21 de març de 2021
21.03.2021
Regió7

Monopolis i oligopolis

20.03.2021 | 23:22
Monopolis i oligopolis

Monopolis i oligopolis a l'Europa del segle XXI» és un opuscle publicat per la Fundació Irla, l'autor del qual és el professor Josep-Maria Arauzo-Carod. L'estudi analitza les polítiques de lliure competència i antimonopolis existents als EUA i UE, i exposa com han anat evolucionant les legislacions i menciona diferents exemples, tant d'èxit com de fracàs. Es pot descarregar des d'aquesta adreça https://irla.cat/publicacions/monopolis-oligopolis-europa/

Només en la introducció de l'estudi es concentren algunes de les dades sobre què signifiquen el paper de monopolis i oligopolis. Les estructures de mercat poden variar des de la lliure competència al monopoli, passant per situacions com la competència monopolística, l'oligopoli o el duopoli. En una situació de plena competència es considera que les empreses i els consumidors que participen d'un determinat mercat accepten els preus que sorgeixen de la interacció entre l'oferta i la demanda. Però quan hi ha monopoli les empreses tenen un poder de mercat que els permet fixar els preus lliurement sense que això els suposi perdre clients. Sembla que l'òptim seria una situació en què cap empresa tingués prou pes com per imposar les seves condicions als consumidors, però també és cert que aquesta circumstància es dona únicament quan el nombre d'empreses al mercat és elevat. En canvi, en segments dels productes o serveis on calen grans inversions o on l'Estat té una presència reguladora elevada solen tendir a ser-ne protagonistes grans empreses, de facto actuant com a financeres, com és el cas de l'energia, les aigües, el transport o la telefonia i la televisió. En aquests sectors clau és necessària una regulació pública més intensa per tal de determinar en quines condicions es presten els serveis o quins són els preus que cal fixar.

Caldria assolir un cert equilibri entre les necessitats que puguin tenir les empreses per rendibilitzar les seves inversions i assegurar una protecció raonable als consumidors per tal d'evitar abusos per part d'aquestes empreses. Per evitar aquests abusos van sorgir les regulacions antimonopoli, garantint els mínims de competència als mercats. De fet, els béns escassos i propis de l'ús comunitari no haurien d'estar en mans d'oligopolis privats protegits per l'Estat. El suport a la competència d'iniciatives municipals, comunitàries, cooperatives o de petites i mitjanes empreses hauria de ser la constant en els sectors de l'aigua i l'energia.

Hi ha d'altres segments on la tendència a l'oligopoli s'imposa fruit de la baixa qualitat democràtica o de la globalització sense control democràtic. En el primer cas trobaríem l'oligopoli periodístic o financer que es produeix a Espanya. En el segon cas hi trobaríem el món de les empreses d'internet. S'ha fet públic l'informe de l'OIDDH (Oficina per a les Institucions Democràtiques i els Drets Humans) de l'OSCE l'any 2019, on alerta que Espanya presenta riscos en la concentració de la propietat dels mitjans de comunicació. Una realitat amb grups com Atresmedia -propietari d'Antena 3 i La Sexta-, Mediaset -propietari de Cuatro i Telecinco?-, el Grup PRISA -propietari d'El País i la Cadena SER- o Vocento -propietari d'ABC-, la Conferència Episcopal i l'entramat de COPE i Trece TV, Planeta, Godó i el grup Moll. El document de l'OIDDH adverteix que a Espanya «no hi ha legislació que impedeixi la concentració de la propietat ni en el mercat de la premsa escrita ni en la propietat creuada de diferents mitjans» i que cal «millorar la transparència pel que fa a la propietat dels mitjans, així com dirimir qüestions com ara la propietat creuada de diferents mitjans, la propietat directa i indirecta dels mitjans de comunicació i el control i influència efectius sobre els mateixos». Sense això no es garanteix el pluralisme ni la qualitat de les eleccions democràtiques.

Pel que fa al món global, segons la consultora PwC en termes de capitalització borsària, les quatre primeres empreses són: Microsoft, Apple, Amazon.com i Alphabet? -Google. Diu Arauzo-Carod en el seu estudi que, si la introducció de competència als mercats i la monitorització de la seva evolució és una tasca força complicada, quan es tracta dels mercats digitals és força més difícil ateses les peculiaritats d'aquests mercats, que es beneficien de la revolució de les TIC abaratint considerablement les eines tecnològiques. I que comparteixen unes característiques bàsiques com ara 1) la utilització massiva de dades; 2) l'existència d'efectes de xarxa; 3) l'elevada volatilitat a causa de les majors facilitats per a l'entrada i sortida d'empreses i, sobretot, 4) una tendència preocupant cap als processos de concentració empresarial.

La pregunta final,doncs, és: cal deixar joc als mercats tot esperant que aquests s'autoregulin, assegurin un cert dinamisme i protegeixin els interessos legítims dels consumidors, o cal intervenir per tal d'assegurar tots aquests aspectes?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit