La navalla suïssa es va popularitzar durant la Segona Guerra Mundial, quan els soldats nord-americans desplegats a Europa van descobrir les virtuts d'aquest magnífic utensili, que mitjançant un únic mànec de color vermell era capaç d'articular fins a quatre eines molt convenients en qualsevol conflicte bèl·lic: una fulla per a la defensa, un obrellaunes per als queviures, un tornavís per al fusell i un punxó per a les selles de cuir.

Impulsats per l'èxit en el terreny militar, els fabricants suïssos Victorinox i Wenger van començar a produir models de navalla per a l'ús civil, i en van incrementar progressivament les vendes arreu del món, fins al punt de convertir-se en un producte icònic durant els anys 80 i 90, amb moments tan recordats com els de la sèrie MacGyver, on el seu famós protagonista la utilitzava per escapolir-se de les situacions més inversemblants.

A causa de la bona acceptació del producte, cada any apareixien al mercat noves versions de la navalla multiús, amb la vocació d'anar-hi sumant accessoris. El mànec vermell ja no només albergava aquelles quatre eines imprescindibles per als soldats, sinó que també incorporava tot tipus de llevataps, serres, lupes, tisores, llimes o alicates. Més possibilitats i més complexitat.

La història de la navalla suïssa serveix per fer una certa analogia amb el procés de digitalització del sector empresarial, ja que les aplicacions tecnològiques també han experimentat un gran creixement en els darrers anys, i han obert un camp d'oportunitats d'allò més interessants. Però de la mateixa manera que abans de comprar una navalla suïssa hem de saber quines necessitats volem cobrir, a l'hora d'incorporar solucions tecnològiques també hem de concretar quin valor n'esperem obtenir. Perquè si no consumim vi d'ampolla o menjar en conserva, no ens farà falta una navalla que tingui llevataps i obrellaunes.

Per tant, qualsevol projecte per incorporar noves tecnologies a l'empresa hauria de partir d'una anàlisi detallada dels processos existents, per tal d'identificar on es troben els punts febles, prioritzar-los en funció de la seva rellevància estratègica i, finalment, valorar si la tecnologia pot ajudar a millorar-los.

Per exemple, un estudi de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega va analitzar com una cadena de botigues de queviures feia les previsions de la demanda, i va arribar a la conclusió que instal·lar un sistema d'intel·ligència artificial podia reduir el malbaratament alimentari fins a un 20%. Tanmateix, també va establir que la solució només era vàlida per a aquells productes que tinguessin una vida útil superior als 30 dies, ja que en els aliments frescos no hi havia cap màquina capaç de fer comandes amb més precisió que els mateixos botiguers.

Així doncs, tota aplicació tecnològica hauria de respondre amb claredat una pregunta clau: «Per a què la volem?». Malgrat que pugui semblar un exercici senzill, acaba sent la qüestió més determinant en l'èxit o fracàs d'un procés de digitalització. I és que les navalles suïsses sempre són molt cares i boniques, però, si no les escollim i utilitzem adequadament, ens podem trobar tallant la llonganissa amb un tornavís.