La crisi de la Covid-19 ha suposat una gran disrupció en termes de salut pública i en termes econòmics i socials. No ho hem conegut en els últims 100 anys. També pel seu impacte sincrònic a nivell mundial. Però alhora hem comptat amb un antídot que sens dubte ha mitigat l'impacte d'aquesta crisi: la connectivitat.

És aviat encara per treure conclusions respecte al que haurem après i el que ens quedarà quan superem aquesta crisi. El que sens dubte és ja un fet és l'acceleració de la digitalització de molts processos també en el nostre dia a dia.

El que també sabem amb certesa és que no superarem amb èxit aquest repte si no fem una aposta decidida per superar un dels grans llasts de la nostra economia: la menor productivitat en relació amb els nostres competidors més directes.

La competitivitat no es pot jugar sempre al territori dels costos salarials -tradicionalment més baixos al nostre país. Hem d'apostar per la millora de la productivitat com el factor determinant del salt qualitatiu que ha de fer l'economia espanyola.

Hem d'insistir, doncs, en el vector de la dimensió de les nostres empreses. Hi ha una correlació clara entre dimensió i productivitat. I hem d'apostar encara més decididament pel vector de la transició digital de l'economia i la societat.

De la mà de la digitalització aflora una productivitat més elevada; una millora en l'eficiència de tots els processos -amb les derivades en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic-; afloren nous models de negoci que demandaran nous perfils professionals i oferiran noves oportunitats; aflorarà definitivament la Indústria 4.0 recolzada en l'eclosió de l'ecosistema del 5G.

Amb el 5G estem davant una disrupció que ens permet entrar definitivament a l'era digital. Donarà lloc a nous models econòmics, negocis i serveis, tant per a les empreses com per als ciutadans, i crearà professions que avui ni tan sols imaginem. En la salut, l'educació, la mobilitat, els serveis públics, superarà les limitacions físiques i geogràfiques.

En bona mesura el 5G està pensat per a la indústria. Seguint el camí del que ja han engegat països com Alemanya, França i els Països Baixos, hem de potenciar el desenvolupament de xarxes privades 5G en entorns industrials. Que permetin a les plantes d'automòbils, als pols de producció química, als grans polígons industrials, disposar de les prestacions necessàries per implantar aplicacions i processos el desplegament dels quals només serà possible sobre la base d'una infraestructura pensada per al 5G.

En aquest procés de reimaginació no se'ns ha d'escapar que la clau serà la complicitat i el treball cooperatiu entre sector públic i sector privat. Un dels catalitzadors que hem de saber aprofitar són els fons del Next Generation EU, amb programes que pivotin sobre els eixos de la transició digital i ecològica, assegurant una connectivitat inclusiva que connecti territoris i persones.

No és el privat o el públic, sinó l'un amb l'altre. Disposem com a país d'una espessa xarxa d'universitats, centres tecnològics i d'innovació, que no avançaran sinó és de la mà d'empreses que donin sortida concreta a l'impuls emprenedor que s'hi gesta.

Estem davant la urgència de reimaginar el model de creixement: gestionant la transició cap a una economia baixa en carboni; donant suport a sectors més intensius en coneixement i, per això, de més valor afegit; i invertint en les infraestructures digitals necessàries per assegurar un entorn atractiu per a la inversió i la innovació, desplegant-se en una estructura territorial entrellaçada i ancorant activitat i riquesa en el conjunt del país.