La Comissió Europea creu que l'economia espanyola liderarà la recuperació econòmica de la UE en 2021 gràcies a una expansió del seu PIB del 5,6%, una xifra que és dues dècimes superior al que havia pronosticat fa uns mesos, després d'haver registrat en 2020 una contracció «sense precedents» de l'11% per la pandèmia.
Encara que inferior al 7% que pronostica el Govern de Pedro Sánchez per a enguany, les noves previsions de l'Executiu comunitari donen a Espanya el major increment del PIB en tot el bloc, per sobre del de França (5,5%) i Croàcia (5,3%), els únics països que superaran el llindar del 5%. Després d'aquests se situarien Eslovènia (4,7%), Malta, (4,5%), Portugal (4,1%) i Eslovàquia i Hongria (4%). De la seva banda, l'economia italiana experimentarà un creixement del 3,4%, mentre que el PIB alemany pujarà un 3,2%, en tots dos casos per sota de la mitjana comunitària (3,7%) i de la zona euro (3,8%). Tots els Estats membres del bloc iniciaran la recuperació econòmica en 2021 després de la crisi provocada per la covid-19.
No obstant això, encara que assenyala que les mesures adoptades per protegir l'ocupació i aportar liquiditat al teixit empresarial continuaran «mitigant» l'impacte de la crisi, el document també contempla alguns riscos a la baixa que podrien afectar l'economia espanyola. En particular, apunta a un possible repunt de les fallides d'empreses en els sectors més afectats per les restriccions, com el turisme o l'hostaleria, a mesura que es retiren les mesures de suport. «Això podria conduir a un increment de la desocupació i una menor capacitat productiva», afegeix el text.
Brussel·les destaca el «ferm rebot» registrat en el tercer trimestre de 2020, que explica gràcies al «fort creixement» tant del consum privat com de la inversió, així com de la «contribució positiva» de les exportacions.
Les restriccions adoptades des del mes d'agost per contenir l'avanç de virus en diverses regions van tenir un efecte negatiu en l'activitat econòmica, encara que «de forma menys severa que en altres grans països europeus». Malgrat això, «el creixement del PIB en el quatre trimestre va seguir en territori positiu, en el 0,4%, fins i tot a pesar que els components de la demanda domèstica van reduir amb fermesa el seu ritme de creixement».
Enguany, el comportament del PIB estarà «enfosquit» per la tercera onada de contagis en les primeres setmanes i les mesures adoptades per frenar-la, la qual cosa provocarà una caiguda en el consum privat i la inversió «abans de recuperar-se lleument» en el segon trimestre.
«A mesura que avança el procés de vacunació i s'aixequen progressivament les restriccions, l'activitat econòmica hauria de repuntar amb força gràcies a la materialització de la demanda acumulada en la segona meitat de l'any», pronostica l'informe.
Les previsions de l'Executiu comunitari no tenen en compte el possible impacte dels fons de recuperació, que començarien a arribar en el millor dels escenaris a l'estiu d'enguany per aportar un «impuls significatiu» a la demanda a Espanya.
En la roda de premsa en la qual es van presentar les noves xifres, el comissari d'Economia de la Comissió Europea, Paolo Gentiloni, va explicar que la recuperació econòmica enguany i el 2022 «hauria de ser més forta que el que es preveu a mesura que es comencin a executar els plans de recuperació i resiliència».
Preguntat pel cas específic d'Espanya, el polític italià va insistir que les converses entre Brussel·les i les autoritats espanyoles sobre el disseny del pla estan «molt avançades» i «es concreten en diversos assumptes, entre ells les reformes del mercat laboral i el sistema de pensions».
«No és el moment de donar avaluacions concloents perquè estem treballant en els detalls i les xifres amb les autoritats espanyoles, però haig de dir que després d'haver-me reunit aquestes setmanes amb diversos ministres i amb (la vicepresidenta) Nadia Calviño, la cooperació està anant en la bona direcció», va expressar Gentiloni.
D'altra banda, el comissari d'Economia va dir que l'executiu europeu avaluarà en les pròximes setmanes si proposa o no aixecar la suspensió de les regles fiscals, suspeses des del març de l'any passat per permetre als estats de la Unió gastar més per fer front a la crisi econòmica provocada per la covid-19.
Malgrat no donar cap data per al possible aixecament de la suspensió, Gentiloni va afirmar que «les previsions d'hivern apunten que les dificultats econòmiques no acabaran el 31 de desembre del 2021».
