Aquesta setmana s'ha fet públic l'informe «Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya?», elaborat pel grup Economistes pel Benestar del Col·legi d'Economistes, format per Albert Carreras, Joan B. Casas, Júlia Montserrat, Daniel Quer, Francesc Raventós i Josep Reyner. https://drive.google.com/file/ d/1HbJ9zSmwnTbz1jXrga49KyQzsY6rw1Pl/view. L'interès del treball rau a detectar els punts febles de l'estat del benestar a Catalunya i quins canvis caldria per a homologar-nos a la mitjana europea. Els serveis bàsics de l'estat del benestar estan al límit a Catalunya, ja que la Generalitat no té els recursos suficients. Si es calcula a partir del cost de la vida diferencial de cada territori, l'anomenada paritat de poder de compra, Catalunya és la que disposa de menys recursos per habitant. Del càlcul s'ha descartat Madrid per l'efecte capitalitat. Catalunya encapçala la llista de mal tracte malgrat aportar un 20 % de recaptació tributària superior a la mitjana espanyola.

El dèficit fiscal que es calcula amb la diferència entre els impostos que els catalans paguen a l'Estat i la despesa que el Govern central fa a Catalunya, incloses les pensions i els interessos del deute espanyol, és de 16.000 milions. Mentrestant, això que la Constitució garanteix la igualtat entre espanyols no es compleix per la hipercapitalitat de Madrid, que es beneficia d'un plus d'uns 28.000 milions anuals; tampoc pels privilegis de les comunitats forals, que no aporten, sinó que estan subsidiades, amb prop del 7 % del PIB estimat en el cas del País Basc; i finalment perquè el cost de la vida o paritat de poder de compra no es té mai en compte quan es calculen els finançaments necessaris per a cada territori. I aquest fet perjudica sistemàticament Catalunya i València i Balears.

Aquests factors estructurals acaben provocant la pèrdua de posicions en el creixement del PIB i del consum a Catalunya. Si Catalunya tingués el nivell de recursos del País Basc la millora dels serveis de salut, educació i benestar social seria considerable. L'informe dels Economistes calculen per Educació uns 2.557 milions d'euros més que permetrien revertir totalment les retallades, generalitzar la gratuïtat de les llars d'infants i de l'etapa infantil (3-6 anys) i obligatòria (6-16 anys); l'abaratiment de l'escola concertada; la millora de la qualitat (ràtios de personal) de l'etapa obligatòria i de la formació professional.

En salut s'obtindrien 2.300 milions d'euros millorant la qualitat de l'atenció primària, la reducció de les llistes d'espera i la millora de les dotacions del personal sanitari i de la recerca mèdica. En serveis socials serien 2.400 milions d'euros per reduir les llistes d'espera en més de 50.000 persones, triplicar la mitjana d'hores d'atenció domiciliària per beneficiari, incrementar 13.000 professionals assistencials i millorar els serveis de suport a les famílies, de transport als centres de dia, els programes de pobresa per a famílies i infants i els programes de prevenció de la dependència.

El nivell basc de recursos per Catalunya li significaria 950 milions d'euros per a la creació d'un parc d'habitatge públic a escala europea. Per rodalies serien 900 milions d'euros per incrementar la capacitat i seguretat de la xarxa, la renovació del parc mòbil i la finalització de Sagrera Rodalies i el ramal de l'aeroport. En definitiva, si Catalunya es situés al nivell de recursos per a serveis del País Basc rebria un total de 9.107 milions d'euros, que significaria incrementar els recursos del Govern provinents del model de finançament en un 36%, uns 1.200 euros més per habitant.

Els recursos públics per capita del País Basc serien un 37% superiors als de Catalunya, malgrat aquest increment, pel seu superàvit fiscal amb l'Estat i al seu major nivell de renda. Els Economistes del Benestar asseguren en el seu informe que aquesta despesa és només una part dels 16.000 milions del dèficit fiscal català. I que en aquest balanç no s'han analitzat universitats, ciència, cultura, justícia, medi ambient, promoció econòmica en general, protecció ciutadana o la resta d'infraestructures que completarien el diferencial entre les 9.000 i els 16.000. Amb tot, els sectors analitzats en l'estudi representen aquells més bàsics i propers als ciutadans i així mateix signifiquen un 75% de la despesa del Govern.

Estem parlant de qüestions estructurals que fa anys que ens afecten. I el dia 14 els electors de Catalunya hauran de pronunciar-se si donen suport als partits que no qüestionen aquesta situació o als partits que intenten superar-ho malgrat els obstacles o els errors que es puguin cometre en les estratègies per assolir-ho. Abstenir-se és un vot perquè tot continuï igual.