11 de febrer de 2021
11.02.2021
Regió7

La demarcació de Girona va liderar la caiguda del PIB a Catalunya el 2020

A les comarques de Barcelona i Tarragona el descens es va situar per sobre de la mitjana espanyola, mentre que a les de Lleida la davallada va ser inferior

10.02.2021 | 20:06
La demarcació de Girona va liderar la caiguda del PIB a Catalunya el 2020

La demarcació de Girona va liderar la caiguda del PIB a Catalunya el 2020. Segons l'informe «Evolució de l'activitat a les províncies espanyoles», publicat ahir pel Banc d'Espanya, el PIB a les comarques gironines es va reduir el 14,2% respecte a l'exercici anterior, una davallada superior a la mitjana de Catalunya (-11,4%) i del conjunt de l'Estat (-11%). Barcelona i Tarragona també van caure per sota de la mitjana espanyola, amb variacions interanuals del -11,7% i del -11,4%, mentre que Lleida va ser l'única demarcació on la caiguda del PIB es va situar per sota la mitjana espanyola, en el -8%.

Segons el Banc d'Espanya, les restriccions a la mobilitat i el pes del turisme en cada una de les províncies són les dues variables més influents per determinar l'evolució del PIB. En aquest sentit, recorda que les tres demarcacions costaneres han estat «més exposades» als efectes de la crisi de la covid-19. De fet, l'ens públic subratlla que les caigudes més importants es van concentrar a les províncies de l'arc mediterrani i a les illes Canàries. A les Balears, per exemple, la davallada interanual del PIB va ser del 27% i a l'arxipèlag canari a l'entorn del -20%. Altres províncies greument afectades per la pandèmia van ser Màlaga (-17%), Alacant (-13,5%) i Granada (-12,6%). Tot i que només deu províncies de l'Estat tenen caigudes del PIB superior a la mitjana espanyola, aquestes representen el 33% de l'economia espanyola.

Per altra banda, l'estudi posa en relleu l'impacte heterogeni de la covid-19 en els diferents sectors. El Banc d'Espanya cita el comerç, transport i hostaleria (-24,1%) i les activitats artístiques i recreatives (-24,2%) com a sectors més afectats per la pandèmia, mentre que les activitats financeres (+2,9%), el sector públic (+1,4%) i el primari (+4,8%) van tenir taxes de variació positives. Les províncies de Balears (-27%) i les canàries de Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife, junt amb Màlaga, Girona i Alacant, van registrar les caigudes més grans del PIB el 2020, ja que l'impacte més gran ha estat a les zones amb més pes del turisme i incidència en la mobilitat.

Dades al conjunt de l'Estat

A l'Estat, el PIB va registrar una caiguda de l'11% el 2020, una de les més acusades en els països desenvolupats, fet que contrasta «desfavorablement» amb la contracció de l'economia mundial (del 3,5%, segons l'FMI), subratlla l'ens, que explica que el perfil trimestral del PIB al país va estar condicionat per l'evolució de la pandèmia. Després del descens intertrimestral del 5,3% (-4,2% interanual) el primer trimestre, la reculada més important es va experimentar al segon, amb un enfonsament del 17,9% (-21,6% interanual), per les severes mesures de confinament de la primera onada, mentre que la progressiva desescalada va permetre una forta recuperació del 16,4% (-9% interanual) el tercer trimestre. Amb tot, diu que les mesures de contenció introduïdes per frenar la segona onada el quart trimestre «van impedir que hi hagués una significativa recuperació addicional de l'activitat», atès que el creixement del PIB va ser «marginalment» positiu, del 0,4% (-9,1% interanual). Tot això amb una «acusada heterogeneïtat» de l'impacte per branques d'activitat i igualment «extraordinària» per províncies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook