L'activitat de la construcció a Catalunya va caure d'un 15,5 % el 2020, la qual cosa va portar al sector a facturar uns 7.000 milions d'euros menys a causa de la crisi generada per la covid-19, que pot destruïr entre un 15 i un 20 % de les empreses, petites en la seva majoria.

Aquestes són les primeres estimacions fetes pel president de la Càmera Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Joaquim Llansó, a falta de conèixer-se les dades definitives del passat exercici.

En declaracions a EFE, Llansó ha posat de manifest la preocupació que existeix en el sector per com es desenvoluparà l'activitat durant aquest any 2021.

Malgrat que la previsió és la d'aconseguir un creixement d'entre el 5 i el 8 % respecte a 2020, Llansó no creu que l'activitat d'abans de la pandèmia es recuperi fins al 2022.

"Hi ha molta preocupació en el sector pel que pot passar aquest any, perquè no està havent-hi licitació pública i s'estan frenant també alguns projectes de la iniciativa privada", ha assegurat.

En aquest sentit, Llansó ha advertit que la situació és "complicada" perquè, si no surten noves licitacions i el sector privat està bastant parat, els constructors van acabant la cartera d'obres que tenen contractades, sense que entri cap de nova.

A més, i malgrat que encara no se sap la quantia de fons europeus que vindran a Catalunya, Llansó diu que el sector no compta amb ells fins a finals d'aquest any o principis del 2021.

La Càmera de Contractistes preveu que Catalunya pugui perdre entre un 15 i un 20 % de les empreses dedicades a la construcció per les conseqüències de la pandèmia, encara que Llansó ha matisat que la majoria són molt petites (entre 5 i 10 treballadors) i moltes ja tenien problemes abans de l'arribada de la covid-19.

Davant aquesta situació, els contractistes fan una sèrie de peticions tant al Govern com al nou executiu català en línia amb les propostes que van enviar als partits que es presentaven a les eleccions del passat 14 de febrer.

Una d'elles és la d'incrementar la inversió pública en infraestructures i equipaments estratègics per corregir el dèficit que acumula Catalunya i que, en els últims 10 anys, han xifrat en uns 28.000 milions d'euros.

També demanen un pacte per determinar quines són les infraestructures bàsiques i fer una planificació de les mateixes en períodes mínims de 10 a 15 anys, alhora que sol·liciten que es prioritzin les que tinguin un alt retorn econòmic, social i mediambiental.

Una altra de les històriques reclamacions del sector, que segueixen mantenint a dia d'avui, és que les administracions públiques inverteixin el 2,2 % del PIB de Catalunya, com es fa als països del nostre entorn, la qual cosa suposaria una inversió recurrent anual d'uns 5.500 milions d'euros.

A elles s'afegeix l'exigència dels contractistes que l'Estat executi tota la inversió prevista als pressupostos per a Catalunya.

Llansó considera que és "impossible" que l'Estat inverteixi els més de 2.300 milions previstos a Catalunya per aquest any amb els nivells tan baixos de licitació que s'estan realitzant.

Així, ha recordat que el 2020 la licitació d'obres a Catalunya va caure un 23 %, fins als 1.501,8 milions, i concretament la de l'Administració General de l'Estat va ser de 196 milions, amb un descens del 65 %.

Malgrat tot, Llansó ha assegurat que la construcció sempre ha estat una de les "locomotores" per sortir de les crisis, per la qual cosa ha animat a què s'inverteixi en el sector perquè "tiri" de l'economia cap a la recuperació.