L'Estat espanyol acredita una llarga història de tractes de favor mutu entre poderosos. El sistema del capitalisme clientelar o d'amiguets caracteritza des de fa molts i molts anys la promíscua relació entre política i negocis a Espanya. A l'anterior crisi del 2008 vàrem assistir al desastre colossal i immoral de la connexió entre el poder polític i el financer, amb una gestió poc professional de les entitats financeres, algunes de les quals varen ser rescatades de la fallida amb diners públics. La combinació d'incompetència i arrogància va acabar amb la pràctica totalitat de caixes d'estalvi, centenàries entitats benèfiques que promovien l'estalvi familiar, finançaven petites empreses i repartien beneficis amb l'obra social. Amb la crisi actual derivada de la covid tornem a córrer el risc que la mà visible de l'Estat reparteixi discrecionalment els fons vinguts d'Europa entre parents i amics, salvant les empreses ben connectades i perjudicant-ne moltes altres que poden acabar desapareixent. L'enxufisme i els contactes, una vegada més, eclipsaran el mèrit i el talent. En aquest sentit, s'han de posar en relleu les darreres decisions de la SEPI, entitat de dret públic adscrita al Ministeri d'Hisenda, per salvar algunes empreses considerades estratègiques i molt afectades per la crisi: 475 milions d'euros per a Air Europa, 300 milions en negociació per a Mediapro, 120 milions per a Duro Felguera i 53 milions per a Plus Ultra.
Air Europa és propietat de la família Hidalgo, que controla també Halcón Viajes. La companyia va aprovar un repartiment de dividend milionari just abans de la pandèmia, ara fa 1 any. La quantitat va rondar els 35 milions d'euros i varen ser ingressats pel president, Juan José Hidalgo, el seu fill i conseller delegat, Javier Hidalgo, la seva germana Cristina, l'altra germana María José, Juan Antonio Hidalgo i l'exministre d'Afers Exteriors amb el govern d'Aznar Abel Matutes. Per repartir 35 milions varen haver d'utilitzar les reserves de l'empresa, perquè el benefici net de l'exercici va ser inferior (24 milions). S'ha d'ajudar amb recursos públics una empresa que ha decidit descapitalitzar-se a benefici dels propietaris? Pel que fa a Duro Felguera, una empresa asturiana especialitzada en la fabricació de béns d'equip i serveis a la indústria, va registrar unes pèrdues de 171 milions d'euros l'any 2020. La ministra portaveu del Govern, María José Montero, la considera una empresa estratègica. Per què Duro Felguera sí, però en canvi no ho és el tancament de Bosch a Lliçà d'Amunt i el d'altres empreses de l'automòbil que abandonen Catalunya?
Mediapro és una productora audiovisual que ha abusat del fàcil recurs de l'endeutament. El 2019 va acreditar pèrdues de 39 milions d'euros i, des d'aleshores, acumula resultats negatius superiors als 550 milions com a conseqüència de l'excessiu palanquejament financer i de la rescissió dels drets audiovisuals sobre la lliga de futbol francesa. De nou, l'empresa fundada per Jaume Roures no és una indústria estratègica ni pertany a un sector especialment afectat per la pandèmia. O potser sí que juga un paper estratègic€ en la promoció mediàtica del Govern. I és que Jaume Roures és un dels principals accionistes del diari Público, on el fins ara vicepresident del Govern espanyol Pablo Iglesias Turrión va emetre el programa Otra vuelta de tuerka, on entrevistava diferents personalitats públiques. Per què es beneficien mitjans afins al Govern, que contribueixen a la seva propaganda ideològica, i no altres diaris o productores que també ho estan passant malament?
Plus Ultra és una companyia aèria que mou un volum de trànsit insignificant (menys de l'1% del total) i que, des de la seva creació fa 10 anys, ha acumulat pèrdues any rere any. Per tant, es tracta d'una companyia que pot ser ràpidament i fàcilment substituïda per una altra de similar, i és una empresa insolvent i inviable des del moment zero, abans de la irrupció de la covid. La línia aèria connecta Caracas amb Madrid i la propietat està en mans de Rodolfo Reyes Rojas, un empresari vinculat al règim populistacomunista de Nicolás Maduro. Per què dilapidar 53 milions d'euros en aquesta operació? És possible que les simpaties del govern de coalició espanyol amb el de Veneçuela hi tingui alguna cosa a dir? Per què es beneficien oligarques chavistes i no els empresaris locals?
El Govern no té el coneixement de quines empreses són estratègiques i quines no, no sap quines són viables i quines no ho són, desconeix moltíssimes empreses a les quals caldria ajudar, mentre que contribueix a mantenir en vida mitjançant subsidis zombis corporatius que no presenten cap possibilitat de recuperació i caldria tancar. En canvi, les autoritats sí que tenen incentius perversos per desviar les ajudes milionàries als grups empresarials amics o més propers. Al final, l'activitat econòmica no està dirigida a servir el consumidor amb els millors productes, sinó a mantenir el favor del poder polític. Empresaris que corrompen polítics, polítics que es deixen corrompre i ciutadans que finalment acaben empobrits i instrumentalitzats pel poder. La culpa, naturalment, és del capitalisme€ d'amiguets. La corrupció difon per la societat un virus tan letal com el SARS-CoV-2. Un virus que no és físic, però que destrueix la fibra moral de la societat. Perquè els comportaments ètics arrelin a la societat, tothom ha de tenir clar que treballant amb esforç i honestedat s'aconseguiran millores socials i econòmiques. Per desgràcia, aquesta no és la situació existent a Espanya.
