La setmana passada vaig tenir l'ocasió d'assistir a un esdeveniment a distància organitzat pel HuB30, que uneix diverses institucions empresarials, acadèmiques i tecnològiques dels dos Vallesos. El tema tractat en aquesta ocasió era el de les noves tendències d'ús de les aplicacions mòbils, de les apps en l'àmbit sociosanitari. Aquestes trobades tenen un interès afegit perquè sempre van precedides d'un informe de vigilància tecnològica que il·lustra sobre la realitat i prospectiva del tema que es posa a discussió. Això permet als assistents tenir una informació valuosa de cara a la sessió, que ve complementada per la intervenció d'uns quants experts. En aquesta ocasió, aquests foren Jordi Carrabina, coordinador del màster «IoT for eHealth» de la UAB, Josuè Sallent, director de la Fundació TIC Salut Social, Joan Escudero, Business Development a Grupo Pulso, Inma Grau, directora de Fundació iSYS, Víctor Roselló, advocat expert en dret digital, i Víctor Pérez, emprenedor del sector. Aquí em limitaré a oferir un breu tast d'algunes de les coses que s'hi van dir.
En aquests moments, ja hi ha més dispositius mòbils que persones al món. Les apps de Salut són programes informàtics per a plataformes mòbils, a vegades connectats a dispositius mèdics, que a través de múltiples funcions i dissenys, gestionen informació que contribueix a l'eficiència en la prevenció, el diagnòstic, el tractament de pacients, i a les comunicacions entre els diversos agents dels sistemes de salut. S'anomenen mobile health (mHealth) i s'integren en el camp de l'eSalut, dedicat a l'ús de tecnologies de la informació i la comunicació, com ara ordinadors, telèfons mòbils, GPS, monitors, instrumental mèdic connectat, robots mèdics per als serveis de salut.
Hi ha, en un sentit més ampli, apps que monitoritzen l'estil de vida i benestar, concebudes per mantenir o millorar informalment els comportaments sans de la població mitjançant la pràctica de l'esport i del wellness. En tot cas, només en la gestió directa de la salut, l'mHealth té un paper vital en els sistemes sanitaris, ja que faciliten que els ciutadans es facin càrrec de forma activa de la seva salut, i contribueixen a la millora de la comunicació entre ells, els professionals sociosanitaris, i els altres agents dels sistemes de salut. La covid ha accelerat un procés d'introducció d'aquesta variant d'atenció mèdica.
Hi ha qui estima que la utilització d'apps de salut podria millorar l'eficiència de l'atenció al pacient i minimitzar fins al 30% del temps emprat a accedir a la informació i analitzar-la, amb un estalvi econòmic del 15% dels costos d'utilització de l'atenció sanitària mitjançant el seguiment a distància. Però a part del cost econòmic, caldria valorar la millora de l'atenció al destinatari. És clar que l'mHealth té diversos reptes al davant. Un de compartit amb altres àmbits com és la preservació de la privacitat i la seguretat de les dades que corren per la xarxa. Un altre és la usabilitat i accessibilitat. La tecnologia ens ha de permetre que els aparells siguin accessibles sense discriminacions socials o d'edat. La gent amb poca capacitat adquisitiva o amb escassa preparació en l'ús de les tecnologies mòbils, sigui per formació sigui per pertànyer a la generació de la gent gran allunyada del món del mòbil, han de poder usar i accedir a aquests serveis.
Solucionar aquests colls d'ampolla és clau per a l'accessibilitat i assequibilitat de serveis per a les persones que viuen en entorns limitats de recursos, i distants de les unitats d'atenció física a pacients; per garantir la qualitat dels serveis, especialment en pacients que requereixen monitoratge continu; per l'eficiència en els costos dels sistemes sociosanitaris, i la seva sostenibilitat.
Les aplicacions mòbils de salut se solen classificar segons la seva funcionalitat per a professionals de la salut, aplicacions per a la formació, eines de suport a la telemedicina, aplicacions per a pacients i per al públic en general i, finalment, aplicacions de malalties específiques.
Alguns exemples d'apps de salut per a professionals són: els sistemes de suport a les decisions clíniques, les solucions de monitoratge remot, les fonts de coneixement, les calculadores de fórmules mèdiques, l'emmagatzematge i compartició de dades sobre pacients, la formació mèdica i la comunicació clínica.
I els exemples d'aplicacions mòbils pensades per als usuaris poden ser: la prevenció de la pandèmia del coronavirus, la gestió de malalties, especialment cròniques, l'autodiagnòstic, l'administració de fàrmacs, la gestió d'horaris dels serveis de salut, els tractaments mèdics i sociosanitaris, la gestió d'emergències i la sensibilització dels ciutadans.
Aquest escenari que es va dibuixar en la jornada del HuB30 hauria d'ajudar a facilitar la introducció d'aquests serveis en el sistema de salut català al mateix temps que es promou l'aparició o consolidació d'empreses catalanes creadores de programes o d'aparells destinades a implantar l'mHealth i l'eSalut entre sanitaris i ciutadans.
