Hi ha diferents quantificacions de quin és el dèficit fiscal de Catalunya, es discrepa per cada exercici, per l'acumulat, des de quina data s'hauria de computar, mètodes de càlcul, pel diners pendents de de l'Estatut retallat€ 9.000 milions , 18.000 milions cada any?, de partides pressupostades i no executades€ i un llarg etcètera.

Aquest dèficit existeix des de fa molts anys, i tot i reconegut parcialment pels darrers governs d'Espanya, no s'han pres mesures realment efectives perquè això no sigui així: reformes del finançament autonòmic que no arriben mai, excuses que ara no toca -situacions de crisi econòmica, de pandèmia€ també un llarg etcètera.

Als darrers anys el repartiment del sostre de dèficit desigual entre nivells de l'administració i la creació de mecanismes d'usura institucional com el FLA han agreujat la qüestió.

A banda d'això, permeteu-me una mica d'economia-ficció o de política-ficció: què passaria si de cop i volta la situació canviés, reforma fiscal estatal amb la introducció del principi d'ordinalitat, concert econòmic, finances d'un estat propi...

La meva conclusió és que l'Administració Central Catalana tindria molts més recursos, però els enormes desequilibris territorials que la nostra nació ja té s'incrementarien molt ràpidament i això no duraria un curt espai de temps, sinó que, en el millor dels supòsits, tardaria a revertir-se.

Les tendències generals-internacionals- són les de concentrar recursos i infraestructures on ja existeix una alta concentració -almenys relativa-d'aquests. Les grans metròpolis es fan més grans, els espais de muntanya o rurals es buiden amb migració cap als urbans. Per exemple, territoris de la demarcació de Lleida estan en una situació tant o més greu que l'anomenada «España vacía».

Barcelona - la metròpoli dels cinc milions- és un cap desproporcionadament gran per a un cos i extremitats molt petites que suporten com poden el seu pes.

A la grandària demogràfica, s'hi uneix la concentració econòmica, el centralisme de les comunicacions nacionals i internacionals, el centralisme administratiu polític i de tota mena de serveis i corporacions públiques i privades.

A la Catalunya Central els diferents departaments de la Generalitat tenen àmbits territorials i serveis diferents;·Educació, Regió Policial Salut Treball€ i una Delegació del Govern -havia estat subdelegació als inicis- que fa una bona feina però no és govern territorial. Les comunicacions segueixen tenint problemes estructurals o estan penalitzades per peatges.

En molts aspectes, la Generalitat -i les diputacions- no interactuen amb les administracions locals per principis de cooperació interadministrativa i subsidiarietat: els ajuntaments s'han de presentar a concurrències competitives -exactament com les empreses privades a les licitacions d'obres.

Ja fa molts anys de l'anomenat Informe Roca (any 2000), sobre ordenament territorial de Catalunya i eficàcia en la prestació de serveis públics, que va plantejar mides importants per canviar el model que la democràcia va heretar de la dictadura, però molt poc del seu contingut s'ha posat en pràctica el micromunicipalisme, per exemple, segueix exactament igual.

També ja fa 10 anys de l'aprovació de la Llei de Vegueries, una llei difícil d'aplicar -retallada constitucional, dissensos territorials...-, però, l'objectiu d'ordenar i reequilibrar políticament i socialment el territori no únicament és vigent sinó que és més necessari enguany. A la darrera campanya electoral, algunes formacions polítiques han proposat actuacions com per exemple una Llei d'Equitat Territorial.

Això de reequilibrar Catalunya no tracta de les comarques contra Barcelona, tracta de un país -asimètric- millor per a tots on la gent de Barcelona no hagi de marxar perquè no pot suportar el cost de l'habitatge o moltes altres necessitats i serveis bàsics. I també, que els estudiants del Moianès tenen dret a un bon servei per anar a les facultats de Bellaterra? El preu del bus de Berga es decideix des de una autoritat on s'integra la comarca o ho ha de fer una de metropolitana? Per què el treballadors d'Osona han de desplaçar-se a Manresa per fer les conciliacions laborals?

En la nova etapa política que iniciem, benvinguda sigui una millora del finançament de Catalunya, però d'una Catalunya territorialment i socialment més equilibrada , més cohesionada. Que no ens passi com a Euskadi, on, a pesar de tenir un finançament millor -més pressupost i capacitat de gestió- també es donen desequilibris territorials importants.