La confiança dels economistes catalans comença a recuperar-se després del pessimisme que es va generalitzar per l'impacte de la pandèmia, encara que la majoria considera que la millora serà més visible a finals d'any.

Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l'última enquesta sobre l'evolució de l'economia del Col·legi d'Economistes de Catalunya entre el 10 de febrer i l'11 de març a un total de 1.362 dels seus professionals, distribuïts per les quatre demarcacions.

Segons els resultats, que va fer públics ahir el Col·legi, el 88% dels enquestats considera que la situació actual és millor que fa un any, mentre que el 8,4% afirma que està igual, el 2,6% la veu pitjor i un 1% no contesta.

Els economistes valoren amb un 3,63 sobre 10 la situació de l'economia catalana i amb un 3,58 l'espanyola, la qual cosa suposa una molt lleugera millora en relació amb el 3,54 i el 3,37, respectivament, de l'anterior enquesta del novembre del 2020.

«L'índex de confiança va començar a caure des del 5,44/5,21 del febrer del 2020 i va marcar el seu pitjor nivell al juny, amb un 3,62/3,33. Ara comença a veure's una tendència cap a una petita recuperació que indica que la part més dura (de la crisi) ja l'estem deixant enrere», va explicar en roda de premsa telemàtica l'economista Xavier Segura. La previsió dels economistes catalans és que, de cara a finals d'any, l'índex de confiança repunti fins al 4,15 a Catalunya i al 4,06, a Espanya.

Preguntats per quines són les prioritats econòmiques que hauria d'abordar el proper Govern, el 64,7% dels enquestats respon que els sectors i activitats més danyades per l'epidèmia, a més de l'ocupació (23,4%), la reindustrialització (21,3%) i la sanitat (20,8%).

A l'hora de destacar els tres principals problemes de l'economia catalana, els professionals del Col·legi d'Economistes assenyalen també l'impacte de la covid-19 (85,8% dels vots), la situació política (45,6%) i l'atur (45%).

Els economistes també valoren la gestió que han fet les diferents autoritats de la crisi del coronavirus, i totes tornen a suspendre, amb una millor puntuació per a les europees (4,65), seguida de les locals (3,92), les catalanes (3,70) i les espanyoles (3,47).

El 15,2% també considera prioritari abordar l'R+D+i, així com la fiscalitat (15,1%), la digitalització (12,6%), la racionalització de la despesa (11,7%), l'educació i la cultura (10,7%), la cooperació públic-privada (9,8%), les polítiques socials (9,5%), l'emprenedoria (8,6%), la transició ecològica (7,9%), el turisme (7,4%), la inversió (7,1%) i la productivitat (7%).

El degà del Col·legi, Oriol Amat, va sostenir que l'important és que els diners de les administracions públiques arribi a les empreses, siguin per pagar a proveïdors o per als expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO): «És molt important que arribin ajudes directes». «Si parlem de fons Next Generation, tenen una part destinada a ajudes a la digitalització i una altra part a l'economia verda i sostenibilitat, són parts molt importants que van destinades a una reindustrialització. Una part dels fons Next Generation hauria d'ajudar a millorar la viabilitat de les empreses», ha afegit.

Per a Amat, és ideal que aquestes ajudes vagin a les empreses viables, però va apuntar que hi ha una part del teixit empresarial que pot ser que tingui dubtes sobre la seva viabilitat i que, si se l'ajuda, encara que no prioritàriament, s'està ajudant a «apuntalar l'economia».

Pel que fa als economistes de la demarcació de Barcelona per les prioritats consultats per la reactivació econòmica metropolitana en l'àmbit de la digitalització, consideren clau les eines per avançar en la digitalització empresarial, especialment entre les pimes; la reindustrialització de l'economia amb la indústria 4.0, i la digitalització de l'administració pública.