El algarrobico 18 anys d'impunitat per a

La primera pedra es va col·locar el 2003, i es va arribar a construir pràcticament tot el complex, amb una vintena de plantes i més de 400 habitacions. Als tres anys d'iniciar-se la construcció, una resolució del Jutjat núm. 2 Contenciós Administratiu d'Almeria, dictada pel magistrat Jesús Rivera, va paralitzar els treballs de manera cautelar, a causa de l'aparent «il·legalitat» de la llicència d'obres, ja que l'hotel, situat a uns 14 metres de la costa, envaeix completament la servitud de protecció, establerta en 100 metres.

A partir d'aquí s'inicia un embull judicial, impulsat per l'acció ecologista però dilatat pel bloqueig frontal de la promotora Azata del Sol, que va arribar a dividir-se en tres mercantils per allargar el procés, així com per la passivitat de les administracions local i autonòmica, implicades fins al fons en la prosperitat del complex turístic.

La maquinària pesant, per a estupor de molts, va entrar al parc natural de Cap de Gata per un canvi, a mà alçada, des de la Conselleria de Medi Ambient, en la planimetria dels terrenys, sense previ avís. El Algarrobico, que apareixia amb un nivell C1 de protecció, és a dir, «no urbanitzable», va passar, de la nit al dia, a figurar com D2, com a «urbanitzable». A més, per decisió de l'Ajuntament de Carboneras, Azata va quedar exempta de pagar la taxa de la llicència d'obres. Tot un camí de facilitats.

Aquest hotel, el cadàver del qual continua sent un símbol de l'especulació urbanística i el salvatgisme mediambiental, compleix 18 anys sense solucions i ja arrossega la barbaritat de 37 sentències i actuacions, de les quals el gruix es concentra al Tribunal Suprem.

«No serveixen de res totes les sentències, desenes de sentències, del Suprem, de l'Audiència Nacional, del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, de Sevilla, de Granada, d'Almeria€ tot això no ha servit de res», remarca José Ignacio Domínguez, advocat de Salvemos Mojácar, Ecologistes en Acció i Greenpeace. «Aquí l'única decisió jurídica que ha tingut efecte és la de febrer del 2006 amb el jutge Rivera, que va parar les obres, la resta segueix exactament igual», afegeix.

Escepticisme ecologista

Després d'anys i anys de resolucions judicials sense efectes pràctics sobre l'esdevenidor d'El Algarrobico, les associacions ecologistes contemplen amb gran escepticisme els anuncis tant de la Junta d'Andalusia com del Ministeri de Transició Ecològica sobre la seva voluntat de demolir.

De fet, el Govern autonòmic ha inclòs una partida d'1,1 milions d'euros en el pressupost del 2021 per iniciar l'enderrocament i desenrunament de l'hotel.

«No és la primera vegada que assistim a anuncis així», explica Pilar Marcos, coordinadora de campanyes a Greenpeace. «Aquest periple judicial i de denúncia ciutadana ja fa 20 anys que dura i som, de moment, incrèduls a l'hora de veure-ho. I que es faci amb les màximes garanties ambientals». El fet és que el camí encara és llarg i no se separa de la via judicial.

La Junta, segons va informar la consellera de Medi Ambient, Carmen Crespo, ara està en tràmits per iniciar un plet civil contra Azata del Sol i Azata Patrimoni, amb l'objectiu de prendre possessió dels terrenys sobre els quals s'erigeix l'hotel, dels quals l'administració autonòmica és propietària des del 2006, quan va exercir el dret de retracte per 2,3 milions d'euros.

El 2017, el Tribunal Suprem ja va sentenciar que la Junta d'Andalusia havia d'emprar aquesta via, la civil, per registrar les finques d'El Algarrobico al seu nom.

«És impossible que en aquest any Azata els lliuri els terrenys, perquè després ve la discussió de l'hotel. La Junta es queda els terrenys, però, i què passa amb l'hotel? El Codi Civil diu que, per accessió [accedir a la propietat del solar], el que es construeix en terreny aliè passa a ser propietat de l'amo del terreny, però hauran d'indemnitzar Azata i hi haurà una altra discussió, un altre plet€», vaticina José Ignacio Domínguez, que calcula altres quatre o cinc anys més d'espera. «La Junta ho té difícil. Si haguessin volgut, ja ho podrien haver demolit, però no és tan ràpid. En un any, ni bojos, tret que arribin a un acord amb Azata, els lliurin l'hotel i l'enderroquin; això sí».

De fet, aquest advocat, amb Greenpeace, va decidir obrir una altra via sol·licitant al Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) que obligui l'Ajuntament de Carboneras a obrir un expedient de demolició de l'hotel, una causa que fa més d'un any que està pendent de votació i decisió.

«Això pot acabar quan el TSJA digui que cal demolir. Això és aquí, està vist per a sentència», remarca el lletrat.

D'altra banda, només pot passar el de sempre: esperar que les administracions, central, regional i local, compleixin dintre del termini i en la forma escaient, especialment ara que el Suprem els constreny amb l'exigència de remetre informes mensuals sobre els seus avenços en el procés de demolició.

O bé, potser és el salnitre marí, que ja ha aconseguit fer malbé una de les quatre grues que custodien l'hotel, el que aconseguirà derruir-lo, com apunta Domínguez. «Ara com ara, guanya».

Tant la Junta d'Andalusia, presidida per Juanma Moreno (PP), com el Ministeri per a la Transició Ecològica han manifestat recentment la seva voluntat de tirar endavant la demolició «amb tota celeritat» de l'hotel d'El Algarrobico. Es tracta d'una tasca que correspon a les dues administracions, ja que el Govern central ha de finançar la demolició, i el regional, fer les tasques de desenrunament i gestió de residus.

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible de la Junta d'Andalusia, Carmen Crespo, va manifestar, després d'anunciar la via civil per inscriure registralment al seu nom les finques d'El Algarrobico, que manté la «voluntat indestructible» de portar a terme la demolició de l'hotel, així com mantenir al mateix temps la «voluntat de diàleg» amb la propietat.

«Volem anar coordinats amb el Govern, i tant de bo que el 2021 tinguem posada una data de demolició, perquè estem convençuts que és el que vol la societat», va assenyalar Crespo. No obstant això, també va admetre que l'existència de «serrells judicials» obliguen el Govern andalús al fet que l'«enxampin amb els deures fets» per poder tirar endavant el procés.

Per la seva banda, Transició Ecològica ha assegurat que «no s'escatimaran esforços» per aconseguir «la restauració integral del litoral de Carboneras, que suporta des de fa ja massa temps l'impacte d'una edificació que mai hauria hagut d'existir».

Els orígens de la protesta

El projecte d'El Algarrobico, que incloïa set hotels, milers d'habitatges i fins un camp de golf, va arribar al llevant d'Almeria en els anys daurats del maó a Espanya, els que van omplir la costa mediterrània de despropòsits urbanístics des de final dels noranta fins que el mateix esclat de la bombolla especulativa va acabar paralitzant el mercat. «A Almeria encara hi havia molt a salvar», recorda Jaime del Val, president de Salvemos Mojácar, la primera associació ecologista que va plantar cara al projecte i que va posar el primer obstacle a l'evolució de l'hotel incrustat al parc natural del cap de Gata-Níjar.

Aquesta entitat va presentar el recurs al jutjat d'Almeria, que va aconseguir paralitzar les obres el 2006, l'única decisió juridial que va resultar realment efectiva.

«Jo em vaig quedar atònit quan vaig veure el monstre», recorda Del Val. «Quan vaig veure que no s'estava fent res, m'hi vaig ficar de ple».

D'aquesta manera, va començar la batalla personal de Del Val contra les pretensions de la immobilària i les administracions públiques d'acabar l'hotel, malgrat que la seva situació és d'il·legalitat. Una guerra que va emprendre encara que es donés per perduda abans de començar, segons rememora.