Treballo per a una empresa o començo a exercir pel meu compte? La resposta a aquesta pregunta depèn de les circumstàncies personals i professionals. I també, com és lògic, de les oportunitats laborals, perquè no sempre es tracta d'una elecció. Segons un recent estudi publicat per Boston Consulting Group (BCG) i la comunitat de freelances MALT, a Espanya el nombre de professionals que treballen per projecte (freelances) ha augmentat al voltant d'un 40% des de l'any 2009, fins a superar les 750.000 persones.

Segons les seves xifres, el perfil mitjà d'aquests professionals respon a persones que voregen els 40 anys, tenen experiència prèvia com a assalariats i pertanyen sobretot a sectors com el disseny gràfic, la consultoria corporativa, tecnologia i dades o comunicació. A més, més del 60% es concentra a la Comunitat de Madrid i Catalunya i està plenament satisfet amb la seva ocupació.

Pros i contres

Entre els motius que porten un professional a treballar pel seu compte destaquen «tenir més autonomia i millors condicions laborals. El que més valoren aquestes persones és poder decidir sobre la gestió dels seus projectes i treball», assenyala l'estudi. No obstant això, a la pràctica no sempre es pot fer el que realment es vol.

Laura López, autora del llibre Imperio Freelance, assenyala que, segons la seva experiència, sobretot en el sector creatiu, s'ha trobat que «és molt freqüent l'ocupació com a freelance per necessitat. De fet, va ser el meu cas: em vaig fer autònoma perquè no trobava feina a cap empresa i vaig acabar facturant als que eren els meus antics caps». En aquest sentit, afirma que molts comencen fent col·laboracions esporàdiques i acaben dedicant-s'hi a temps complet en quedar-se a l'atur o no trobar oportunitats per compte d'altri que es corresponguin amb la seva experiència laboral o expectatives.

Eugenio Lanzadera, professor de Dret Laboral de la Universtitat a Disntància de Madrdid, posa xifra a aquesta realitat, i assenyala que «el 66% de freelances ho són per necessitat, davant del 34% que ho són per oportunitat». Entre els motius que expliquen aquesta circumstància, enumera les dificultats per trobar feina estable, els escassos ingressos o les necessitats que tenen els joves per poder independitzar-se dels pares, juntament amb un nivell de formació alt, que «impulsen la idea d'emprendre o de desenvolupar un ofici per compte propi».

Arran de la pandèmia, s'afegeix una aresta més a aquesta qüestió. Laura López apunta que, amb la normalització del teletreball i les fórmules semipresencials, i «com que molts llocs de treball creatius o de màrqueting es poden fer en remot, pot ser fàcil que moltes empreses es plantegin contractar per projecte, el que podria destruir llocs de treball i provocar que molts acabin sent falsos autònoms».

Precisament, amb les xifres que publiquen organismes com la Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE) a la mà, veiem que paral·lelament a l'augment de freelances també han augmentat aquests falsos autònoms. «Quan un freelance treballa en exclusivitat per a una empresa, que fixa per a ell les condicions d'organització de la feina, horari, retribució o eines, estem davant d'un frau que ha de ser denunciat i perseguit», assenyala María José Landaburu, secretària general de la UATAE.

Landaburu afirma que els preocupa la generalització d'aquesta xacra «en la pràctica totalitat de sectors econòmics, no només pel que suposa d'abús laboral i negació de drets per a les persones afectades, sinó perquè il·lustra la precarietat i desprotecció estructurals dels autònoms». De fet, recorda que els últims dos anys la Inspecció de Treball n'ha detectat 49.755 casos.

Coexistència

Amb l'auge dels freelances, ens dirigim cap al final de l'ocupació fixa properament? La veritat és que hi ha espai per a la seva coexistència i més avantatges per a totes dues parts, sempre que es jugui dins el marc de la legalitat i es respecti l'autònom.

Els empleats en plantilla «són sobre els que recauen els valors i els objectius clau de l'empresa, mentre que els independents són els professionals que, entre altres coses, permeten a les empreses absorbir pics de càrrega de treball. I molt més en el moment actual, en què trobar perfils molt demanats, com desenvolupadors experts o Data Analyst de primer nivell, és molt complicat», assenyala Vincent Huguet, co fundador i CEO de MALT, que afegeix que poden aportar tot el valor afegit de l'experiència que han adquirit en altres empreses.

María José Landaburu afirma que no s'ha de veure l'ocupació per compte propi o per compte d'altri com una «competició» i que a la UATAE es resisteixen a creure «que la innovació, la immersió digital i la irrupció de més flexibilitat a partir de les noves tecnologies hagi de ser sinònim de més precarietat per als treballadors». En aquest sentit, llança una clara reivindicació: que la llei sigui més clara «per blindar la laboralitat d'aquests freelances».

Estratègia de gestió

Perquè freelances i fixos vagin conjuntament, les companyies han d'establir una correcta estratègia de gestió dels recursos humans, «i tenen diferents opcions: desenvolupar talent intern mitjançant programes d'adaptació i reconversió de competències, captar talent extern de mercat o adquirir talent de manera temporal confiant en la subcontractació de perfils», conclou Joan Ferrer, que de la mateixa manera apunta que un 40% de les companyies que han estat enquestades en l'informe publicat amb MALT considera que els perfils externs d'alta qualificació són clau per millorar la seva productivitat i innovació.