi forçós acumulat durant els mesos més durs de la pandèmia tornés a fluir, fent que el consum privat creixés entorn del 6,5%.

No obstant, el mercat laboral, que ja ha perdut 800.000 llocs de treball més els 740.000 que estan en erto, continuarien mostrant els efectes de la crisi. L'impacte ha resultat molt significatiu, sobretot en sectors com l'hostaleria i el comerç, i el nostre mercat laboral ha continuat mostrant una de les seves principals debilitats, com és la gran dualitat entre el comportament de l'ocupació de treballadors temporals i indefinits. S'ha generat, a més, un augment de les desigualtats socials.

Serà una qüestió clau, per tant, poder realitzar una transició ordenada cap a la tornada a l'ocupació efectiva d'aquelles persones que es troben encara en situació d'erto. Per això és important, com deia al principi d'aquest article, aprofitar la gran oportunitat que representa el pla Next Generation UE. Els espanyols, i especialment els que més pateixen les conseqüències d'aquesta crisi, exigeixen consens polític i col·laboració per tots els implicats, en especial del sector públic i privat, per treure-hi el màxim profit i perquè es gestioni amb criteris de màxim rigor i eficiència. Això implica una governança dels fons transparent i encertada. No revelo res si dic que Europa ens estarà mirant, però sé també que el nostre país ha demostrat en múltiples ocasions que ha aconseguit sobreposar-se a reptes i dificultats greus. Aquesta vegada no ha de ser diferent.