14 de març de 2021
14.03.2021
Regió7

Així serà la pujada del mar a espanya

L'augment del nivell del mar i els esdeveniments meteorològics extrems causaran els pròxims anys inundacions, erosió del litoral, desaparició de platges, danys en maresmes, aiguamolls, estuaris i ports, així com pèrdues multimilionàries, segons un informe de Transició Ecològica

13.03.2021 | 23:44

L'augment del nivell del mar i dels esdeveniments meteorològics extrems amenacen de col·lapsar els pròxims anys zones litorals de tot el món, també a Espanya. Desaparició de platges, maresmes i aiguamolls, inundacions costaneres, erosió del litoral, temporals, intrusió d'aigua salobre€ Són alguns dels efectes del canvi climàtic que amenacen a les costes espanyoles i que han estat recollits a l'informe «Impactes i riscos derivats del canvi climàtic a Espanya», que ha fet públic el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

El nivell del mar ja ha pujat 20 centímetres des de finals del segle XX. Però va augmentant: ja és de fins a tres mil·límetres a l'any de mitjana. Les últimes projeccions globals d'augment del nivell de la mar fetes pels científics apunten al fet que podria aconseguir el 2100 entre 29 centímetres en l'escenari més favorable i 110 centímetres en el més desfavorable, amb 53 centímetres com a mitjana més probable, la qual cosa afectaria milers de localitats costaneres a tot el món.

Hi ha notables diferències entre les diferents costes. Així, al delta de l'Ebre la velocitat d'ascens de la mar aconsegueix entre 5 i 8 mil·límetres l'any, la més alta de tot Espanya.

L'informe també quantifica què suposarà aquest fenomen des del punt de vista econòmic. A Europa, els costos de les inundacions costaneres i l'erosió podrien aconseguir el 2050 entre els 6.500 milions i els 40.000 milions d'euros a l'any, en funció de l'escenari d'emissió i socioeconòmic seleccionat. El nombre de persones afectades podria variar entre els 460.000 i els 740.000 cada any.

Però cap a finals de segle els costos podrien disparar-se, la qual cosa, segons Transició Ecològica, constata la importància d'impulsar estratègies de mitigació i d'adaptació al canvi climàtic. Sense elles, el 2100 els danys associats a inundacions costaneres podrien situar-se entre els 93.000 milions i els 961.000 milions d'euros i el nombre de persones afectades se situaria entre l'1,5 i els 3,65 milions.

Els esdeveniments extrems seran més freqüents i intensos, alerta l'informe ministerial. La costa mediterrània espanyola presenta valors de vulnerabilitat i exposició «alts» o «molt alts» comparats amb els d'altres zones del Mare Nostrum, on les amenaces climàtiques són superiors.

Els experts sospiten que aquesta circumstància té a veure amb l'elevada densitat de població, ja que presenten resultats similars la costa sud-oest francesa i la costa nord de l'Adriàtic. La cota d'inundació podria augmentar a Espanya el 2040 el 8% respecte a l'actual a les costes atlàntica i cantàbrica i al mar d'Alborán; al voltant del 6% a Canàries, i entre el 2 i el 3% a la resta de la costa Mediterrània i el golf de Cadis.

A Bilbao, per exemple, la cota d'inundació podria augmentar dels 3,85 metres del 2010 al 4 metres el 2040, i la seva freqüència augmentarà d'una vegada cada 50 anys (2010) a una vegada cada 15 anys el 2040. A Barcelona, per contra, no s'esperen canvis en intensitat i l'augment de la freqüència serà també menor (passarà de 50 a 40 anys).

Els processos d'urbanització ja estan contribuint a l'erosió de la costa, però aquesta es veurà intensificada pels efectes del canvi climàtic. Canàries, Galícia i la costa cantàbrica són les zones on pot haver-hi una reculada més important de la costa, de fins a tres metres el 2040. Al golf de Cadis i la costa mediterrània la reculada podria ser de dos metres, mentre que serà d'1,5 metres a la resta del litoral espanyol.

El 2040 s'espera un augment del voltant del 20% en l'erosió, que serà més accentuada a la costa cantàbrica, alguns punts de Catalunya, entre les quals el delta de l'Ebre. Per contra, a la costa de llevant, Canàries, Balears i la zona del mar d'Alborán i el golf de Cadis l'erosió serà menor, d'entre el 5 i el 10%.

La confluència de factors naturals, antropogènics i el canvi climàtic amenacen de reduir l'extensió de les platges, i fins i tot moltes podrien desaparèixer. A Espanya s'esperen reculades de platja importants, sobretot al cantàbric, Galícia i Canàries, segons alerta l'informe. A la costa catalana la línia de costa retrocedirà entorn dels 20 metres els 2050, segons les projeccions en l'escenari més favorable, però podria aconseguir els 41 metres en el pitjor dels casos. A més, l'ascens del nivell de la mar i la major freqüència de marees de tempesta també afectaran la funció de protecció que ofereixen les platges davant d'esdeveniments costaners extrems.

La notable pèrdua d'hàbitats de vegetació costanera observada durant les últimes dècades ha generat més vulnerabilitat de les costes davant processos d'erosió i d'augment del nivell de la mar. Les maresmes tenen la capacitat d'adaptar-se als augments del nivell de la mar, i així serveixen de protecció de les costes. Però només fins a un cert punt i en funció que tinguin espai per «desplaçar-se» cap a l'interior, cosa que en molts punts del litoral espanyol no succeeix per la intensa urbanització de la costa.

Les maresmes són, a més, importants reserves de carboni, per la qual cosa la seva pèrdua provocaria un «efecte de retroalimentació» que podria afectar els objectius de mitigació. Diversos estudis assenyalen que les maresmes podrien perdre entre el 20 i el 90% de la seva superfície els pròxims anys a causa de l'ascens del nivell de la mar, la qual cosa donarà lloc a una pèrdua important de biodiversitat.

Les principals pèrdues en aquest apartat s'esperen als paratges situats en entorns urbans, industrials o els voltants dels quals hagin estat antropitzats, «com la ria d'Avilés, Bilbao o Ferrol», apunta l'informe. L'estudi també quantifica les pèrdues d'aiguamolls a tota la costa espanyola i el seu impacte econòmic en terme de pèrdua dels serveis ecosistèmics que proveeixen. Així, per exemple, el 2040, els danys econòmics per inundació permanent podrien ser del 0,12% del PIB a Cantàbria, la província més afectada de la costa cantàbrica en aquest apartat.

«Les prades submarines es troben actualment sota estrès pel canvi climàtic», recull l'informe. I les onades de calor provoquen una mortalitat massiva en diferents espècies. De fet, a les costes espanyoles un dels impactes més rellevants sobre els ecosistemes del canvi climàtic és la pèrdua de prades de posidònia oceànica, un ecosistema que és endèmic i emblemàtic del Mediterrani. La densitat d'aquest ecosistema podria reduir-se al 10% de l'actual. L'ús de prades de posidònia com a mesura verda d'adaptació al canvi climàtic en estuaris i zones portuàries ha estat testat a Catalunya. S'ha comprovat que atenuen l'onatge i el sobreeiximent de la làmina d'aigua, almenys per a un augment del nivell de la mar intermedi.

Ja l'any 2014 diversos estudis preveien una pèrdua d'operativitat i fiabilitat de les infraestructures portuàries, especialment al Cantàbric, Canàries i Mallorca, a conseqüència dels impactes del canvi climàtic tant sobre la mateixa infraestructura portuària com sobre el seu funcionament. A Catalunya, fins i tot un ascens moderat del nivell del mar afectaria la vulnerabilitat de 47 ports, en diversos dels quals l'altura de les onades serà d'aquí a uns anys el 20% superior que en l'actualitat. En alguns ports espanyols es registrarà així mateix una «reducció dràstica» en el temps d'operativitat, xifrada en el 40% sobre l'actual si el nivell de la mar augmenta 26 centímetres el 2050 i 63 a final de segle.

Encara més: «El canvi climàtic representa un gran risc per als ecosistemes i la biodiversitat terrestre, aquàtica i marina, així com per als serveis dels ecosistemes que proveeixen a l'ésser humà», indica l'informe. I generarà «canvis en la distribució geogràfica d'espècies, els patrons de migració, reproducció, abundància i interacció entre espècies, i augmentarà les taxes d'extinció, especialment en la segona meitat del segle XXI». Quant als ecosistemes costaners, les principals amenaces són «l'escalfament de l'oceà, l'acidificació, la pèrdua d'oxigen i l'augment del nivell de la mar», apunta el document.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit